ser l’escull en front del qual naufraguen les fràgils i tímides reivindicacions feministes. Aporia femenina que se situa a la base de la visió que la novel·lista té de la dona, l’existència de la qual a la novel·la està només pensada en funció de la variant amorosa que determina l’acció de la trama (espera de l’amor), el caràcter evanescent dels personatges i, en definitiva, la naturalesa irreal del missatge emancipador que intenta transmetre.