Aquest article tracta sobre els primers relats curts de Dumas i la seva proposta de reescriptura uns anys més tard. La comparació palesa la progressió de la narració, l’enriquiment de la descripció i de la pintura social, la implicació creixent d’un narrador que es converteix en un portaveu de la seva generació o en un personatge real. Amb aquest treball de reescriptura sobre si mateix, Dumas va desenvolupar eines que van ser utilitzades en la seva posterior producció de novel·la.