Les représentations de la féminité à travers les adaptations de Nana d’Émile Zola pour le petit et le grand écran

View/ Open
Issue date
2016Author
Andrieux, Charlotte
Suggested citation
Andrieux, Charlotte;
.
(2016)
.
Les représentations de la féminité à travers les adaptations de Nana d’Émile Zola pour le petit et le grand écran.
L'Ull crític, 2016, núm. 19-20, p. 125-146.
https://doi.org/10.21001/luc.19.20.08.
Metadata
Show full item recordAbstract
Aquest article es proposa estudiar les representacions de la feminitat a
través del personatge de Nana, comparant una selecció de sis adaptacions
cinematogràfiques i televisives de la cèlebre novel·la epònima d’Emile Zola,
realitzades entre 1926 i 2001 per Jean Renoir, Dorothy Arzner, Christian-
Jaque, Maurice Cazeneuve, Dan Wolman i Edouard Molinaro.
Deixant enrere una perspectiva clàssica que es basaria només en criteris de
fidelitat a l’obra original i en el valor artístic de la recreació, aquesta anàlisi,
fonamentada en tesis de diversos teòrics de l’adaptació cinematogràfica,
intenta discernir el que aquestes noves relectures de la novel·la li aporten quan
la transformen o renoven a través de mecanismes de supressió, condensació,
aportacions, transposicions o transformacions més o menys exigits pel procés
de transmediació, o pels objectius propis dels cineastes.
El nostre propòsit consisteix a determinar en quina mida aquestes
reinterpretacions donen forma a un mite de la feminitat en constant evolució, o
més precisament a l’evolució d’una dona que, segons les èpoques i els països,
ha perseguit una forma d’independència basada sobretot en els seus atributs
femenins, no tant per a dominar el gènere masculí sinó per a aconseguir
igualar-lo.