Cantamutto Sanchez, Miguel Angel. (2008) . Agronomic study of two annual helianthus species naturalized in Argentina as potential sunflower crop genetic resource. Universitat de Lleida. L-90-2009 ; 9788469181140 ; http://www.tdx.cat/TDX-1027108-164111 ; http://hdl.handle.net/10803/8341.

El gènere Helianthus (Asteraceae), nadiu d'Amèrica del Nord, compren no només el<br/>girasol conreuat H. annuus var. Macrocarpus L., sinó també d'altres espècies que són<br/>invasores. El gira-sol silvestre H. annuus ssp. Annuus L. i H. petiloaris Nutt. Són dues<br/>espècies anuals naturalitzades en la part central d'Argentina. Ambdues resulten<br/>d'interès com a recurs fitogenètic.<br/>L'H. annuus silvestre fou probablement introduït per a ús farratger mentre que sembla<br/>que l'H. petiolaris ingressà com a contaminant de llavors. S'estudiaren les condicions<br/>ambientals i ecològiques dels hàbitats ocupats per les poblacions mitjançant anàlisi<br/>multivariant. Es suggereix l'existència d'un procés de difusió des del punt d'ingrés de<br/>cada espècie, seguint la infraestructura de les comunicacions terrestres. La invasió va<br/>ocórrer en una banda de territori en el límit entre Mollisoles i Entisoles, els mateixos<br/>ordres de sòls que existeixen en el centre d'origen. Dins d'aquesta banda, cada<br/>espècie s'ubicà en diferents microhàbitats transformats per activitat antròpica, com ara<br/>tancats de filferro, tallafocs, bancals, canals. Helianthus annuus mostrà preferència<br/>pels sòls pesants mentres que H. petiolaris preferí sòls arenosos, a l'igual que allò<br/>constatat per a Amèrica del Nord.<br/>La hipòtesi de flux gènic entre els dos taxa silvestres i el conreu s'explorà mitjançant<br/>l'estudi de la morfologia de la progènie de plantes de diferent tipus y poblacions pures<br/>que havien florit en proximitat de l'altre taxa, trobades amb condicions naturals. Es<br/>trobà entre 0,5 a 18% d'hibridació. Considerant les dimensions de les poblacions<br/>trobades en contacte, aquestes freqüències poden significar milers a milions d'híbrids<br/>de primera generació cada any.<br/>Nou poblacions argentines d'H. annuus mostraren suficient biodiversitat com per<br/>diferenciar-se entre elles. La biodiversitat continguda en aquest nou germoplasma fou<br/>al voltant de dos terços d'aquella observada en una mostra de gira-sols silvestres de<br/>17 estats d'EUA. Les accessions d'Argentina mostraren diferents combinacions dels<br/>mateixos caràcters, però una d'elles presentà un cicle de més llarga durada. El<br/>contingut de matèria grassa i el perfil d'àcids grassos no presentaren valors d'interès<br/>per a la millora de l'oli de gira-sol. Actualment s'investiguen d'altres trets d'interès<br/>agronòmic, com ara la resistència al SuCMoV o la presència d'androesterilitat.<br/>Les empreses de llavors perderen l'interès pel gira-sol transgènic després de les<br/>investigacions que revelaren l'existència de poblacions silvestres en moltes regions del<br/>món, intens fluxe gènic entre el conreu i els parents silvestres i el possible increment<br/>de la capacitat reproductiva per adquisició de transgens. Els esdeveniments en<br/>avaluació de gira-sol genèticament modificat (GM) podrien millorar el comportament<br/>del conreu però enfronten restriccions de mercat. El futur del gira-sol GM depèn de la<br/>possibilitat de mitigar l'efecte dels transgens sobre els parents silvestres i malesa i a<br/>canvis en l'acceptació del mercat. Aquesta podria augmentar si el gira-sol GM<br/>impliqués una millor qualitat per al consumidor.