i de les plantacions, éssers reduïts a l’anonimat de la dinàmica social de les ciutats. Incorporant l’espai definit per Glissant com Neo-Amèrica (1996, p.15), el Brasil i Martinica comparteixen experiències colonials marcades pel comerç d’esclaus, la dicotomia entre els colonitzadors i els colonitzats i la formació de una jerarquia cultural, social, política i econòmica que allunya els negres i els blancs, els amos del poder i les víctimes que han patit qualsevol tipus d’explotació. A partir d’aquesta experiència, la presència de la marginalitat està molt arrelada en la societat.