actua com a contrapunt a la bondadosa Constance. L’estudi analitza les adaptacions d’Henri Diamant- Berger, la del hollywoodià George Sydney i la de Richard Lester, totes elles produïdes en èpoques distintes. Malgrat tot en el conjunt de les versions es manté el paradigma de Dumas que presenta una dona sensual capaç d’utilitzar l’encant personal per tal d’aconseguir els seus propis objectius.