La novel·la negra és una gran consumidora d’espai urbà. La ciutat, amb les seves perifèries constitueix el seu territori favorit. La seva imatge, majorment decadent i corruptora genera l’acció centrada en la trobada dels universos policíac i criminal. D’aquesta imatge emana una atmosfera particular: lúgubre, nocturna, tensa i violenta. Giorgio Scerbanenco planteja totes aquestes qüestions a la seva novel·la Ils nous trahiront tous. Ils nous trahiront tous és la segona part, després de Vénus privée de les aventures de Duca Lamberti, considerat com un dels personatges més atípics de la literatura policíaca. El autor italià esbossa aquí el retrat de Milà, ciutat del miracle econòmic italià durant els anys 60; però també capital del crim i de la corrupció.