Actualitzant el mite de la metamorfosi Alexandre Dumas escenifica la muda física, intel·lectual, social, psíquica d’Edouard Dantès en Comte de Monte-Cristo. En descubrir sota l’ègida de l’abat Faria la veritat del seu empresonament, la destructivitat inherent a la condició humana, Dantès “el bon noi” es metamorfosa en venjador implacable. Focus incandescent, la venjança, aquí, no és pas una passió trista, sinó un principi actiu que anima a l’heroi i el matné jove. Ferit en el seu ésser, Dantès no delega la seva venjança en els tribunals que només sancionen el no respecte de les lleis quan es tracta de reparar una ferida narcisista, restaurar la seva dignitat. Exemplar, inquietant, sempre “misteriós”, l’ “estrany viatger” fascina: l’estranyesa és “el condiment de la bellesa”.