Aquest article es proposa estudiar les representacions de la feminitat a través del personatge de Nana, comparant una selecció de sis adaptacions cinematogràfiques i televisives de la cèlebre novel·la epònima d’Emile Zola, realitzades entre 1926 i 2001 per Jean Renoir, Dorothy Arzner, Christian- Jaque, Maurice Cazeneuve, Dan Wolman i Edouard Molinaro. Deixant enrere una perspectiva clàssica que es basaria només en criteris de fidelitat a l’obra original i en el valor artístic de la recreació, aquesta anàlisi, fonamentada en tesis de diversos teòrics de l’adaptació cinematogràfica, intenta discernir el que aquestes noves relectures de la novel·la li aporten quan la transformen o renoven a través de mecanismes de supressió, condensació, aportacions, transposicions o transformacions més o menys exigits pel procés de transmediació, o pels objectius propis dels cineastes. El nostre propòsit consisteix a determinar en quina mida aquestes reinterpretacions donen forma a un mite de la feminitat en constant evolució, o més precisament a l’evolució d’una dona que, segons les èpoques i els països, ha perseguit una forma d’independència basada sobretot en els seus atributs femenins, no tant per a dominar el gènere masculí sinó per a aconseguir igualar-lo.