Grau en Història
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Història de la Facultat de Lletres [Més informació]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessAlimentació i pràctiques ramaderes a l’oppidum de Gebut durant la Primera Edat del Ferro: una aproximació des de l’arqueozoologia(2025) Castany Roca, GerardAquest treball recopila les dades arqueozoològiques estudiades del conjunt faunístic de la zona 7 de l’oppidum ibèric de Gebut durant la primera edat del ferro. Les diferents dades estudiades volen donar una primera visió del funcionament i la gestió del ramat. A través dels diferents elements anatòmics, taxonòmics i l’estudi de les edats de sacrifici. Alhora també vol comprendre quin tipus d’alimentació de base animal es tenia per part dels membres del poblat. En últim lloc, aquest treball vol posar unes primeres bases per realitzar nous estudis arqueozoològics del jaciment.
- ItemOpen AccessEcos de otro mundo: el fenómeno chamánico(2026) Fauria Craviotto, AitorEl chamanismo constituye uno de los sistemas de creencias y prácticas mágico-religiosas más antiguos documentados, con orígenes que se remontan a la prehistoria. Basado en la relación entre el mundo terrenal y el espiritual, el chamán actúa como una especie de mediador entre estos dos mundos, desempeñando una función de vital importancia para su comunidad. Aunque durante mucho tiempo el chamanismo fue considerado como un fenómeno marginal y, en cierto modo, maléfico, estudios como El chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis, del historiador rumano Mircea Eliade, transformaron la visión que se tenía sobre el chamanismo. El presente trabajo analiza la importancia histórica y cultural del chamanismo, abordando diferentes temas, desde su origen hasta sus rituales, procesos de iniciación e indumentaria. El objetivo de este estudio es comprender el chamanismo no como una práctica obsoleta y exclusivamente local, sino como una expresión religiosa vigente aún hoy en día, que integra elementos espirituales, cohesión comunitaria y medicina tradicional.
- ItemOpen AccessMobilitzades però subordinades: dones antifeixistes, propaganda i militància durant la Guerra Civil. L'anàlisi del diari UHP(2026) Camero Bernat, PaulaAquest treball analitza la mobilització femenina antifeixista a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, centrant-se en les milicianes i les propagandistes. A partir de l’estudi del diari UHP (òrgan del PSUC-UGT a Lleida) i de la revisió historiogràfica, s’examina fins a quin punt el juliol de 1936 va obrir noves possibilitats d’acció política per a les dones. La recerca conclou que, tot i que la guerra va actuar com a catalitzador d’una mobilització femenina sense precedents (accés al treball industrial, la militància, la propaganda i fins i tot el combat), aquesta va estar travessada per límits estructurals: exclusió del front a la tardor de 1936, escassa presència en càrrecs de direcció i subordinació als rols tradicionals de rereguarda. El diari UHP construeix figures femenines (víctima, treballadora, militant disciplinada) que, malgrat ser exaltades, mai no qüestionen l’hegemonia masculina. La guerra va obrir una finestra d’oportunitat real però estreta, sense transformar radicalment les relacions de gènere.
- ItemOpen AccessEl temps durant la baixa edat mitjana: Noció, cesura, mecanització, mesura i simbologia a partir dels rellotges i els llibres d’obra de la Seu Vella de Lleida(2025) Massip Font, EnricAquest treball analitza la transformació de la concepció del temps durant la baixa edat mitjana a la ciutat de Lleida, a partir de l’estudi dels rellotges i els llibres d’obra de la Seu Vella. Mitjançant una aproximació multidisciplinària que combina la història de les mentalitats, la teologia, la filosofia i l’anàlisi documental, es pretén entendre com la mesura del temps —des de les hores canòniques fins a la mecanització horària— s’institucionalitza com a mecanisme simbòlic i de control social. El treball examina les implicacions pràctiques i ideològiques de la calendarització eclesiàstica i l’impacte dels primers rellotges mecànics en l’organització del treball, la vida quotidiana i l’ordre urbà. A través del cas concret de la Seu Vella i els seus rellotges, es mostra com el temps deixa de ser només una referència natural i divina per convertir-se en una eina de regulació material i moral, reflex de la transformació estructural de la societat medieval en el camí cap a la modernitat.
- ItemOpen AccessMeridià, setmanari de literatura, art i política (1938-1939): La qüestió cultural en la construcció del frontpopulisme català(2026-02-27) Ruiz Viladegut, AnnaAquest Treball de Fi de Grau té com a objectiu l’estudi i l’anàlisi del setmanari Meridià (1938-1939) per comprendre el funcionament de “Front Cultural Català” durant el període de la guerra civil espanyola. La investigació parteix de la hipòtesi que els èxits de l’estratègia del Front Popular van dependre en gran mesura de la tasca cultural, la qual va actuar com a element de cohesió interclassista. Així, s’analitza l’evolució del frontpopulisme des dels seus orígens a la Internacional Comunista fins a la seua aplicació a l’Estat espanyol i Catalunya, per, posteriorment, estudiar les entitats o organismes que van configurar l’espai antifeixista català, destacant l’Agrupació d’Escriptors Catalans, el Grup Sindical d’Escriptors Catalans, la Institució de les Lletres Catalanes i el Comissariat de Propaganda. Finalment, es realitza una anàlisi dels 53 números de Meridià, estudiant-ne la línia editorial, el perfil dels seus col·laboradors i les idees que hi orbiten sobre el paper dels intel·lectuals i l’art en un context de guerra. En conclusió, aquest treball situa la lluita cultural com un factor clau per a la construcció d’una hegemonia política antifeixista i catalanista compromesa amb la lluita contra el feixisme.