Els marginats han estat considerat durant mont de temps com un grup d’individus relegats a la perifèria. Són aquests delinqüents que resisteixen a l’ordre i acaben per recórrer a la violència i al crim. En la ficció policíaca francesa contemporània, el marginal té a partir d’ara una cara nova. Ja no encarna la figura del criminal malèfic que se situa conscientment i activa al marge. La desaparició de tota centralitat allibera marginalitats noves. Cada personatge és invitat a construir-se per ell mateix i a elaborar pels seus propis medis un sistema de valors que la societat ja no es troba en mesura d’imposar-li. El marginal es converteix així en l’inactiu deprimit, enganxat per un temps sense futur, i sense energia. D’altra part només aconsegueix alliberar-se de la seva apatia, marginalisant-se encara més, pel recurs a la violència.