El portero de fútbol: un análisis multidimensional de la conducta motriz en competición

Simple item page
dc.contributorLavega i Burgués, Pere
dc.contributorSerna, Jorge
dc.contributorInstitut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Lleida)
dc.creatorPuigserver Bennassar, Pedro
dc.date2026-04-24T08:22:57Z
dc.date2026-04-24T08:22:57Z
dc.date2026-03-17
dc.date.accessioned2026-05-04T06:40:54Z
dc.date.available2026-05-04T06:40:54Z
dc.descriptionL’estudi analitza la conducta motriu del porter de futbol des d’un enfocament multidimensional, integrant la presa de decisions (dimensió cognitiva) i l’esforç físic (dimensió orgànica) mitjançant un disseny metodològic mixt. Es van estudiar quatre porters (n=4) de Divisió d’Honor (18–19 anys; M = 18,5) en 32 partits, registrant 1576 decisions i la seva correspondència amb les demandes físiques i les verbalitzacions. Els resultats mostren que la passada frontal a l’àrea va ser la situació de joc més complexa, activant més subrols. El 67,47 % de les decisions ajustades a l’estratègia de l’entrenador es van associar a èxit. L’espai va ser l’element més rellevant en la presa de decisions, especialment per a l’anticipació i el posicionament. A nivell físic, les altes velocitats (>19 km/h) es van vincular a intervencions fora de l’àrea, mentre que acceleracions (>4 m/s²) i velocitat vertical (>3 m/s) van caracteritzar accions a porteria. L’actuació del porter s’organitza mitjançant una integració dinàmica de processos cognitius i demandes físiques. La conducta motriu només es pot comprendre des d’una lectura multidimensional que atengui simultàniament el comportament observable, la lògica de la situació i el significat atribuït pel porter. Aquests resultats ofereixen una base sòlida per dissenyar entrenaments contextualitzats que reprodueixin les exigències decisionals i físiques de la competició.
dc.descriptionEl estudio analiza la conducta motriz del portero de fútbol desde un enfoque multidimensional, integrando la toma de decisiones (dimensión cognitiva) y el esfuerzo físico (dimensión orgánica) mediante un diseño metodológico mixto. Se estudiaron cuatro porteros (n=4) de División de Honor (18–19 años; M = 18.5), en 32 partidos, registrando 1576 decisiones y su correspondencia con demandas físicas y verbalizaciones. Los resultados muestran que el pase frontal al área fue la situación de juego más compleja, activando más subroles. El 67.47 % de las decisiones ajustadas a la estrategia del entrenador se asociaron a éxito. El espacio fue el elemento más relevante en la toma de decisiones, especialmente para anticipación y posicionamiento. A nivel físico, altas velocidades (>19 km/h) se vincularon a intervenciones fuera del área, mientras que aceleraciones (>4 m/s²) y velocidad vertical (>3 m/s) caracterizaron acciones en portería. La actuación del portero se organiza mediante una integración dinámica de procesos cognitivos y demandas físicas. La conducta motriz solo puede comprenderse desde una lectura multidimensional que atienda simultáneamente al comportamiento observable, a la lógica de la situación y al significado atribuido por el portero. Estos resultados ofrecen una base sólida para diseñar entrenamientos contextualizados que reproduzcan las exigencias decisionales y físicas de la competición.
dc.descriptionThe study analyzes the motor behavior of the football goalkeeper from a multidimensional approach, integrating decision-making (cognitive dimension) and physical effort (organic dimension) through a mixed-methods design. Four elite youth goalkeepers (n = 4) (18–19 years; M = 18.5) competing in División de Honor were studied across 32 matches, recording 1,576 decisions and their correspondence with physical demands and verbalizations. The results show that the frontal pass into the penalty area was the most complex game situation, activating the greatest number of subroles. A total of 67.47% of decisions aligned with the coach’s strategy were associated with successful outcomes. Space emerged as the most relevant element in decision-making, particularly for anticipation and positioning. At the physical level, high speeds (>19 km/h) were linked to interventions outside the penalty area, while accelerations (>4 m/s²) and vertical speed (>3 m/s) characterized actions within the goal area. Goalkeeper performance is organized through a dynamic integration of cognitive processes and physical demands. Motor behavior can only be understood from a multidimensional perspective that simultaneously considers observable behavior, situational logic, and the meaning attributed by the goalkeeper. These results provide a solid basis for designing contextualized training that reproduces the decisional and physical demands of competition.
dc.format289 p.
dc.formatapplication/pdf
dc.identifierhttps://hdl.handle.net/10803/697319
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/10459.1/470042
dc.languagespa
dc.publisherUniversitat de Lleida
dc.rightsL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.rightshttp://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
dc.rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subjectPraxiologia motriu
dc.subjectPorter de futbol
dc.subjectPatrons temporals
dc.subjectPraxiología motriz
dc.subjectPortero de fútbol
dc.subjectPatrones temporales
dc.subjectMotor praxeology
dc.subjectFootball goalkeeper
dc.subjectTemporal patterns
dc.subjectEducació Física i Esportiva
dc.subject79
dc.titleEl portero de fútbol: un análisis multidimensional de la conducta motriz en competición
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion
Files
Collections
Tesis Doctorals