Any: 2016 Vol.: 28

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 7
  • Item
    Open Access
    Las melodías de los enunciados interrogativos con marca sintáctica del alemán septentrional en habla espontánea
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2016) Torregrosa Azor, José
    L’anàlisi de l’entonació de l’alemany, així com també d’algunes de les seves varietats lingüístiques, ha experimentat un augment notable a partir de l’aplicació del mètode metricoautosegmental desenvolupat inicialment per Pierrehumbert (1980) i adaptat posteriorment a l’àmbit alemany per Grice et al. (1996), Gussenhoven (1988) i Mayer (1995). El procediment analític que s’aplica en aquest treball és metodològicament diferent al mètode metricoautosegmental. L’anàlisi acústica dels enunciats seleccionats es du a terme a través del mètode d’anàlisi melòdica de la parla (AMP), desenvolupat per Cantero (2002). El principal objectiu que ens proposem és analitzar, descriure i caracteritzar els patrons melòdics dels enunciats interrogatius amb marca sintàctica de l’alemany septentrional en parla espontània a través del mètode AMP i comparar els resultats obtinguts amb els que es descriuen a partir de l’aplicació de la metodologia mètrica i autosegmental.
  • Item
    Open Access
    Hacia una caracterización semántica del verbo caler
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2016) Conde Noguerol, María Eugenia
    En aquest treball es pretén fer un estudi sobre els diferents significats o valors contextuals que ha presentat el verb caler en castellà al llarg de l’evolució històrica. Així mateix, a partir d’aquest estudi presentem una proposta lexicogràfica per a aquest verb en la qual apareixen reflectides totes les variants semàntiques d’aquest mot, tant com a verb modal com a verb ple. Sembla justificat pensar, tenint en compte els diferents exemples d’ús, que caler com a verb ple ha desenvolupat un únic significat (‘(una cosa) produir interès a algú’) i com a verb modal, un significat subjacent ‘de conveniència o necessitat’. El context sintàctic en què s’insereix és el que li aporta diferents valors semàntics de ‘necessitat’, ‘conveniència’, ‘obligació’ i ‘possibilitat’, segons el grau de realització que presenta l’acció que acompanya el verb.
  • Item
    Open Access
    Valores semántico-pragmáticos de aún
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2016) Ferrari, Laura D.; Giammatteo, Mabel
    Els diccionaris i les gramàtiques solen distingir entre aún temporal i aun amb valors de tipus modal-concessiu. Segons aquesta caracterització, el primer és commutable per todavía i porta accent gràfic mentre que el segon no s’accentua i és reemplaçable per hasta, incluso o siquiera. La multiplicitat de funcions i valors semàntics d’aún, ja advertida per Bello (§1217), ha portat alguns autors a incloure’l en el grup de les “partícules” (Pavon Lucero 1999), una metaclasse que engloba preposicions, adverbis i conjuncions. Altres estudis (Sánchez López 1999, Leonetti 2007 i NGRALE 2009) l’han ubicat dins la subclasse dels focalitzadors, la funció dels quals és posar de relleu l’estructura informativa de l’oració. En aquest treball, ens interessa plantejar que totes dues variants –aún temporal / aun concessiu– no representen un contrast dicotòmic sinó que comparteixen un valor quantificacional que es vincula amb el caràcter escalar que també té aquest mot. Aquesta similitud s’evidencia en els casos en què aquesta partícula incideix sobre una comparació i resulta possible tant la substitució per todavía com per incluso.
  • Item
    Open Access
    Active audiodescription to promote speaking skills in online environments
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2016) Talaván, Noa; Lertola, Jennifer
    La recerca al voltant de l’ús de la Traducció Audiovisual (TAV) en l’ensenyament de llengües estrangeres s’ha incrementat de forma considerable durant la darrera dècada. Tanmateix, ha cobert principalment l’ús de subtítols com a suport i l’ús de subtitulació i doblatge actius com a tasca. Aquest article introdueix l’ús pedagògic d’una altra forma de TAV: l’audiodescripció activa –la descripció oral d’informació visual per als cecs i persones amb discapacitats visuals– per tal de potenciar les habilitats orals en l’educació a distància. En aquest estudi quasiexperimental desenvolupat en un entorn en línia van participar 30 estudiants espanyols d’anglès amb finalitats específiques (nivell B1). Els participants van escriure de forma col·laborativa en aquest entorn l’audiodescripció de dos anuncis turístics i posteriorment van gravar-se les veus usant la plataforma ClipFlair. Es van obtenir algunes conclusions raonablement vàlides que projecten llum respecte als beneficis pedagògics de l’audiodescripció i que demanen seguir investigant en les possibilitats d’aquestes tècniques en contextos de segones llengües.
  • Item
    Open Access
    Propuesta crítica para una nueva edición de la Nouvelle methode pour apprendre facilement et en peu de temps la langue espagnole de Claude Lancelot (1660)
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2016) Díaz Villalba, Alejandro; Quijada Van den Berghe, Carmen
    Aquest article constitueix una proposta raonada per a elaborar una edició crítica de la Nouvelle Methode d’espanyol de Claude Lancelot (1660) que tingui en compte la història editorial del text i l’activitat gramaticogràfica de l’autor. D’una banda, fem un estudi de les diferents edicions localitzades per tal de conèixer l’evolució de l’obra i seleccionar el text sobre el qual construirem la nova edició. D’una altra banda, exposem la pertinència d’una lectura comparada de les diverses obres de Lancelot basant-nos en dos premisses: en primer lloc, existeixen remissions entre les gramàtiques (gramàtica general, gramàtiques de llengües antigues i modernes) i això succeeix també en l’espanyola; en segon lloc, perquè la Nouvelle Methode, amb fins didàctics i aparat teòric elemental, fou concebuda com una continuació d’allò que exposa en les seves gramàtiques general i italiana.