Grau en Enginyeria Agrària i Alimentària
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Enginyeria Agrària i Alimentària de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària [Més informació]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessÚs de la plataforma digital ‘Operations Center’ de John Deere per al monitoratge d’equips de preparació del sòl i sembra en l’àmbit de l’Agricultura de Precisió(2025) Cunillera Barajas, AriadnaEn el context actual de transició cap a una agricultura més eficient, sostenible i basada en dades, les plataformes digitals han esdevingut eines cada vegada més presents en les explotacions agràries. No obstant això, la seva aplicació encara presenta limitacions, especialment pel que fa a la interpretació dels paràmetres operatius generats durant les tasques agrícoles. Aquest Treball Final de Grau s’emmarca en aquesta problemàtica i té com a objectiu avaluar el potencial d’alguns paràmetres disponibles a la plataforma digital de monitoratge d’equips i cultius ‘Operations Center’ de John Deere, centrant-se en les feines de preparació del sòl, sembra i collita. L’estudi s’ha realitzat en una parcel·la de 3,7 hectàrees situada als Arcs (Pla d’Urgell), aprofitant un assaig multivarietal de panís dut a terme per l’empresa Pioneer. Aquest assaig comptava amb sis cultivars sembrades sense repeticions, en una parcel·la amb presència de diversos tipus (o sèries) de sòl, fet que ha dificultat la comparació directa dels resultats productius. S’han analitzat dades operatives com el consum unitari de combustible dels atifells de preparació del sòl amb l’objectiu de caracteritzar el sòl de la parcel·la, i s’han contrastat amb mesures de Conductivitat Elèctrica aparent (CEa) obtingudes amb el sensor Veris 3100, així com amb dades de compactació recollides amb un penetròmetre digital. A més, s’ha explorat la relació entre les condicions edàfiques i la variabilitat en la densitat de sembra real, i com aquesta podria haver influït en la producció final de cada cultivar. Els resultats obtinguts en aquest estudi concretament, mostren que alguns paràmetres operatius extrets de la plataforma digital de John Deere podrien tenir valor com a indicadors de l’estat del sòl, i posen de manifest el potencial d’aquest tipus de plataformes digitals com a eina de suport a la presa de decisions dins del marc de l’Agricultura de Precisió.
- ItemOpen AccessAnàlisi tècnic de quatre ramaderies familiars de vaques de llet situades en diferents zones productives de Catalunya(2025-09) Solé i Casals, LlucAquest treball analitza quatre explotacions lleteres representatives de diferents zones productives de Catalunya (Osona, Segrià, Alt Urgell i Alt Empordà), amb l’objectiu de caracteritzar-ne els condicionants territorials i productius i valorar-ne l’eficiència. L’estudi integra dades tècniques, econòmiques i ambientals per identificar els punts forts i febles de cada explotació i establir els marges de millora. A través d’aquesta comparació, es proposen estratègies de millora a cada explotació. Els resultats mostren que factors com la disponibilitat hídrica, les condicions climàtiques, la gestió alimentària i la dimensió de les explotacions son determinants en la sostenibilitat de les explotacions però que el maneig de l’explotació es la clau, independentment on aquesta estigui ubicada. La principal limitació del treball ha estat la dificultat de trobar homogeneïtat en la selecció de dades i explotacions, ja que no sempre ha estat possible disposar d’informació plenament comparable entre els quatre casos analitzats.
- ItemOpen AccessEfecte de variables climàtiques sobre la dinàmica espaitemporal de la carpocapsa (Cydia pomonella) a escala regional. Aplicació de mètodes geoestadístics i ‘machine learning’.(2025) Manuel Clèries, MarLa carpocapsa (Cydia pomonella L., Lepidoptera: Tortricidae) és una de les principals plagues que afecta els fruiters de llavor, destacant la pomera i també altres espècies com el noguer. Pot arribar a causar danys significatius als fruits si no s’estableix un programa de seguiment i si no s’apliquen les mesures de control pertinents. Els objectius principals d’aquest treball han estat bàsicament, i) avaluar la viabilitat d’utilitzar tècniques geoestadístiques per mapar a escala regional les captures de carpocapsa al llarg de les campanyes 2023 i 2024, ii) detectar, en base a l’anàlisi espaitemporal dels mapes obtinguts, les àrees amb major risc d’incidència de carpocapsa (hot spots o punts calents), i iii) elaborar mapes d’alerta juntament amb la determinació de les variables climàtiques que estan més directament relacionades amb la dinàmica espaitemporal de la plaga. Els resultats mostren que mitjançant les tècniques geoestadístiques es poden mapar les captures en les campanyes d’estudi i identificar els pics de vol anuals de la plaga. A més, els mapes de plaga permeten observar la distribució espacial de la carpocapsa i la seva evolució temporal, podent realitzar comparacions de la dinàmica poblacional entre generacions i interanuals. La classificació d’aquests mapes permet obtenir després mapes d’alerta i localitzar les zones que requereixen mesures de control. Finalment, l’aplicació de tècniques d’anàlisi ‘machine learning’ ha posat de relleu la importància que tenen les captures de carpocapsa la setmana anterior al pic de vol i certes variables climàtiques a l’hora de predir la presència d’aquesta plaga en els moments de màxima incidència.
- ItemOpen AccessAnàlisi espacio-temporal de la carpocapsa (Cydia pomonella) a escala de parcel·la per a la millora del maneig integrat de plagues(2025) Solsona Codina, SergiLa carpocapsa (Cydia pomonella) és la plaga que ocasiona més danys a les plantacions de pomera a Catalunya, i només mitjançant un bon seguiment de les seves poblacions és possible prevenir atacs i protegir la collita. En aquest context, l’objectiu del present treball és estudiar la distribució espacio-temporal de la carpocapsa a escala de parcel·la i analitzar les consegüents implicacions dels patrons espacials en el maneig integrat de plagues. L’estudi s’ha dut a terme durant la campanya 2024 en una parcel·la de pomera (varietat Golden) situada al terme municipal de Puigverd de Lleida. Pel seguiment, es van instal·lar dins de la parcel·la i georeferenciar un total de 18 trampes delta. Es van dur a terme recomptes de captura setmanals (abril-setembre) i mostreig de danys al final de cada generació de vol. El mapat de les dades es va realitzar mitjançant tècniques geoestadístiques. Els resultats van mostrar un patró de distribució de la plaga agregat amb variacions temporals d’intensitat al llarg de la campanya, amb més incidencia a la zona sud-est de la parcel·la, propera a un noguer aïllat. Es posa de manifest que la col·locació de la trampa de monitoratge fora de les zones d’agregació de la plaga pot conduir a un seguiment erroni, amb un consegüent augment del nivell de danys als fruits. Finalment, es proposa un model per l’emplaçament òptim de les trampes de monitoratge, basat en la distància respecte als hostes circumdants de la plaga. Així mateix, s’avaluen els costos i els beneficis econòmics associats al maneig integrat de la plaga en funció de l’emplaçament de les trampes de monitoratge, sigui dins o fora de les zones d’agregació.
- ItemOpen AccessAvaluació de l’eficiència alimentària en toros Bruna del Pirineu mitjançant control de comportament i marcadors alimentaris(2025-07) Franquesa Franquesa, JordiAquest treball de final de grau se centra en l’avaluació de l’eficiència alimentària en toros joves del testatge de Bellestar de la raça Bruna dels Pirineus, una raça autòctona catalana d’aptitud càrnia. L’objectiu principal és identificar diferències individuals en la utilització dels recursos alimentaris i determinar quins animals mostren una millor conversió de l’aliment (tant a nivell de pinso com de farratge) en el creixement. Per assolir aquest objectiu, s’han utilitzat diferents mètodes de control de la ingestió i la rumia com son: el control del comportament alimentari, mitjançant collars de comportament (les dades dels quals han estat comparades amb les registrades de forma visual) que registren els temps d’ingesta i rumia, i l’ús de marcadors alimentaris, que permeten estimar el consum i la digestibilitat dels aliments de forma no invasiva. D’aquesta manera es pot també valorar l’eficàcia d’aquests mètodes. El resultats demostren que hi ha diferències en la classificació d’animals en funció de si s’incorpora o no el consum de farratge al càlcul. Per tant seria important registra aquesta variable al testatge. Per altra banda, el comportament registrat pel collar no sembla ser una bona estimació del consum de farratge.