Grau en Història

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de grau en Història de la Facultat de Lletres [Més informació]

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 64
  • Item
    Open Access
    El catarisme: Una exploració històrica, social i religiosa d'una heretgia medieval
    (2023) Boldú Girona, Arnau
    En aquest Treball de Fi de Grau s'aborden les característiques principals d'una gran heretgia medieval, com és el catarisme, en un marc geogràfic i cronològic concret: les regions occitanes i catalanes, principalment entre els segles XII i XIII. El treball naix amb l'objectiu principal de realitzar una síntesi historiogràfica que ens aproximi al catarisme, tractant diferents qüestions com: el seu origen, el context històric, social i cultural en el qual apareix, la seva expansió i consolidació a través dels territoris estudiats en el treball i la seva repressió, tan intel·lectual com violenta, per part del poder secular i eclesiàstic. A més, es fa un repàs dels seus dogmes i de l'organització social que mantenien i defensaven. Alhora, el treball busca fer una revisió sobre la historiografia del tema des d'un punt de vista crític i científic que permeti deixar de banda els nombrosos errors i incongruències que presenta.
  • Item
    Open Access
    La figura d'Abimael Guzmán i la conceptualització ideològica de Sendero Luminoso en el marc de la guerra popular al Perú
    (2023) Castellano Aragonés, Eloi
    El 17 de maig de 1980, la República del Perú iniciava els seus primers comicis electorals des de 1963. Fou una jornada electoral generalment pacífica, exceptuant un fet particular que va ocórrer al poble de Chuschi, a la província d’Ayacucho: militants del Partit Comunista del Perú – Sendero Luminoso entraven armats al Registre Electoral, robant i cremant les urnes i paperetes electorals que trobaren. Era l’inici de 20 anys de “Guerra Popular” contra l’Estat del Perú, l’inici de l’Època del Terrorisme. Sendero Luminoso i el seu líder, Abimael Guzmán, destacaven per la seva naturalesa, única en l’Amèrica Llatina i en el Moviment Comunista Internacional. La cosmovisió senderista correspon a un exemple extrem de les conseqüències de la degeneració d’una idea.
  • Item
    Open Access
    L'aigua com a eina de poder feudal (El cas de la Vall del Corb a la Baixa Edat Mitjana)
    (2023) Estiarte Viles, Abel
    Aquest estudi pretén interpretar el paper de l’aigua com a element d’interès en la societat feudal catalana, consolidada durant la Baixa Edat Mitjana, pel que fa als usos aplicats sobre la productivitat, com podria ser els sistemes de rec i l’aigua emprada per a molinatge; així com altres usos que trobem en les zones de poblament urbà. Tot seguit, es fa un repàs de l’aplicació dels elements explicats anteriorment que trobem presents en el cas d’estudi de la Vall del Corb, situada al sud de la comarca de l’Urgell, per tal de poder veure manifestades aquestes tendències d’interès de l’aigua per part dels diferents agents socials existents al territori. D’aquesta manera es busca poder establir, en línies generals, d’on prové l’interès per part de la societat feudal de voler controlar l’aigua i la seva importància pel que fa als estudis històrics i altres aportacions que nosaltres, com a historiadors, puguem realitzar-ne de manera posterior.
  • Item
    Open Access
    La transformació del gènere a l'Àfrica amb la colonització
    (2023) Monzón Casado, Alejandro
    Aquest treball de fi de grau pretén entrar en les diferents perspectives que han formulat l’Àfrica com a objecte i no com a subjecte de la intervenció cultural, científica, econòmica, política i religiosa d’Occident, així com en les seves crítiques, aportades pel construccionisme i els feminismes negres o diaspòrics, i més significativament pels feminismes africans, que malgrat la seva diversitat, tenen la seva força en tractar l’Àfrica negra no com una bèstia o un infant a domesticar, sinó en qüestionar-se les narratives dominants sobre el sexe, el gènere i el poder introduïdes al continent amb la dominació colonial. Passant pel període previ a la conquesta europea de la tracta atlàntica, la imposició de l’administració colonial, i acabant amb els miratges de l’època postcolonial, es pretén revitalitzar les formes de fer i pensar específicament africanes, i d’aquesta forma plantejar un futur diferent dels universalismes actuals, tant econòmics com polítics o identitaris, on el pluralisme i l’acceptació de la diferència i les minories estan lluny de ser integrats en el “cos social”.
  • Item
    Open Access
    Estudi zooarqueològic d'estructures funeràries i escombreres del Bronze Inicial al jaciment de la Cantorella (Maldà)
    (2023-06) Oronich Coll, Joana
    El treball s’emmarca dins del projecte Centauro liderat des del Grup d’Investigació Prehistòrica de la UdL (PID2020-113369RJ-100). La investigació es centra en l’estudi dels conjunts de restes arqueozoològiques dipositats en dos estructures funeràries i en una escombrera. Del total d’estructures que es van excavar a la Cantorella se n’han seleccionat i estudiat 3 pertanyents al bronze ple regional. Les estructures estudiades han permès estudiar un 24,7% de restres respecte el volum total. A partir de la determinació anatòmica i taxonòmica, dels patrons de sacrifici i de les afectacions tafonòmiques s’ha establert que les diferències entre ambdues tipologies són palpables, sobretot pel que fa a la tafonomia i a les alteracions en la cortical de l’os. Respecte a les espècies, els caprins (ovelles i cabres), les vaques i els gossos són els més ben representats mentre que altres espècies, com els suids o les guineus, tenen una incidència menor. Per altra banda, hi ha un ampli ventall en les edats de sacrifici. En les sitges funeràries s’han identificat individus de totes les categories d’edat diferents mentre que en l’escombrera, sols s’han identificat individus joves adults. D’aquesta manera s’han pogut caraterizar dos contextos ben diferenciats que han aportat informació clau sobre la gestió ramadera que feien les comunitats del bronze ple a la plana occidental, un context encara poc conegut pel que fa a les interaccions entre les comunitats humanes i els animals.