Aquest article es proposa posar de manifest les raons que van impulsar alguns adaptadors a privilegiar Mauprat i no altres obres de la mateixa autora per a durla a la pantalla. En concret pren com a referència la versió cinematogràfica de Jean Epstein de 1926 i la telesèrie produïda l’any 1972 per Jacques Trébouta. Tot i considerar l’aspecte de la fidelitat, present ja des del títol mateix d’ambdues adaptacions, l’estudi pretén subratllar aquells mitjans pels quals es trasllada al públic l’essència de la novel·la que vol mostrar la importància de l’educació per a aconseguir el progrés. La distància cronològica que separa les versions tractades i amb ella l’evolució del cinema mut al parlat, del blanc i negre al color, condueixen a oferir solucions pròpies en base a la relectura que fa cadascú de l’obra original. Es concedeix una particular atenció a l’estudi dels personatges, a les transformacions, addicions i supressions que permeten fer paleses les singularitats dels protagonistes Edmée i Bernard però també d’altres personatges com Patience, individu trascendent en l’univers creat per Sand.