Mapes (Geografia, Història i Història de l'Art)
Permanent URI for this collection
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessMapes electorals. Eleccions al Parlament, 2015(Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica, 2015-10) Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació GeogràficaConjunt de 4 mapes i cartogrames per ajudar a anatlizar les dades electorals provisionals de les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015: 1. mapa de legitimitat del dret d'autodeterminació; 2. cartograma de legitimitat del dret d'autodeterminació; 3. mapa segons vot independentista; 4. cartograma dels municipis segons vot independentista
- ItemOpen AccessSuperfície dels Conreus a Catalunya (2009). Mapa de franges mitjançant la Llei d'Hondt(Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica, 2013-06) Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació GeogràficaPer tal de descriure la composició d’un determinat fenomen, els cartògrafs europeus (no pas els americans) han emprat, entre altres possibilitats, els mapes de franges. Particularment els geògrafs francesos han estat els més afeccionats a les cartes de bandes alternées. Són mapes construïts mitjançant la subdivisió de les unitats territorials estadístiques en franges verticals de diversos colors, les quals representen els elements constitutius majoritaris, triats i destacats segons diversos mètodes de càlcul (...) el Servei Cientificotècnic de la Universitat de Lleida us presenta un mapa de franges elaborat amb ArcGIS d’ESRI, però, com diem, amb eines de disseny gràfic. S’hi representa la superfície dels conreus principals per comarques segons el cens agrari del 2009. El mètode de selecció de les 6 bandes que hem volgut establir és prou conegut com a sistema electoral: els quocients successius del mètode d’Hondt. Així, per exemple, dels diversos conreus presents a la Conca de Barberà, la superfície de la vinya obté 3 franges, els herbacis de secà n’obtenen 2 i els fruiters de secà només 1 (la resta de conreus no obté representació cartogràfica
- ItemOpen AccessPropuesta de comarcalización de España (Josep Lladonosa Usall)(Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica, 2017-04-20) Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació GeogràficaProposta de comercalització d'Espanya per part del geogràf Josep Lladonosa Usall amb el suport cartogràfic del SCT de Cartografia i SIG. Una proposta de comarcalització amb fins cartogràfics.
- ItemOpen AccessFranja de ponent: el poblament l'any 1860(Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica, 2015-01) Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació GeogràficaLa forma allargada de la Franja de Ponent aconsella la presentació cartogràfica en dos mapes (nord i sud). En el mapa de la part septentrional (1) es representa el poblament de les actuals comarques de la Llitera i la Ribagorça, així com dels altres municipis que el 1860 pertanyien al partit judicial de Tamarit de Llitera. El mapa municipal d'aquesta zona pirinenca de la província d'Osca ha sofert una gran transformació, principalment com a conseqüència de múltiples agregacions. Per això es va creure necessari afegir un mapa que explica l'encaix i adscripció municipal actual dels municipis que estaven vigents en la data de la font estadística emprada: el Nomenclàtor de 1860 (2). El mapa de la part meridional (3) representa el poblament de les actuals comarques del Baix Cinca i el Matarranya, així com dels altres municipis de parla catalana que pertanyen a les províncies de Saragossa i Terol, i d'aquells altres de la província d'Osca que el 1860 pertanyien al partit judicial de Fraga. La Franja de Ponent es defineix per un motiu politicolingüístic: són les terres aragoneses de parla catalana. Sense ignorar la qüestió de la llengua, el marc geogràfic d'estudi va una mica més enllà, per exemple per tal d'abastar la totalitat de la Ribagorça. Principalment per raó de la complexitat lingüística de la zona d'estudi (amb pobles de parla castellana, catalana, aragonesa i de transició entre l'aragonès i el català), la toponímia no ha estat adaptada a cap normativa, sinó que es presenta la que figura en la font original (Nomenclàtor) i l'oficial actual en el mapa de evolució. S'adjunta els enllaços als següents mapes elaborats: 1. Mapa del poblament de la Franja de Ponent septentrional (ampliada) l'any 1860. Ribagorça i Llitera 2. Mapa del poblament de la Franja de Ponent meridional (ampliada) l'any 1860. Baix Cinca i Matarranya 3. Mapa d'evolució del mapa municipal a la Llitera i la Ribagorça (1860-2015)
- ItemOpen AccessLa Catalunya de 1860: cartograma de la població de Catalunya(Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació Geogràfica, 2015-01) Universitat de Lleida. Serveis Cientificotècnics. Cartografia i Sistemes d'Informació GeogràficaEl projecte de recerca Catalunya 1860 ha estat realitzat pel Servei Cientificotècnic de Cartografia i SIG de la Universitat de Lleida. L'objectiu fonamental ha estat la representació dels diversos patrons de poblament existents a una Catalunya –la de 1860– que encara era, en bona mesura, un país preindustrial. En aquest sentit, es cartografia una mena d’estat original de la forma d’implantació dels assentament humans en el territori. Mapes de poblament de Catalunya , 1860: la font bàsica d’informació és el Nomenclátor que comprende las poblaciones, grupos, edificios, viviendas, albergues, etc., de las cuarenta y nueve provincias de España, elaborat l’any 1860 i publicat per “Junta general de Estadística”. Es tracta d’una obra de més de 4.500 pàgines, editada en cinc volums, que conté la relació de noms de lloc més extensa mai publicada referida al conjunt de l’Estat. Pel que fa a Catalunya, aquesta estadística recull més de 27.000 noms de lloc. Inclou els següents cartogrames: 1. Cartograma de la població de Catalunya de 1860 per vegueries 2. Cartogrames de la població de Catalunya de 1860 i 2013 per vegueries