Dérives viatiques: le voyage sur les chemins de l’imaginaire
| dc.contributor.author | Le Huenen, Roland | |
| dc.date.accessioned | 2016-11-30T10:09:28Z | |
| dc.date.available | 2016-11-30T10:09:28Z | |
| dc.date.issued | 2016 | |
| dc.description.abstract | Tot relat de viatge tendeix a la revelació d’un saber eixit de l’experiència visual a la qual es barreja un repertori de coneixements arxivats provinent de lectures circumstancials. Concebre un “sense saber-ho” del text només és aleshores possible amb la condició de postular un efecte de lectura únic capaç de restituir un conjunt temàtic divers, susceptible de coherència i d’unitat semàntica, però deslligat dels objectius manifests del Viatge. El sense saber-ho agafaria aleshores la forma d’una deriva o de derives d’un saber que el viatge primer cercava recollir i promoure, i que l’obliguen a obrir-se cap a d’altres recorreguts generalment senyalitzats pel segell de l’imaginari. Això ho podem observar en el doble cas del “Viatge de Grecia” que constitueix la primera part de l’Itinerari de París a Jerusalem (1811) de Chateaubriand i del Viatge a Espanya (1843) de Théophile Gautier. Així, pel que fa al primer, a les motivacions estètica i culta, objectius reconeguts del Viatge, s’hi afegeix la motivació política que condueix a considerar el “Viatge de Grecia” des d’un altre punt de vista, el del manifest de la professió de fe. Respecte al segon, al marge del viatge es manifesta un segon desplaçament, un circuït en zig-zag més que un itinerari, que te per objecte un discurs sobre l’art. No tematisat en el text, fragmentat, trossejat, disseminat, aquest discurs ha d’ésser reconstituït per la lectura que és l’únic instrument que li pot donar homogeneïtat i hi sorprendre en acte la subjectivitat de l’autor. | ca_ES |
| dc.description.abstract | Tout récit de voyage vise à la révélation d’un savoir issu de l’expérience visuelle à laquelle se mêle un répertoire de connaissances archivées provenant de lectures circonstanciées. Concevoir un « insu » du texte n’est dès lors possible qu’à la condition de postuler un effet de lecture seul capable de restituer un ensemble thématique disparate, susceptible de cohérence et d’unité sémantique, mais décroché des objectifs affichés du Voyage. L’insu prendrait alors la forme d’une dérive ou de dérives d’un savoir que le voyage premier cherchait à recueillir et promouvoir, et qui l’obligent à s’ouvrir vers d’autres parcours généralement balisés par le sceau de l’imaginaire. C’est ce qu’il est possible d’observer dans le double cas du « Voyage de la Grèce » qui constitue la première partie de l’Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811) de Chateaubriand et du Voyage en Espagne (1843) de Théophile Gautier. Ainsi pour le premier, aux motivations esthétique et savante, objectifs avoués du Voyage, vient s’ajouter la motivation politique qui conduit à envisager le « Voyage de la Grèce » sous un autre jour, celui du manifeste et de la profession de foi. Quant au second, en marge du voyage se manifeste un second déplacement, un circuit en zigzag plus qu’un itinéraire, qui a pour objet un discours sur l’art. Non thématisé dans le texte, fragmenté, morcelé, disséminé, ce discours demande à être reconstitué par la lecture qui seule peut lui accorder une caution d’homogénéité et y surprendre en acte la subjectivité de l’auteur. | ca_ES |
| dc.description.abstract | Todo relato de viaje tiende a la revelación de un saber surgido de la experiencia visual con la que se mezcla un repertorio de conocimientos archivados que provienen de lecturas circunstanciales. Concebir un “sin saberlo” del texto sólo es entonces posible con la condición de postular un efecto de lectura único capaz de restituir un conjunto temático diverso, susceptible de coherencia y de unidad semántica, pero desligado de los objetivos manifiestos del Viaje. El sin saberlo tomaría entonces la forma de una deriva o de derivas de un saber que primero el viaje buscaba recoger y promover, y que lo obligan a abrirse hacia otros recorridos generalmente señalizados por el sello del imaginario. Ello podemos observarlo en el doble caso del “Viaje de Grecia” que constituye la primera parte del Itinerario de París a Jerusalén (1811) de Chateaubriand y del Viaje a España (1843) de Théophile Gautier. Así, por lo que se refiere al primero, a las motivaciones estética y culta, objetivos reconocidos del Viaje, se añade la motivación política que conduce a considerar el “Viaje de Grecia” des de otro punto de vista, el del manifiesto de la profesión de fe. Con relación al segundo, al margen del viaje, se manifiesta un segundo desplazamiento, un circuito en zigzag más que un itinerario, que tiene como objeto un discurso sobre el arte. No tematizado en el texto, fragmentado, troceado, diseminado, este discurso debe de ser reconstituido por la lectura que es el único instrumento que puede darle homogeneidad y sorprender en acto la subjetividad del autor. | ca_ES |
| dc.description.abstract | Travel narratives aim at revealing a body of knowledge derived from visual experience and selected scholarly readings. Understanding what is unbeknown to the text is therefore only possible as a result of reading, since only the act of reading is able to restore a disparate thematic whole, capable of semantic coherence but remaining switched off from the displayed objectives of the journey. The « unbeknown » would henceforth appear as a different type of awareness drifting away from the knowledge initially postulated, and marked by the seal of the imaginary. This is what can be observed both in Chateaubriand’s « Voyage de la Grèce », the first part of Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811), and in Théophile Gautier’s Voyage en Espagne (1843). To the narrative’s learned and aesthetic motivations, the avowed objectives of the journey to Greece, is added a political motivation which brings in a new and unexpected meaning, that of a manifest or a declaration of faith. As for Voyage en Espagne, close reading reveals, outside the journey itself, a second voyage, a circuit full of zigzags rather than an itinerary, which focuses on the issue of art. Fragmented, parcelled out, spread out, those thoughts and descriptive passages need to be reconstructed through the act of reading in order to acquire a form of homogeneity and to resurrect the writer’s concealed subjectivity. | ca_ES |
| dc.identifier.doi | https://doi.org/10.21001/luc.19.20.1 | |
| dc.identifier.issn | 1138-4573 | |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10459.1/58712 | |
| dc.language.iso | fra | ca_ES |
| dc.publisher | Edicions de la Universitat de Lleida | ca_ES |
| dc.relation.isformatof | Reproducció del document publicat a https://doi.org/10.21001/luc.19.20.1 | ca_ES |
| dc.relation.ispartof | L'Ull crític, 2016, núm. 19-20, p. 225-244 | ca_ES |
| dc.rights | (c) Edicions de la Universitat de Lleida, 2016 | ca_ES |
| dc.rights | (c) Roland Le Huenen, 2016 | ca_ES |
| dc.rights | (c) Àrea de Filologia Francesa, 2016 | ca_ES |
| dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | ca_ES |
| dc.subject | Viatge | ca_ES |
| dc.subject | Sense saber-ho | ca_ES |
| dc.subject | Imaginari | ca_ES |
| dc.subject | Saber | ca_ES |
| dc.subject | Voyage | ca_ES |
| dc.subject | Insu | ca_ES |
| dc.subject | Imaginaire | ca_ES |
| dc.subject | Dérive | ca_ES |
| dc.subject | Savoir | ca_ES |
| dc.subject | Viaje | ca_ES |
| dc.subject | Sin saberlo | ca_ES |
| dc.subject | Imaginario | ca_ES |
| dc.subject | Deriva | ca_ES |
| dc.subject | Travel | ca_ES |
| dc.subject | Unbeknown | ca_ES |
| dc.subject | Imaginary | ca_ES |
| dc.subject | Drifting | ca_ES |
| dc.subject | Knowledge | ca_ES |
| dc.title | Dérives viatiques: le voyage sur les chemins de l’imaginaire | ca_ES |
| dc.type | article | ca_ES |
| dc.type.version | publishedVersion | ca_ES |