Màster universitari en Gestió d'Àrees de Muntanya

Permanent URI for this collection

Treballs de fi de màster en Gestió d'Àrees de Muntanya de la Facultat de Lletres [Més informació del màster]

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 13
  • Item
    Open Access
    Aplicació i validació d’una nova escala de classificació del terreny d’allaus al Pirineu occidental català. Prova pilot al sector del Pontet, Val d’Aran
    (2024) Aguirre Noguera, Berta
    El present estudi se centra en la cartografia del terreny segons l’exposició a les allaus, prenent com a referència el Model Tècnic de l’ATES 2.0. Per analitzar aquest nou model, s’ha aplicat una anàlisi comparativa amb la cartografia anterior ATES 1.0; utilitzant com a àrea experimental el sector del Pontet, situat a la part sud-oest de la Val d’Aran. L’anàlisi combina el treball de camp amb el treball de gabinet a través d’un SIG. El treball analitza les avantatges del Model Tècnic 2.0 d’ATES i la convivència entre les dues matrius, analitzant tant el canvi teòric dels Models Tècnics com el canvi de classificació que suposa en la cartografia del sector del Pontet. El nou model proporciona informació sobre la localització del Terreny No-Allavós (0) i el Terreny Extrem (4), oferint una subdivisió de les classes 1 i 3: Terreny Simple i Terreny Complex, respectivament. En la diferenciació cartogràfica del Pontet, entre ATES 1.0 i 2.0, els majors canvis s’observen en les classes extremes (0 i 4). Això es deu al fet que el terreny classificat com a classes 0 i 4 (en l’ATES 2.0) sempre formava part de terreny classificat com a 1 i 3 (en l’ATES 1.0), respectivament. La classe 2, Terreny Exigent, és la que més superfície ha mantingut en la mateixa classificació. El Model Tècnic 2.0 afegeix ítems en les definicions d’algunes variables, proporcionant més detall en l’anàlisi del terreny. Mentre que algunes variables han mantingut les definicions respecte les classes 1 a 3 del Model Tècnic 1.0, altres han adoptat una reclassificació més progressiva. Finalment, els resultats indiquen la necessitat de quantificar totes les variables per poder establir uns criteris d’aplicació d’una matriu o altra segons l’orografia del terreny. El Model Tècnic 2.0 s’adapta adequadament a l’àrea experimental, ja que s’hi poden identificar les cinc classes de terreny, en quantitats significants. Això indica que en les zones amb una variabilitat orogràfica notable és pertinent utilitzar la cartografia ATES 2.0. La classificació ATES 2.0 serveix com a eina de gestió de la seguretat hivernal, tant a nivell esportiu com en funcions de protecció en àrees de muntanya.
  • Item
    Open Access
    Projecte Trencalòs: cap a una estratègia comuna de desmercantilització de l'habitatge al Pirineu Català
    (2024) Corberó Rifà, Arnau
    El present treball, s'emmarca en l'àmbit de l'Alt Pirineu i l'Aran, on s'hi ha gestat un procés de gentrificació relacionat amb el caràcter essencialment turístic de les activitats que s'hi desenvolupen. Tot i haver perdut la meitat de la seva població i doblat el nombre d'habitatges, l'accés a una llar digne i estable als municipis pirinencs resulta una quimera de difícil comprensió. La intenció d'aquest treball no és desenvolupar noves accions que puguin ajudar a garantir el dret d'accés a l'habitatge al Pirineu, sinó proposar un "disseny de relacions/sistemes d'actors" (Costa & Garcia i Mateu, 2015) cap una estructura organitzativa de desmercantilització de l'habitatge i del sòl susceptible de ser-ho. Alhora, aquesta estructura, podria establir les bases d'un model de governança, que recuperi els principis de la gestió comunal, i que operi amb la filosofia del bottom-up, pròpia dels primers projectes Leader i que amb els anys s'ha anat desdibuixant. Es proposen, com a motor d'aquesta estructura organitzativa, entitats privades presents al territori, preferentment de l'Economia Social i Solidària, però en col·laboració amb l'administració i amb la participació de la comunitat local (moviments socials i associacions). El marc de treball ha de ser l'escala local, però sempre amb la mirada posada en el context i les transformacions globals.
  • Item
    Open Access
    Recursos endògens per al desenvolupament local sostenible a partir de l’anàlisi del paisatge
    (2024) Cuenca Civantos, Xavier
    L’estudi que es presenta a continuació tracta d’identificar aquells recursos endògens capaços d’endegar un procés de desenvolupament local sostenible a la Vall d’Erta a partir de l’anàlisi del paisatge, dins del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça) i Sarroca de Bellera (Pallars Jussà). Un dels objectius que es planteja en el treball és el de posar en relleu els punts de vista i opinions de la població vinculada directament al territori estudiat, sobre els seus paisatges i sobre el seu futur, en una vall considerada per la població partícip d’aquest estudi, com una vall tranquil·la i única. A partir de la participació ciutadana, es fa una proposta de desenvolupament local divergent al desenvolupament local de les valls veïnes encarades al sector serveis.
  • Item
    Open Access
    “Paissetja’t” per la serra de Montclús (la Noguera). Una proposta de divulgació del patrimoni cultural a través de l’anàlisi del paisatge històric
    (2023) Miquel Torres, Gemma
    Durant segles la serra de Montclús (la Noguera) tingué una forta activitat i presència humana. Aquesta zona del Prepirineu encara compta amb molts vestigis arquitectònics antics, medievals i moderns que defineixen el seu paisatge i entorn natural. Amb el pas del temps part d'aquest patrimoni s'ha vist abandonat i la zona s'ha vist afectada pel despoblament i envelliment de la seva població. Des de l'anàlisi del paisatge històric i les possibilitats socioeconòmiques del l'àrea, neix "Paissetja't", una proposta d'activitat autoguiada didàctica i sostenible que pretén fomentar el coneixement històric i del medi natural, fomentar un turisme responsable i alternatiu amb l'objectiu d'atreure població i incentivar actuacions de rehabilitació i protecció de tal patrimoni i les seves infraestructures associades.
  • Item
    Open Access
    La gestió del risc d’allaus al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Una revisió de les eines de prevenció existents i noves aportacions
    (2023-09) Alemán Milán, Òscar
    Aquest treball analitza la gestió del risc d’allaus de neu des de la perspectiva d’un parc nacional. Es revisen les eines de gestió utilitzades fins al moment pels principals organismes implicats en l’àmbit d’estudi (el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), a la vegada que es proposen una sèrie d’accions per millorar-ne la gestió. Donada la diferent tipologia de visitants a l’hivern, i la gran extensió de territori a controlar, es planteja prioritzar l’anàlisi del risc i les accions de prevenció i mitigació sobre el terreny en unes zones prèviament identificades com a crítiques. Aquesta zonificació es basa en els hàbits i perfils dels visitants, considerant en aquest sentit els llocs per on circulen. Per tant, s’avalua la seva vulnerabilitat i exposició a les allaus. Per fer-ho, s’han considerat les següents variables: (1) l’accidentalitat, (2) la cartografia d’allaus, (3) la freqüentació, (4) la perspectiva local dels refugis de muntanya, i (5) l’experiència i models de gestió d’altres parcs nacionals del context internacional. Les dades s'han obtingut de fonts oficials, de la revisió de bibliografia, i d’entrevistes i enquestes, per posteriorment representar-les i combinar-les mitjançant un Sistema d'Informació Geogràfica. Els resultats rebel·len com a zones particularment crítiques la divisòria nord sud dels Pirineus, freqüentada principalment per esquiadors de muntanya, així com les entrades clàssiques del Parc Nacional (sector Aigüestortes i sector Sant Maurici), concorregudes especialment per visitants menys experts, com ara usuaris de raquetes de neu o senderistes.