Màster universitari en Gestió d'Àrees de Muntanya
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de màster en Gestió d'Àrees de Muntanya de la Facultat de Lletres [Més informació del màster]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessGestión integral del riesgo por debris flows en áreas de alta montaña: Evaluación y Susceptibilidad en la Vall de Boí(2025-09) Anaya Muñoz, ManuelEl presente Trabajo Final de Máster aborda la evaluación y gestión del riesgo por debris flows en la Vall de Boí, un entorno de alta montaña del Pirineo catalán caracterizado por pendientes pronunciadas, depósitos glaciares no cohesionados (till glacial) y eventos de precipitación intensa que favorecen la generación de procesos torrenciales. El estudio combina técnicas de análisis geomorfológico y el uso de herramientas de Sistemas de Información Geográfica (SIG), permitendo identificar, caracterizar y priorizar las cuencas con mayor susceptibilidad. Esto proporciona una base sólida para el análisis y la gestión del riesgo. Se ha elaborado un inventario detallado de abanicos aluviales y áreas fuente, incluyendo un inventario de nuevas cuencas susceptibles, mediante la aplicación de cartografía oficial y otros parámetros morfométricos. Asimismo, se han analizado factores desencadenantes como la disponibilidad de material, precipitaciones extremas y coberturas del suelo. Los resultados y el cálculo del índice de Melton del inventario realizado previamente evidencian la existencia de numerosas cuencas con alta y muy alta susceptibilidad de generar debris flow, algunas de ellas en zonas no contempladas en cartografías oficiales, lo que supone un riesgo potencial para núcleos habitados, carreteras y refugios de montaña. Estos análisis proporcionan una base sólida para la modelización con software RAMMS que permitiría integrar una gestión integral de la gestión del riesgo. Finalmente, se proponen medidas de gestión que combinan soluciones estructurales y basadas en la naturaleza, así como la integración de los resultados en la planificación territorial y en planes de emergencia, con el objetivo de reducir la vulnerabilidad y mejorar la resiliencia frente a futuros eventos. Este trabajo constituye una base metodológica aplicada que puede ser utilizada como punto de partida y replicada en otras áreas pirenaicas. Además, ofrece una guía útil para futuras investigaciones y para su incorporación en la planificación territorial, así como en la toma de decisiones y actuaciones orientadas a la gestión del riesgo de debris flows.
- ItemOpen AccessCàlcul de la biodiversitat de la Vall d’Aran(2025-09) Peremartí Blanch, MariaEs presenta una anàlisi integral de la biodiversitat de la Vall d’Aran, un indret de muntanya caracteritzat per una elevada heterogeneïtat ambiental i singularitat ecològica. Davant la manca de diagnosis quantitatives recents sobre la seva biodiversitat biològica, l’estudi es proposa quantificar la diversitat del territori mitjançant l’ús de dades de presència procedents del GBIF (Global Biodiversity Information Facility). Per dur-ho a terme s’han aplicat índexs quantitatius de diversitat (Índex de Shannon- Wiener) i d’equitat (Índex de Pielou), integrats en una anàlisi espacial desenvolupada amb QGIS. La metodologia ha inclòs un mostreig digital sistemàtic basat en quadrícules de 1x1 km per avaluar la distribució espacial de la biodiversitat per classes.
- ItemOpen AccessHàbitats i valors paisatgístics de l’itinerari 10 del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG): una proposta d’itinerari interpretatiu per al turisme de natura(2025) Masferrer i Bosacoma, AlbaAquest treball s’ha elaborat en el marc de les pràctiques externes al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb l’objectiu de posar en valor la diversitat d’hàbitats i els valors paisatgístics de l’itinerari 10 del Parc, conegut com “Per les terres dels barons de Santa Pau”. Tot i que el parc i la xarxa Itinerànnia disposen de nombrosos itineraris senyalitzats, la majoria se centren en el patrimoni històric i cultural, mentre que els valors naturals i paisatgístics hi tenen una presència molt limitada. A partir de l’anàlisi cartogràfica i bibliogràfica, complementada amb l’ús d’eines SIG, s’ha elaborat una base de dades qualitativa que recull la descripció dels hàbitats, la seva distribució al llarg del recorregut, el perfil altitudinal de la vegetació i les conques visuals dels principals punts d’interès. El treball també incorpora elements de patrimoni cultural i recomanacions de bones pràctiques, amb la voluntat d’oferir una visió integral del territori i reforçar la sensibilització ambiental. El resultat final constitueix una proposta d’itinerari interpretatiu, que pot esdevenir una eina de divulgació i educació ambiental per al parc, amb possibilitat de transformar-se en diferents productes (fulletons o recursos digitals) i de servir de model per a altres rutes.
- ItemOpen AccessEls boscos madurs de la muntanya mediterrània a Catalunya i la seva gestió(2025) Cubells Fernández, AlexandreAquest treball té com a objectiu principal avaluar el grau de maduresa dels boscos mediterranis de muntanya al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aplicant la metodologia Red Bosques com a marc d’anàlisi integrador. La recerca parteix de la hipòtesi que els rodals amb un elevat grau de maduresa ecològica, caracteritzats per la seva complexitat estructural, la presència d’arbres veterans, la diversitat vertical i la fusta morta en diferents estadis de descomposició, presenten una major capacitat de resistència i recuperació davant de pertorbacions com els incendis forestals, en comparació amb masses joves, homogènies o fortament gestionades. La metodologia combina tres fases: Teledetecció i SIG amb imatges Sentinel-2 i Landsat per identificar vigor vegetal, humitat i zones afectades per incendis; Anàlisi històrica de la cobertura forestal des de 1945 per distingir rodals amb continuïtat temporal de rodals més alterats; Treball de camp amb inventaris Red Bosques per mesurar diàmetres, estrats verticals, microhàbitats, fusta morta i regeneració. Els resultats mostren que existeixen dins del parc rodals amb un alt grau de maduresa consolidada, especialment aquells amb continuïtat històrica i localitzats en zones de difícil accés, com el Sot de la Bota o el Roure del Palau. Altres rodals, tot i mostrar atributs madurs (com al Coll d’Eres), han obtingut puntuacions més baixes a causa de la manca de fusta morta o de regeneració. L’anàlisi del cas d’incendi del Pont de Vilomara (2022) ha confirmat la hipòtesi de treball: els rodals madurs han mostrat una major resiliència, amb menor incidència de foc de capçades, supervivència parcial d’arbres veterans i una regeneració natural més diversa, mentre que els rodals joves i homogenis han patit impactes més severs i una recuperació menys complexa. El treball demostra que la maduresa forestal és un factor clau de resiliència en els ecosistemes mediterranis, i que la seva avaluació només és fiable quan es combinen dades de teledetecció, anàlisi històrica i observació directa sobre el terreny. Aquesta aproximació integradora aporta un marc pràctic per a la planificació forestal i la conservació de boscos mediterranis, en un context de canvi climàtic i augment del risc d’incendis.
- ItemOpen AccessLa ramaderia extensiva com a motor de gestió del paisatge: proposta per a una xarxa de pastures al Montsec(2025) Ponce Garcia, CaterinaAquest treball descriu i analitza el procés de disseny i implementació d’una xarxa de pastures com a eina per a la recuperació de terres infrautilitzades, amb l’objectiu de facilitar l’accés a aquestes i contribuir a la valorització de la ramaderia extensiva en la gestió territorial. En un context marcat per la disminució de l’activitat agrària i l’abandonament progressiu de terres, el treball planteja si aquesta eina pot revertir, almenys en part, aquestes dinàmiques i mitigar els impactes negatius derivats de la desaparició de la ramaderia extensiva sobre diversos elements clau del territori: la gestió del paisatge, la biodiversitat, i el teixit socioeconòmic local, tot considerant els valors ecològics i culturals associats. El projecte s’ha centrat en la creació d’una xarxa de pastures viable, identificant les condicions necessàries per a la seva implementació i anticipant les dificultats i resistències que poden sorgir durant el procés. La metodologia ha combinat el treball de camp i la recerca bibliogràfica amb la participació de la comunitat local (jornades obertes, reunions i entrevistes). Aquesta experiència ha permès posar en evidència diferències notables en la predisposició institucional, així com detectar oportunitats i conflictes vinculats a models de desenvolupament sovint enfrontats, que evidencien la complexitat i les tensions inherents a qualsevol iniciativa de dinamització territorial. Malgrat les oportunitats identificades, el projecte ha posat en relleu limitacions importants, tant tècniques com socioeconòmiques i polítiques. En aquest sentit, la xarxa de pastures es presenta com una eina més dins d’un ventall més ampli de mesures necessàries per avançar cap a una gestió del territori més viva, participativa i basada en la sobirania local, amb un fort suport a la petita pagesia i els sabers tradicionals. Aquesta experiència local pot aportar aprenentatges útils per a futures iniciatives similars en altres territoris del Prepirineu, especialment si es contempla des d’una perspectiva crítica que qüestione les lògiques capitalistes i centralitzades que sovint marginen aquestes pràctiques.