Maria d’Agoult, influenciada possiblement pels seus coneixements musicals, sembla inspirar-se en la tècnica de la variació musical quan decideix provar el seu talent com a “nouvelliste”. D’aquesta manera aconsegueix transmetre, en diferents registres, un crit que brolla d’un cor ferit per una relació molt més que turbulenta. És a l’anàlisi d’aquest crit, que sentim un cop i un altre en les quatre “nouvelles” que se li coneixen, que consagrem aquest treball, anàlisi que anirà precedida d’una breu exposició dels factors que portaren Marie d’Agoult a exercitar-se en un gènere que, si bé la temptà, sabia molt bé que no era el més apropiat a la seva naturalesa, i que culminarà en una reflexió sobre la imatge de la dona que es desprèn de cadascun d’aquests relats.