Llibres (Grup de Recerca en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura)

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 45
  • Item
    Open Access
    Antoni Cerdà. En la cruïlla dels poders medievals
    (Pagès Editors, 2022) Cassanyes Roig, Albert
    Antoni Cerdà fou una persona molt pròxima al poder. Nascut a l’illa de Mallorca, ocupà diferents càrrecs a la jerarquia eclesiàstica: fou canonge de Mallorca, arquebisbe de Messina, bisbe de Lleida i cardenal resident a la Santa Seu, a més d’obtenir nombroses prebendes en esglésies i monestirs d’arreu de la Corona d’Aragó. Estigué al costat dels papes de mitjans del segle xv, que arribaren a qualificar-lo de «príncep dels filòsofs» per la seva gran cultura. També va ser un fidel servidor del rei Alfons el Magnànim, i una peça clau en la seva política italiana, tant per la seva influència davant el papa com per les informacions que feia arribar a la cort reial. Aquest llibre, fruit d’una intensa recerca en arxius de Catalunya, Mallorca i el Vaticà, reconstrueix, fins on és possible, la biografia d’un cardenal mallorquí del segle xv que visqué durant un període de grans canvis. Sense renunciar als objectius propis, Antoni Cerdà hagué de moure’s entre els interessos, sovint contraposats, del papa i el rei.
  • Item
    Open Access
    L'Edat Mitjana. La primera globalització?
    (Pagès Editors, 2022-07) Sabaté, Flocel
    Hi va haver un moment, en els temps medievals, en què es van bastir les bases del nostre present. La cultura, el dret, el llenguatge polític, l’expressió artística, les formes econòmiques... tot plegat s’apropava cohesionant i afaiçonant les arrels de l’Europa que coneixem, mentre els límits semblaven trencar-se fins assolir una dimensió mundial. El present llibre indaga si, així, a l’Europa medieval es va produir una primera globalització, alhora, que reflexiona sobre els nous viaranys oberts per a la recerca sobre l’edat mitjana a partir d’incorporar la perspectiva d’una història global.
  • Item
    Open Access
    Poblacions rebutjades, poblacions desplaçades (Europa medieval)
    (Pagès Editors, 2019-08) Sabaté, Flocel
    La solidaritat de grup, teixida sobre les creences i els interessos compartits, infon seguretat i identitat als homes i a les dones de cada societat. En deriva fàcilment el rebuig d’aquells amb els qui col·lisionen els interessos o d’aquells que, en algun sentit, són diferents. Es generen així poblacions rebutjades que poden esdevenir poblacions desplaçades. Apreciar l’experiència de l’edat mitjana davant d’aquestes situacions pot aportar lliçons des del passat cap al nostre present. Deu destacats historiadors, aplegats a Balaguer el juliol de 2017 pel Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura de la Universitat de Lleida, exposen en el present llibre com a l’edat mitjana s’acollien, es rebutjaven o s’expulsaven aquells que eren percebuts com a diferents.
  • Item
    Open Access
    Els animals a l'edat mitjana : reunió científica : XXI Curs d'Estiu Comtat d'Urgell (Balaguer, del 29 de juny a l'1 de juliol de 2016)
    (Pagès Editors, 2018-11) Sabaté, Flocel
    La societat medieval conviu i depèn dels animals. Els necessita per a les tasques agrícoles i per proveir de matèries primeres la producció artesanal; per la cacera senyorial i per l’ostentació dels grups socials poderosos; per a l’alimentació i per convertir-la en via de gradació social; per expressar el simbolisme religiós i, fins i tot, per proveir d’imatges mitjançant les quals canalitzar la crítica vers la mateixa societat. És lògic que els manescals atenguessin els animals i que tota la població es ressentís si les epidèmies afectaven els animals. Atesa aquesta amplitud, és comprensible que l’estudi dels animals s’obri pas entre les vies de renovació historiogràfica.
  • Item
    Open Access
    L'assistència a l'Edat Mitjana
    (Pagès Editors, 2017-07) Sabaté, Flocel
    L'assistència és un dels trets vertebradors de l'edat mitjana. L'Església, erigida en única intercessora amb la divinitat, s'ofereix per assistir la societat en els trànsits humans, com la mort, i sobretot en les febleses i mancances, atès que assistir pobres i febles esdevé una activitat pietosa salvífica per als donadors, sense que es pretengui combatre les raons de la desigualtat o de la injustícia. Sota aquest plantejament, les dinàmiques ciutats medievals s'omplen d'hospitals on acollir pobres, pelegrins, nens abandonats, malalts i tota mena de gent necessitada. Es dona així lloc a estructures de gran complexitat de gestió, plenament inserides en les coetànies tensions entorn de les rendes i el poder i que esdevenen, a la sortida de l'edat mitjana, espill tant de l'afermament del poder municipal com de l'obertura a noves perspectives en la conceptualització de la malaltia o de les persones necessitades.