Any: 2018 Núm.: 28
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessLa epigrafía de El Palomar de Oliete: cultura escrita en un poblado ibérico(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Simón Cornago, IgnacioLa epigrafía ibérica se concentra en las ciudades, pero en El Palomar de Oliete (Teruel), un poblado de menos de una hectárea, se ha recuperado un conjunto significativo de inscripciones sobre instrumenta. El objetivo de este trabajo es valorar la cultura escrita de este emplazamiento.
- ItemOpen AccessArturo Pérez Almoguera. Un repaso a la obra científi ca de un historiador de la Antigüedad y de la Ilerda romana entre los años 1979 y 2012(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Ruiz de Arbulo, Joaquín
- ItemOpen AccessL’arqueologia a Lleida en l’última dècada. A propòsit de la Ilerda romana(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Morán Álvarez, Marta; Gil Gabernet, Isabel; Payà Mercé, XavierEn aquest article donem a conèixer les darreres novetats obtingudes a partir de les excavacions que s’han fet a la ciutat per al període romà. Donem especial relleu a la representació gràfica dels resultats. La utilització de programes de tractament de dades GEO localitzades (SIG) o la recreació en 3D de les estructures descobertes formen part també dels objectius als quals volem arribar a curt termini, per tal de facilitar la difusió i comprensió del discurs històric.
- ItemOpen AccessArquitectura i hàbitat al territori d’Ilerda: la vil·la del Romeral (Albesa, la Noguera) entre els segles I i VI dC(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Marí i Sala, Lluís; Revilla Calvo, VíctorLa vil·la del Romeral és un establiment amb una complexa seqüència d’ocupació al llarg de l’època imperial. La primera fase correspon a un edifici de característiques poc definides que es basteix a inicis del segle I dC. Aquesta construcció és substituïda per un gran edifici, amb funció residencial i dotat de balneum, que sembla haver estat en ús durant els segles I-III dC. Cap a finals del segle IV es duu a terme una reconstrucció monumental que utilitza noves formes arquitectòniques i decoratives; però aquest nou edifici és abandonat abans de completar la reforma. Algunes evidències indiquen una reocupació parcial del lloc durant l’Antiguitat tardana.
- ItemOpen Access¿Aeso lacetana? Nuevos paradigmas en la atribución de territorios a las formaciones prerromanas(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Garcés i Estalló, IgnasiEn la bibliografía reciente ha venido prevaleciendo la adscripción de la ciudad romana de Aeso, ubicada en el noroeste catalán, a la formación prerromana de los lacetanos, pese a que en el pasado no faltasen otras atribuciones. Mediante el presente escrito se repasan los argumentos que se emplearon para sostener las adscripciones ilergete, jacetana y lacetana, evidenciando las carencias de los diferentes discursos. Ante el aparente problema de vacío, se propone abandonar el paradigma esencialista en la definición de los étnicos mencionados en las fuentes literarias, señalando la conveniencia de introducir en el discurso la arqueología de la etnicidad aplicada a un grupo protohistórico que habitó un territorio geográficamente definido. Desde esa perspectiva, la urgencia en la atribución a una formación literaria pasa a un segundo plano.