L’homme n’a pas besoin de voyager pour s’agrandir

Thumbnail
View/Open
Issue date
2016
Author
Antoine, Philippe
Suggested citation
Antoine, Philippe; . (2016) . L’homme n’a pas besoin de voyager pour s’agrandir. L'Ull crític, 2016, núm. 19-20, p. 245-260. https://doi.org/10.21001/luc.19.20.14.
Impact

Google Scholar logo  Google Scholar
Share
Export to Mendeley
Metadata
Show full item record
Abstract
La relació de viatge de l’època romàntica fa més que acceptar el revolt, el reivindica. Aquesta llibertat donada al viatger (i a qui relata) autoritza que es prenguin múltiples direccions, no sotmeses a una planificació prèvia i susceptibles com a conseqüència de provocar sorpreses de tots els ordres. Fan del viatger un ésser sacsejat per l’onada dels esdeveniments o les fluctuacions dels seus pensaments i humors que el relat acollirà de bona gana. Per poc que estigui completament ocupat pel seu jo, cec per un sofriment intens o per un excés de joia, l’homo viator pot experimentar la temptació de negar el món que l’envolta. De la mateixa manera, el més egotista o el més etnocentrista dels viatgers no aconseguirà mai abstreure’s totalment de les informacions que li arriben de l’exterior i que l’obliguen, per intermitències, a descentrar-se a desgrat seu. Les falles son múltiples que el porten al país dels llibres, del jo o dels somnis però, per evadir-se del món, cal sens dubte, tenir-lo davant dels ulls i a l’abast de la mà.
URI
http://hdl.handle.net/10459.1/58729
DOI
https://doi.org/10.21001/luc.19.20.14
Is part of
L'Ull crític, 2016, núm. 19-20, p. 245-260
Collections