Aquest article analitza les aparicions de Milady a Els Tres mosqueters per tal de copsar les diferències entre la novel·la original i algunes adaptacions. A les diverses versions el personatge apareix com el reflex d’un arquetip oposat a la feminitat: el de la dona criminal, malèfica, tortuosa, que actua com a contrapunt a la bondadosa Constance. L’estudi analitza les adaptacions d’Henri Diamant- Berger, la del hollywoodià George Sydney i la de Richard Lester, totes elles produïdes en èpoques distintes. Malgrat tot en el conjunt de les versions es manté el paradigma de Dumas que presenta una dona sensual capaç d’utilitzar l’encant personal per tal d’aconseguir els seus propis objectius.