L’article se centra en la figura de Rachilde, escriptora reconeguda a finalsdel segle XIX entre la intel·lectualitat parisina d’avantguarda. L’autoremprèn l’estudi efectuant un recorregut biogràfic amb l’objectiu de presentarles adversitats a les quals Rachilde es va haver d’enfrontar des de la sevainfantesa fins a la persecució de què fou objecte sota el règim nazi. Marcadaper tots aquests avatars, l’escriptura ofereix una eina de canalització a la seva sensibilitat.En una segona etapa l’estudi se centra en la novel·la Monsieur Vénus, de laqual se subratllen les diferents versions publicades que responen a diferentsmotivacions. Entre elles, es constaten la voluntat autobiogràfica, l’estratègiapublicitària o simplement les exigències literàries i artístiques. Com a mostra d’aquestes últimes l’anàlisi ofereix una lectura novedosa donat que considera la novel·la una manifestació invertida del mite de Pigmalió.