A més a més, aquestes excavacions han subministrat bons conjunts ceràmics i marbre que ens permeten entendre l’evolució comercial de la ciutat. Aquest article pretén analitzar aquesta evidència material en certs detalls per detectar pautes de consum i d’aprovisionament d’aquest municipi romà. És especialment interessant l’aprovisionament de marbre donat que la majoria del material trobat procedeix de les pedreres del sud de la Gàl·lia amb dificultat de comunicació amb Iulia Lybica. De la mateixa manera, el conjunt ceràmic revela uns forts contactes amb centres productors gals de ceràmica fina i comuna. Aquesta dependència de l’aprovisionament gal ens ha obligat a analitzar les infraestructures de transport d’aquesta àrea central dels Pirineus i com els costos podien modelar l’accés a determinats productes.