es revela tota una reescriptura, personal i inspirada en el mite literari de Madame Bovary. A les pàgines següents analitzarem aquesta “novel·la gràfica” no tant segons l’òptica enganyosa de la fidelitat de l’adaptació literària respecte a l’obra font (o hipotext) sinó des del punt de vista de com Posy Simmonds s’apropia de l’obra de Flaubert i utilitza els recurs propis del llenguatge visual per a donar naixement a una obra ben distinta, que cobra una autonomia pròpia i que, lluny de trair el text original l’enriqueix.