Repositori Obert UdL
The institutional repository collects, manages, disseminates and preserves publications in open access derived from the academic and research activity of the University of Lleida.
Recent Submissions
Item
Open Access
Dels monòlegs d’Àngel Guimerà a l’stand-up comedy
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2026) Bacardit, Ramon; Romaní Picas, Martí; Casacuberta, Margarida; Muñoz i Pairet, Irene; Andreu, Rosa; Utzet, Ferran; Estadella, Guillem; Vilaró, Jordi; Saumell i Olivella, Eva
Item
Open Access
Exercici intervàl·lic d’alta intensitat combinat amb hipertèrmia terapèutica per prevenir l’atròfia muscular associada a la immobilització: protocol d’assaig clínic aleatoritzat
(2026-05-29) Obiols Dalmau, Clàudia
Introducció: L’atròfia muscular associada al desús i a la immobilització prolongada constitueix una complicació clínica freqüent en pacients hospitalitzats i poblacions amb limitacions funcionals, amb repercussions significatives sobre la funcionalitat i la recuperació física. Aquest procés es caracteritza per un desequilibri entre vies anabòliques i catabòliques, amb activació de mecanismes de degradació proteica i alteració de la resposta a l’estrès cel·lular. En aquest context, les proteïnes de xoc tèrmic (HSP), especialment HSP70, exerceixen un paper rellevant en la regulació de la proteòstasi muscular. Tant l’exercici intervàl·lic d’alta intensitat (HIIT) com la hipertèrmia terapèutica poden estimular l’expressió d’HSP70 i induir adaptacions moleculars potencialment protectores sobre el teixit muscular. Així, es planteja si la combinació d’un protocol de HIIT i hipertèrmia terapèutica podria ser més efectiva que el HIIT aïllat o el tractament convencional per reduir la progressió de l’atròfia muscular en pacients amb immobilització prolongada.
Objectiu: L’objectiu d’aquest estudi és analitzar l’efectivitat d’un protocol combinat de HIIT i hipertèrmia terapèutica sobre la preservació de la massa i la funció muscular en comparació amb HIIT aïllat i un grup control amb tractament convencional.
Metodologia: Es proposa un assaig clínic aleatoritzat multicèntric amb randomització individual i tres grups d’estudi: HIIT combinat amb hipertèrmia terapèutica, HIIT combinat amb exposició tèrmica subterapèutica (placebo) i grup control. L’outcome primari serà el canvi en l’àrea de secció transversal del vast lateral, mesurat mitjançant ecografia musculoesquelètica. Com a variables secundàries s’avaluaran la força isomètrica del quàdriceps, l’expressió intramuscular d’HSP70, biomarcadors associats a vies catabòliques i la temperatura corporal central durant les sessions d’intervenció.
Resultats esperats: S’espera que la intervenció combinada indueixi una major expressió d’HSP70 i una modulació més favorable de les vies catabòliques, contribuint a una millor preservació de la massa i la funció muscular en comparació amb el HIIT aïllat i el grup control.
Conclusions: Aquest protocol planteja una estratègia fisioterapèutica innovadora orientada a modular mecanismes estructurals, funcionals i moleculars implicats en l’atròfia muscular associada a la immobilització. Els resultats podrien aportar evidència rellevant per a l’optimització de les intervencions fisioterapèutiques dirigides a la prevenció de la pèrdua muscular en poblacions amb immobilització prolongada.
Item
Open Access
Diseño de un prototipo de aplicación móvil para la humanización y el soporte psicosocial a las familias en unidades de cuidados intensivos
(2026-05) Veiga Cristobo, María; Vicente Presa, Lucía
El ingreso en una unidad de cuidados intensivos (UCI) constituye una experiencia de crisis que fractura el equilibrio del núcleo familiar, generando un elevado riesgo de trastornos psicopatológicos englobados en el síndrome post-UCI familiar (SPCI-F). La alta tecnificación del entorno y las deficiencias en la comunicación asistencial actúan como estímulos estresantes que dificultan la adaptación de la familia.
La evidencia científica actual subraya que la humanización de los cuidados intensivos requiere trascender el enfoque biomédico hacia uno biopsicosocial. El uso de diarios de UCI y herramientas de salud digital ha demostrado eficacia en la reducción de la ansiedad y el estrés postraumático. Sin embargo, persiste una falta de herramientas integrales que centralicen la información y fomenten la participación activa del cuidador bajo un marco teórico de enfermería.
El objetivo principal es diseñar un prototipo de aplicación móvil orientado a la humanización y al soporte psicosocial de las familias en la UCI. Como objetivos específicos, se plantea identificar las necesidades informativas mediante el family journey map, fundamentar la estructura en el Modelo de Adaptación de Callista Roy y desarrollar módulos funcionales que promuevan la interdependencia y la prevención del SPCI-F.
Se ha realizado una revisión bibliográfica exhaustiva en las bases de datos PubMed, CINAHL y Scopus (2021-2026), seleccionando 32 artículos científicos de alto rigor metodológico. Los hallazgos se han utilizado para mapear el recorrido emocional del familiar y definir la arquitectura de la información del prototipo, aplicando criterios de usabilidad y reducción de carga cognitiva.
El diseño del prototipo no se presenta como un mero recurso tecnológico, sino como una intervención enfermera estratégica. La integración de módulos de acogida, participación activa y desahogo narrativo permite mitigar la incertidumbre y empoderar a la familia. Se concluye que la salud digital es un puente esencial para humanizar la UCI, facilitando la adaptación del cuidador y previniendo secuelas psicológicas a largo plazo.
Item
Open Access
Ús del teleseguiment per a persones grans en entorns rurals.
(2026-05-04) Valls Claramunt, Magí
Introducció: Els entorns rurals es caracteritzen per una baixa densitat de població, manca de serveis i un progressiu envelliment demogràfic. Aquests factors, juntament amb l’aïllament geogràfic i les limitacions en connectivitat i alfabetització digital, generen barreres estructurals en l’accés a l’atenció sanitària. La teleassistència i la teleinfermeria emergeixen com a eines potencials per superar aquestes desigualtats, especialment per a persones grans amb malalties cròniques.
Objectiu: Analitzar l’ús de les eines de teleseguiment en l’àmbit de la salut en persones de 65 anys o més que viuen en entorns rurals.
Metodologia: Revisió sistematitzada de la literatura seguint el model d’Arksey i O’Malley. Es van cercar estudis a les bases de dades PubMed, CINAHL Plus i SCOPUS, complementats amb literatura grisa. Es van incloure articles publicats entre 2016-2026, amb població de 65 anys o més en entorns rurals, que abordessin l’ús d’eines digitals de seguiment. La selecció es va realitzar seguint el diagrama PRISMA.
Resultats: S’identifiquen 97 articles, dels quals se n’inclouen 12. Les eines de teleseguiment més utilitzades són la videoconferència i el telèfon, sovint combinades en models híbrids. S’identifiquen beneficis com la millora de l’accessibilitat, l’alta satisfacció dels usuaris i resultats clínics positius en diverses patologies. Les principals limitacions són la connectivitat deficient, la bretxa digital i la dificultat per realitzar exploracions físiques a distància. El paper de la infermera no es menciona en la majoria d’estudis. S’observa un major ús de la teleassistència en entorns rurals durant la pandèmia.
Conclusions: El teleseguiment és una eina efectiva per millorar l’accessibilitat i la continuïtat assistencial de les persones grans en entorns rurals. Les barreres identificades (connectivitat, bretxa digital, manca de formació) requereixen polítiques estructurals i programes d’alfabetització digital. El rol de la infermera és fonamental per a l’èxit del teleseguiment, però cal més recerca centrada en el seu paper. Es necessiten estudis longitudinals que avaluïn l’impacte clínic a llarg termini i que explorin models adaptats a poblacions en edat adulta avançada.
Item
Open Access
Acompanyament infermer en el procés del diagnòstic del càncer: una revisió sistemàtica
(2026-05-04) Trullàs Domènech, Berta
Introducció: El càncer és una malaltia genòmica caracteritzada per la proliferació descontrolada de cèl·lules genèticament alterades amb capacitat metastàtica. Constitueix la principal causa de morbimortalitat a Espanya i Catalunya, i el seu diagnòstic desencadena un impacte emocional important, tant pels pacients com per els seus familiars, que sovint requereix una intervenció psicològics específica.
Objectius: Analitzar el paper que desenvolupa la infermeria en l’acompanyament emocional i psicosocial dels pacients amb un diagnòstic de càncer.
Metodologia: S’ha realitzat una cerca bibliogràfica sistemàtica a diferents bases de dades com PubMed i Scopus, utilitzant termes com Nursing / Oncology nursing, psychological support i cancer diagnosis. S’han seleccionar articles dels últims 5 anys, aplicant criteris d’inclusió i exclusió, i finalment es van incloure un total de 20 articles.
Resultats: L’evidència mostra que la teràpia cognitiu-conductual (TCC) és la intervenció infermera més freqüent i eficaç, amb resultats significatius en la reducció de l’ansietat i la depressió i en la millora de l’afrontament i la qualitat de vida. Altres intervencions també han demostrat resultats positius en contextos més específics. Les infermeres s’identifiquen com les professionals més indicades per a proporcionar suport psicosocial gràcies a la seva continuïtat assistencial i el contacte directe amb el pacient, tot i que el seu rol sovint queda infravalorat en la pràctica clínica.
Conclusió: Sense una intervencions adequada, el distres emocional dels pacients pot comprometre l’adherència al tractament, la qualitat de vida, i fins i tot incrementar el risc de suïcidi. La comunicació terapèutica i la relació de confiança amb els pacients constitueixen la base de qualsevol intervenció infermera.