Les dues personalitats fora del comú que estan aquí reunides, Isabelle Eberhardt francòfona nascuda a Ginebra i morta a Algèria (1877-1904) i Lafcadio Hearn (1850-1904) anglòfon nascut a l’illa greca de Leucade i mort al Japó, foren durant molt de temps viatgers errants però finalment es van fixar fins a la seva mort en els seus països de predilecció. Per a ella era el sud d’Algèria, oasis i desert, per a ell, una ciutat petita fidel al Japó antic. Malgrat que van descobrir el “seu” lloc per casualitat, molt ràpidament van experiment respecte a ell afinitats múltiples, personals i afectives (comportant la trobada amb l’Esser estimat) però també filosòfiques i religioses, ja sigui per a ella de l’Islam magrebí (a les antípodes del salafisme) o ja sigui per a ell d’un budisme repensat a través de la doctrina de l’ evolució. A l’un com a l’altre, aquestes trobades de diferents tipus els hi van produir el sentiment de que potser, sens dubte, trobarien, per fi, la pau.