Grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport (CAFE)
Permanent URI for this collection
Treballs de fi de grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de INEFC Lleida [Més informació del màster]
Browse
Recent Submissions
- ItemOpen AccessCoordinació entre l'àmbit sanitari i la preparació física a partir d'un ICEF (Informe de Camp d'Exercici Físic)(2017-06-09) Valentí Amengual, JoanLa cooperació entre els professionals de l'àmbit de la salut i els d’educació física no ha estat gaire habitual. La meva opinió és que es fa del tot necessària, d’aquí sorgeix aquest Treball final de Grau (TFG) que proposa incrementar la coordinació entre aquests dos àmbits. Amb aquest objectiu presento un Informe de camp d'exercici físic que té com a finalitat el benestar dels pacients participants. Per confeccionar-lo, vaig començar per elaborar un informe a mode de mostra-intuïció. Amb aquest prototip vaig emprendre la primera fase del treball, que pretenia aconseguir la seva validació. Amb aquest objectiu es sol·licità la participació de dos professionals de cada àmbit: de medicina, d’infermeria i d’educació física. Les valuoses aportacions d’aquests col·laboradors em servirien per perfeccionar l’informe. Acabat aquest procés, s’inicià la segona fase que consistia a contestar un qüestionari, per tal que els professionals dels àmbits esmentats valoressin aquesta eina quantitativament. Arran d’aquestes aportacions es procedí a l’anàlisi dels resultats i a fer les modificacions i suggerències que resultaren més rellevants, per enllestir definitivament l’informe de camp d'exercici físic (ICEF). Com he esmentat, aquest ICEF establirà lligams entre els col·lectius de la sanitat i els educadors físics, però beneficiarà sobretot els pacients, que rebran una atenció individualitzada i continuada. Adaptada a cada cas, tenint en compte les seves característiques antropomètriques, físiques, psicològiques i sense deixar de banda, els processos de prevenció, recuperació i/o rehabilitació preescrits.
- ItemOpen AccessPrevenció de lesions en escalada: enfocament dels sistemes complexos(2018-06-08) Moreno Bautista, DavidL’escalada és un esport que ha viscut un creixement exponencial en les últimes dècades. La creixent popularitat d’aquest esport ha comportat l’aparició de nous rocòdroms i mètodes d’entrenament. A mida que la massa d’escaladors i escaladores que entrenen específicament ha anat creixent, també ho ha fet l’índex de lesions associades a la pràctica, i alguns professionals de l’àmbit han mostrat la seva preocupació per les metodologies d’entrenament que es duen a terme actualment, especialment en les noves generacions ara que l’escalada ha estat inclosa en el programa olímpic. Donada la poca literatura existent sobre models i/o protocols específics de prevenció de lesions en escalada, per al present treball s’ha dut a terme una revisió i crítica dels models de prevenció de lesions esportives en general per tal de transferir els coneixements obtinguts a l’àmbit de l’escalada i, potencialment poder prevenir futures lesions. Revisant la literatura sobre lesions esportives però, s’ha vist que sovint es tracta d’una problemàtica que no millora amb el temps, és més, en ocasions fins i tot empitjora. Segons alguns autors, un enfocament reduccionista de l’organisme en el qual es basen els models multifactorials de prevenció de lesions, pot comportar que es perdi una perspectiva més amplia de la lesió. Si es vol millorar la situació i poder prevenir més lesions en el futur, sembla necessari considerar certs aspectes: ·Els factors de risc personals interactuen amb l’entorn a diferents nivells i escales temporals, de manera que un gest comú podria desembocar en una lesió. ·A través de les propietats i les variacions que es donen en les estructures microscòpiques de l’organisme no es poden explicar els events macroscopics. ·L’estabilitat de l’organisme pot ser alterada no només d’abaix a dalt sinó també de dalt abaix (de nivells social i psicològic a estructures múscul-esquelètiques). Per al present treball s’han dut a terme deu entrevistes a escaladors i escaldores que han patit una lesió relacionada amb l’escalada durant l’últim any i mig, per tal de veure si d’alguna manera els atletes informaven de possibles processos d’auto-percepció i auto-consciència (previs a la lesió) que, amb un enfocament adequat podrien haver suposat un recurs útil per a la prevenció de la lesió. Per últim s’ha volgut veure si un enfocament dels sistemes complexos podia ajudar a donar una explicació més exhaustiva del com i el per què de la lesió, així com també possibles millores per a una futura prevenció. En general s’ha vist com la motivació excessiva ha sigut el factor de risc més comú i, com aquest ha comportat que els atletes duguessin a terme comportaments negligents. El 50% dels participants reconeix haver sentit alguna mena d’avís per part del cos, prèviament a la lesió i, el 100% creu que seria més capaç de prevenir la mateixa lesió (o una molt similar) en el futur.
- ItemOpen AccessLa orientación como herramienta para incentivar hábitos de vida saludable a partir de las motivaciones del alumnado(2018-06-08) Lafontana Cubas, IzarbeEn el present estudi es realitza una anàlisi d'una intervenció pedagògica d'orientació esportiva amb l'objectiu d'identificar les motivacions dels participants respecte a l'activitat física. El marc teòric s'elabora a partir de la importància de l'activitat física i la salut en escolars amb tendència al sedentarisme mitjançant una programació d'orientació esportiva per a alumnes de l'Associació Nereu de Lleida. Els resultats indiquen que els alumnes es regeixen per la motivació intrínseca en realitzar les activitats i es confirma que a pesar que en alguns moments s'han sentit desmotivats també ha influït que es guiïn per motivacions extrínseques al·legant que aquestes activitats són bones per a la seva salut valorant els aspectes beneficiosos de les mateixes.
- ItemOpen AccessCreació d'un test específic per valorar els factors determinants del salt vertical del remat en voleibol(2018-06-08) Gavaldà Curto, JordiLa tècnica del remat en voleibol està considerada com l’acció tècnica que més relació té amb l’efectivitat i la capacitat de puntuar. En aquest treball s’ha realitzat un estudi quasi experimental per tal de conèixer quina de les variables cinemàtiques de les diferents fases de la tècnica de remat influeix de forma significativa en l’altura i el temps de vol. Deu participants van ser gravats i analitzats, procedents de la Primera Lliga Catalana, els quals eren amateurs però tots amb anys d’experiència. Es va dissenyar un test de videogrametria 2D que ens va permetre enregistrar i analitzar aquestes variables en base a la modificació intencionada d’aquestes. S’ha comprovat que les variables de velocitat horitzontal de la fase de carrera i la velocitat dels braços són les que modifiquen de forma significativa l’altura i el temps de vol.
- ItemOpen AccessAnàlisi dels sistemes de joc en l’hoquei patins, en els tres millors equips de l’OK LLIGA (temporada 2017/18)(2018-06-07) Ballestero Duran, DavidLa metodologia observacional cada vegada és més utilitzada en el món de l’esport d’alt rendiment, sent indiferents els objectius dels estudis dins de cada modalitat, des d’equips que pretenen estudiar el joc dels contraris, fins estudis científics on es pretén predir la successió d’accions segons patrons de conducta. Una de les modalitats en la que esta creixent cada vegada més, és l’hoquei sobre patins, que es tracta d’un esport col·lectiu de col·laboració i oposició amb l’objectiu principal de marcar a la porteria contraria. En el present treball es realitza l’observació de 3 partits on hi participen els tres millors equips classificats en l’OK LLIGA (temporada 2017/18), amb l’objectiu d’analitzar els trets característics predominants en la tàctica dels tres millors equips de l’OK LLIGA, mitjançant un instrument d’observació prèviament creat, amb la finalitat de definir un perfil de rendiment de l’equip ideal.. Els resultats del treball mostren que els llançaments de XT són predominants en les primeres parts, mentre que en les segones els llançaments propers (ARRS, DBL y RMT) ho són més. El SO més utilitzat és el SO2 i el SD més destacat amb diferència és el SD6, sent el SDMC el més efectiu per la recuperació de la possessió de la pilota. La TO més utilitzada en situacions de marcador neutre o negatiu és el CA, mentre que és la TL en situacions de marcador positiu.