Grau en Enginyeria Química

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de grau en Enginyeria Química de l'Escola Politècnica Superior [Més informació].

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 26
  • Item
    Open Access
    Identificació de problemàtiques actuals en el reciclatge de residus tèxtils
    (2024-06) Belouafi el Isaouy, Omaima
    Es preveu que a l’any 2025 s’aplicarà un nova llei a Espanya a partir d’una normativa europea que determina que la recollida selectiva de residus tèxtils passarà a ser obligatòria per a tota la ciutadania. El reciclatge al sector tèxtil és més recent i per tant, no està tant desenvolupat com el reciclatge de residus plàstics o de paper. Per això també s’estan dedicant molts esforços en recerca i desenvolupament especialment per resoldre les problemàtiques que pot presentar aquest reciclatge. Un dels problemes principals que es troba és que els residus tèxtils presenten una barreja de diferents fibres difícils de separar. Això implica que inicialment s’hagi de trobar una manera de determinar la composició per poder realitzar un tractament adequat posteriorment. Una altra és la presencia de diferents substàncies als teixits per tal de proporcionar unes propietats concretes, com per exemple l’elastà. Aquestes substàncies acostumen a estar presents en petites proporcions però són capaces d’alterar la resta de fibres presents en el teixit i crear complicacions per al reciclatge, afectant així la qualitat de les fibres reciclades obtingudes. En aquest TFG s’han estudiat els dos problemes. En el primer cas, es proposa una seqüència d’etapes a seguir per tal de determinar la composició d’un residu tèxtil a partir d’assajos físics i químics. Per al cas de la presència de l’elastà en el residu tèxtil que va a reciclatge, es descriu bé el problema que suposa i l’estat actual de la recerca en mètodes de separació d’aquest component. A new law based on European regulations is expected to come into force in Spain in 2025, which will make the selective collection of textile waste mandatory for all citizens. Recycling in the textile sector is a recent phenomenon and is therefore not as developed as that of plastics or wastepaper. That is why we invest a lot of energy in research and development, especially to solve the problems that this type of recycling can pose. One of the main problems is that textile waste contains a mixture of different fibres that are difficult to separate. This means that, to do this correctly, it is necessary to first find a way to determine the composition. Another problem is the presence of various substances in the tissue to provide certain properties, such as: elastane fibres. These substances are usually present in tiny amounts but can alter the remaining fibres in the fabric, making recycling more difficult and, in turn, affecting the quality of the recycled fibres obtained. In this work, two problems had investigated. In the first case, it proposes a series of steps to follow to determine the composition of textile waste by physical and chemical tests. In the case of the presence of elastic fibres in recycled textile waste, it describes the issues involved and the current state of research on methods for separation of this component.
  • Item
    Open Access
    Implementation of LIMS Software at the A3 Leather Innovation Center
    (2024-08) Calvet Martí , Jordi
    In this work the objectives are very clear and precise, it is a work of explanation of a laboratory management software, so it can be summarized in these objectives described below: - Understanding the programme and how it works. - Manipulating the programme by trial and error in order to know how to make progress. - To know how A3 leather laboratories work - To learn about the analyses carried out in the laboratories and the operating methods followed. - Implement the programme and fulfilling all the data needed to manage the laboratories. - Write the guidelines for the laboratory workers and other users.
  • Item
    Open Access
    Extracció i caracterització dels polifenols provinents de residus d'alvocat
    (2024-04) Omari Benhammou, Abyr
    L'objectiu general del projecte consisteix en desenvolupar un nou article de cuir més sostenible amb altes prestacions físiques requerides als canals de venda de la Unió Europea. Això es duu a terme substituint els productes de matèries fòssils per extractes vegetals més sostenibles obtinguts a partir de fonts naturals i residus vegetals, com ara els residus d'alvocat del sector agroalimentari. El projecte està dividit en dues etapes clau. Durant la primera etapa, s'ha enfocat en l'extracció de polifenols del pinyol de l'alvocat, optimitzant el rendiment per aconseguir un percentatge de tanins viable per al seu ús en el procés de curtició del cuir. Aquest document es centra exclusivament en la descripció i els resultats d'aquesta primera fase. Futurs treballs inclourien la segona etapa, que implica l'aplicació dels extractes polifenòlics com a curtent o recurtent, amb l'objectiu de reduir l'ús de productes químics provinents de la mineria o de matèries fòssils. Aquest enfocament té com a finalitat millorar tant la sostenibilitat del cuir com la reducció de l'impacte ambiental associat a la seva producció dins de la Unió Europea.
  • Item
    Open Access
    Software LIMS aplicat al laboratori A3 Leather Innovation Center
    (2023-07) Lin, Shenshen
    Els softwares de gestió de dades de laboratoris s'utilitzen àmpliament per tot tipus de laboratoris, facilitant el treball que es realitza, des de recepció de mostres, tècniques aplicades, anàlisis, obtenció de resultats, etc. Totes les dades i informacions que es registra i gestiona, asseguren la qualitat del laboratori i el producte/servei. Un sistema de gestió de la qualitat és un conjunt d'accions i mesures que tenen com a objectiu la millora contínua dels processos d'una empresa o organització, augmenta la satisfacció dels clients. Hi ha diferents aspectes a tenir en compte, i un dels més importants es l’assegurament de la qualitat del producte, per aquest motiu apareixen les Normatives ISO sobre la qualitat, i el compliment d’aquestes normes asseguren la qualitat final del producte. La implantació de softwares de gestió a un laboratori té com a objectiu millorar l’eficiència, la productivitat i reduir costos, i al mateix temps, millorar la capacitat per gestionar els fluxos de treball, així com els resultats de les seves investigacions i experiments. La majoria dels laboratoris estan implantant softwares de gestió, perquè és una millora de l’eficiència i la productivitat. Alguns dels softwares més utilitzats són Laboratory Information Management Systems (LIMS), Laboratory Information Systems (LIS), Electronic Laboratory Notebooks (ELN), Scientific Data Management Systems (SDMS), Laboratory Execution Systems (LES) i Instrument Data Systems (IDS). L’A3 Leather Innovation Center és un grup de recerca de la Universitat de Lleida (UdL) amb seu a les instal·lacions del Campus d'Igualada, i és l’entitat continuadora de l’activitat en R+D i transferència de tecnologia de la Càtedra A3 in Leather, Fashion and Textile Innovation de la UPC en investigació aplicada als sectors de la pell, química i biotecnologia, sumant coneixements amb més de 50 anys d'experiència en el món de la pell. La implantació del LIMS al laboratori A3 Leather Innovation Center suposa una millora important a l’hora de la gestió de les tasques del personal, reduint el temps i el cost dels procediments que es porten a terme. Per aquest motiu es mostraran en els següents apartats els procediments per a la configuració i ús del software LIMS.
  • Item
    Open Access
    Quantificació dels polifenols totals en el marro del cafè
    (2023-07) Caparrós Crespo, Paula
    El marro del cafè és el principal residu que es genera en la producció i consum de cafè, ja que per cada tona (1000 kg) de cafè verd es generen aproximadament 650 kg de marro (i al voltant de 2 kg de marro humit per cada kg de cafè soluble produït). Aquest marro es descarrega normalment en el medi ambient. Per tal de donar una solució a això, en aquest projecte es comparen diferents dissolvents per extreure els polifenols totals del marro del cafè, un dels components més importants del cafè, pel seu poder antioxidant. L'objectiu d'aquest estudi és avaluar la capacitat extractiva de polifenols del marro de cafè utilitzant diferents dissolvents, amb l'objectiu de trobar el més eficient per extreure aquests compostos antioxidants. Per fer-ho es van preparar mostres de 0,7 g de marro de cafè i es van sotmetre a extracció amb diversos dissolvents, incloent-hi aigua, etanol al 40 %, etanol al 60 %, “supra”, acetona al 20 % i acetona al 40 %. Per a cada dissolvent, s’ha realitzat l’extracció tot utilitzant 4 mL d’aquest en 0,7 g de marro i s’ha agitat en l'aparell de vòrtex durant un minut, seguidament, es posa trenta minuts a la centrífuga a 4200 rpm per tal de separar l’extracte del sòlid. Després de l'extracció, s’analitzen les mostres fent ús del mètode de Folin, que permet quantificar el total de polifenols presents en l’extracte. S’ha adaptat el mètode de Folin a les mostres d’aquest treball i la concentració de polifenols es mesura a partir de l’absorbància a 765 nm en un aparell d’UV-VIS. Els resultats d’aquest projecte mostren que, pels polifenols totals, l’extracció amb el mètode vòrtex i amb acetona 40% com a dissolvent, és el que millor resultats proporciona. S’obté, d’aquesta manera, un extracte amb una concentració de polifenols de 1643,9 ppm que correspon a 23,1 mg GAE/g marro de cafè. Mentre que els pitjors resultats s’obtenen amb el dissolvent aigua amb una concentració de 677,9 ppm i 9,5 mg GAE/g marro de cafè. Tot comparant el mètode entre un marro de cafè vell (assecat i guardat durant 5 mesos sec) amb un de més nou (assecat i analitzat directament), no fa baixar la quantitat de polifenols totals presents. De manera que es conclou que es possible que el marro no perdi polifenols quan es guarda sec durant 5 mesos. Sí que s’observen menys polifenols en el marro nou que en el vell i això s’associa més aviat a la diferent composició del residu (marro) obtingut en diferents moments, ja que el marro nou és barreja de cafè normal i descafeïnat (80% i 20% respectivament), mentre que el vell era 100% de cafè amb cafeïna.