Aquest article es proposa donar a conèixer el discurs i les representacions de gènere construïdes pels intel·lectuals i les cultures polítiques antiliberals de l’Espanya del període d’entreguerres. Les noves imatges, inserides en un context de profundes transformacions polítiques, socials i culturals, buscaven temperar el desassossec que els produïen aquells moviments i pràctiques socials que eren percebuts com amenaces a la superioritat viril, a la vigència dels valors suposadament masculins, i a la supremacia i honorabilitat masculina. Tant intel·lectuals com polítics van elaborar un discurs de gènere i unes identitats de masculinitat i feminitat que se sustentaven en les idees reaccionàries i tradicionalistes del segle XIX així com en les noves corrents de pensament de l’època.