Als seus vint-i-un Voyages excentriques publicats entre 1894 i 1917, Paul d’Ivoi (1856-1915), autor francès de novel·la juvenil, ens ofereix una verdadera exaltació de la dona. Omnipresent, el paper de la jove és un dels seus temes predilectes. Sovint anglosaxona, però també oriental, dotada de totes les qualitats físiques i morals requerides, duu a terme un paper essencial a la intriga. Companya obligada de l’heroi amb qui roman finalment unida a través d’un matrimoni tan feliç com conformista, participa sempre en l’aventura de manera activa. Sovint pot arribar a eclipsar el seu company reflectint així l’emancipació femenina de l’època, fins a esdevenir la verdadera heroïna, justiciera o defensora d’una causa patriòtica. Al llarg de les novel·les evoluciona i es fa cada cop més propera als joves lectors per als quals representa un model, menys noble i eteri, més adolescent i modern, les encarnacions del qual semblen coincidir amb les diferents facetes de l’ideal femení perseguit per l’autor.