Grau en Veterinària i Ciència i Producció Animal (Doble Grau)

Permanent URI for this collection

Treballs finals del doble grau en Veterinària i en Ciència i Producció Animal de l'Escola Politècnica Superior [Més informació].

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 133
  • Item
    Open Access
    Control de la verola en petits remugants
    (2024) Bos Batlle, Anna
    La verola ovina i caprina (VOC) és una malaltia infecto-contagiosa causada per un virus del gènere Capripoxvirus. Es diferencia el virus de la verola ovina i el virus de la verola caprina. Ambdós virus tenen com a hostes susceptibles els animals de l’espècie ovina i caprina. Aquesta és una de les malalties que preocupa dintre del sector dels petits remugant, ja que és endèmica en molts països del món que limiten amb d’altres lliures de la malaltia. Així que hi ha molts països fronterers, com és el cas d’Espanya, que estan exposats constantment a un risc epidemiològic. Un brot d’aquesta malaltia comporta unes greus conseqüències econòmiques, tant en la pròpia ramaderia del país com en el comerç internacional i dels països tercers. Per aquesta raó, aquest treball es centra en conèixer com cursa aquesta malaltia, el seu diagnòstic i les possibles mesures del seu control i de prevenció existents a dia d’avui. El diagnòstic definitiu de la malaltia és a través d’anàlisis laboratorials. Tot i així, la VOC té nombrosos diagnòstics diferencials i és difícil de detectar als països on aquesta no hi és present de forma habitual. Cal l’establiment d’unes mesures d’actuació per poder controlar la malaltia en els diferents països, ja que no consta de cap tractament eficaç. En el cas de la Unió Europea es recull un protocol d’actuació per fer-la front i a nivell estatal s’adapta aquesta normativa vertical. Les mesures de control que es poden adoptar en front aquesta malaltia són: el sacrifici sanitari dels animals afectats amb la finalitat d’erradicació, el control dels moviments dels animals i els seus productes procedents de zones restrictives o endèmiques, la vacunació com a finalitat erradicativa o profilàctica, entre d’altres mesures. El problema és la incapacitat d’aplicar de forma correcta les mesures de control existents als territoris on la VOC és endèmica des de fa llargs períodes de temps. Són països menys desenvolupats amb menys recursos econòmics i de tecnificació. De totes maneres, la presència d’aquesta malaltia afecta de forma directa a la producció dels petits remugants i acaba repercutint indirectament en l’economia de qualsevol tipus d’explotació. La importància de la prevenció és clau per evitar l’entrada d’aquestes malalties considerades emergents. Unes bones mesures de bioseguretat a les explotacions de petits remugants espanyoles podrien haver evitat l’entrada del virus i la seva propagació pel territori estatal, ja que la VOC es tractava d’una malaltia erradicada des de feia més de 50 anys. El primer focus de la malaltia es va confirmar el 19 de setembre del 2022, i just un any després, Espanya es va declarar de nou país lliure de la VOC. En total, es van detectar 30 focus, tots causats pel virus de la verola ovina i només va afectar als animals de l’espècie ovina.
  • Item
    Open Access
    Estudio comparativo de características biológicas y cinegéticas de poblaciones silvestres y repobladas de perdiz roja (Alectoris rufa) en diferentes cotos de España durante la temporada de caza de 2013-14
    (2024) Verdasco Ferrer, Ana
    La perdiz roja (Alectoris rufa) es una especie cinegética de gran importancia socioeconómica y ecológica en España. En las últimas décadas, ha sufrido un declive en sus poblaciones, atribuible principalmente a la pérdida del hábitat, la intensificación agrícola y la presión cinegética. Con el objetivo de frenar este descenso, se realizaron repoblaciones con perdices de granja. Este Trabajo de Final de Grado en Producción Animal tiene como objetivo comparar las características biológicas y cinegéticas de las poblaciones silvestres y repobladas de perdiz roja en diferentes cotos de caza de España durante la temporada de caza 2013-14. Se analizaron un total de 466 muestras biológicas procedentes de seis Comunidades Autónomas: Andalucía, Aragón, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Cataluña y Comunidad Valenciana. Las variables estudiadas incluyeron la longitud total del ala plegada y de la 10ª, 9ª y 8ª rémiges, el peso, la longitud corporal, la longitud y diámetro del tarso, y el diámetro de espolones; además de la estructura poblacional y el ciclo biológico. Las comparaciones se realizaron en tres niveles: sobre el total de las muestras, sobre los dos grupos de poblaciones (naturales, sin sueltas, y repobladas con sueltas de perdices de granja), y sobre las CCAA. Los resultados mostraron diferencias significativas entre poblaciones de perdices. Las perdices silvestres presentaron un mayor desarrollo físico que las repobladas, especialmente en el peso, en la longitud del tarso de los machos, en el diámetro del tarso y cantidad de espolones de las hembras, entre otras. Además, las fechas de eclosión de las perdices repobladas fueron más tempranas, pero experimentaron una muda mucho más tardía que las naturales. Cabe añadir que en ambas poblaciones presentaron una mayor proporción de hembras juveniles, destacando un mayor número de machos adultos en las naturales. Las repoblaciones, aunque incrementan las densidades cinegéticas, no garantizan la viabilidad a largo plazo de las poblaciones debido a su menor capacidad de adaptación y desarrollo físico. Esto subraya la necesidad de mejorar las prácticas de repoblación y ajustar las estrategias cinegéticas para garantizar la sostenibilidad de las poblaciones de perdiz roja.
  • Item
    Open Access
    Diagnòstic i tractament de la síndrome obstructiva de vies respiratòries en braquicèfals
    (2024) Escamilla Duran, Marta
    La Síndrome Obstructiva de Vies Respiratòries en Braquicèfals (SOVRB) és un conjunt d’anomalies anatòmiques congènites associades a races braquicèfales que condueixen a trastorns respiratoris. Aquesta condició és especialment prevalent en races com el buldog francès, el carlí, el bòxer i el cavalier king charles spaniel, caracteritzades per una conformació craniofacial peculiar que resulta en un crani curt i ample. Les anomalies respiratòries es classifiquen en primàries, com l’estenosi de narius, la hiperplàsia del paladar tou, la hipoplàsia traqueal i la presència de cornets nasals a la nasofaringe; i secundàries, com l’eversió dels sàculs laringis i el col·lapse laringi. A més de trastorns respiratoris, aquesta síndrome també comporta trastorns digestius associats, sent els més freqüents la redundància esofàgica, les hèrnies de hiat i l’esofagitis. Hi ha una influència significativa entre les alteracions respiratòries i digestives que afavoreixen la progressió del quadre clínic. Els signes clínics de la SOVRB són inespecífics i inclouen roncs, tos, dispnea, sorolls respiratoris, intolerància a l’exercici, vòmits, regurgitacions i síncopes, entre d’altres. Aquests signes poden variar en intensitat segons la gravetat de les anomalies presents. La diagnosi es realitza mitjançant tècniques d’imatge com la radiologia i la TC, i tècniques d’exploració visual com l’endoscòpia, així com proves de funció respiratòria i altres tècniques més innovadores. El tractament principal consisteix en la correcció quirúrgica de les anomalies primàries, juntament amb un tractament mèdic per als trastorns digestius. Un diagnòstic precoç és fonamental per a aquesta síndrome, ja que es tracta d’una patologia congènita i progressiva. Això permet implementar un tractament adequat que eviti l’evolució de la malaltia i millori la qualitat de vida dels animals afectats.
  • Item
    Open Access
    Situación actual y evolución de la tuberculosis bovina (infección por Mycobacterium bovis) en La Rioja durante los últimos 11 años (2013-2023).
    (2024) Pascual Martínez de Quel, Rebeca
    El presente trabajo de final de grado recoge una revisión bibliográfica de la tuberculosis bovina causada por Mycobacterium bovis con información sobre su etiología, epidemiología, patogenia, cuadro clínico y lesional, diagnóstico y profilaxis. Además, se hace una presentación de las características de la Comunidad Autónoma de La Rioja y asimismo se habla del Plan Nacional de Erradicación y del impacto económico de la enfermedad. Posteriormente se realiza un análisis estadístico con los datos de los saneamientos oficiales de tuberculosis bovina en La Rioja, facilitados por los servicios veterinarios del Gobierno. Estos datos engloban animales positivos, rebaños positivos y rebaños nuevos positivos frente a la tuberculosis bovina durante los últimos once años (2013-2023) y en las diez zonas ganaderas en las que se divide La Rioja. El tipo de análisis es una regresión logística nominal con razón de posibilidades para año y zona ganadera. En los resultados se han encontrado diferencias significativas especialmente entre los primeros años de estudio y los últimos; y también entre las zonas ganaderas. La evolución de la enfermedad sigue una tendencia de aumento con el paso de los años y se comporta de forma dispar en las diez zonas ganaderas de La Rioja. Por lo que después de este estudio, se acepta la primera hipótesis propuesta “la prevalencia e incidencia de tuberculosis bovina tanto a nivel rebaño como a nivel de animales en La Rioja, ha aumentado a medida que han ido pasando los años” y se rechaza la segunda hipótesis “las diferentes zonas ganaderas en las que se divide el territorio riojano se comportan de la misma forma en cuanto a prevalencia e incidencia de la enfermedad”. Los resultados obtenidos incitan a buscar soluciones para que la prevalencia e incidencia de tuberculosis bovina en La Rioja disminuyan, asemejándose a los datos a nivel nacional que cada vez están más cerca del objetivo del Plan Nacional de Erradicación que es lograr una tasa de incidencia de establecimientos confirmados como infectados por el complejo M. tuberculosis no superior al 0,1% en 2030, considerándose esto la erradicación de la enfermedad.
  • Item
    Open Access
    Tumor veneri transmissible a Uganda a raó de quatre casos clínics
    (2024) Samper Figueres, Laia
    El tumor veneri transmissible caní (TVT) és una neoplàsia contagiosa que afecta principalment a gossos, caracteritzada per la seva capacitat de transmissió a través del contacte sexual i, ocasionalment, per llepat, mossegada o olfateig. Aquest tumor té una distribució mundial, afectant sobretot a països on es troba un alt nombre de gossos de carrer sexualment actius i lliures amb un considerable paper de disseminació. Un correcte control i tractament dels gossos infectats és essencial per evitar la transmissió i propagació de la malaltia a gossos susceptibles. El present treball de fi de grau té com a objectiu realitzar una revisió bibliogràfica exhaustiva sobre el TVT, incloent-hi aspectes com la seva etiologia, patogènesis, epidemiologia, signes clínics, mètodes diagnòstics i opcions de tractament i control. Complementant la revisió bibliogràfica, aquest treball analitzarà quatre casos de TVT observats al país d’Uganda, proporcionant una visió pràctica de la malaltia. Aquests casos demostraran les manifestacions clíniques, els problemes per diagnosticar i tractar, i les estratègies de maneig i control de la malaltia en un àmbit real. La metodologia utilitzada per aquesta revisió inclou la recerca i anàlisi d’articles científics, revisions i estudis publicats en bases de dades acadèmiques, a partir d’unes paraules clau i uns criteris d’inclusió i exclusió.