Any: 2018 Núm.: 21-22
Permanent URI for this collection
Browse
Browsing Any: 2018 Núm.: 21-22 by Title
Now showing 1 - 20 of 32
Results Per Page
Sort Options
- ItemOpen AccessBarnabé Laye, Fragments d’errances, ACORIA Editions, 2015, 74 pages. Préface de Giovanni Merloni. Illustrations photographiques Laetitia Laleye & Colette Senghor(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, MichelRessenya del llibre: Barnabé Laye, Fragments d’errances, ACORIA Editions, 2015, 74 pages. Préface de Giovanni Merloni. Illustrations photographiques Laetitia Laleye & Colette Senghor.
- ItemOpen AccessBéatrice Didier, L’infâme et le sublime. Quelques représentations du sacré des Lumières au Romantisme, Paris, Honoré Champion, 2017, 393 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: Béatrice Didier, L’infâme et le sublime. Quelques représentations du sacré des Lumières au Romantisme, Paris, Honoré Champion, 2017, 393 p.
- ItemOpen AccessBéatrice Pailler, Jadis un ailleurs, L’Harmattan, collection Poètes des cinq continents, 2016, Paris, 113 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, MichelRessenya del llibre: Béatrice Pailler, Jadis un ailleurs, L’Harmattan, collection Poètes des cinq continents, 2016, Paris, 113 p.
- ItemOpen AccessChristian Malaplate, Feuilles de route sur la chevelure des vagues, Editions les Poètes français, 2016, 83 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, MichelRessenya del llibre: Christian Malaplate, Feuilles de route sur la chevelure des vagues, Editions les Poètes français, 2016, 83 p.
- ItemOpen AccessClaude Bardinet, Nomographie poétique, éditions Edilivre, Paris, 2016, 123 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, MichelRessenya del llibre: Claude Bardinet, Nomographie poétique, éditions Edilivre, Paris, 2016, 123 p.
- ItemOpen AccessEl ethos enunciativo de los protagonistas de Barbe bleue como desdoblamiento de la ‘posture’ de Amélie Nothomb(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Segura Tornero, AlfredoAmélie Nothomb proposa una Barba Blava moderna, ideada a partir de les sensacions viscudes durant la seva infància mentre la seva mare li llegia el seu conte preferit. D’una banda, l’heroïna serà una dona determinada i lliure que no tem el cruel assassí, convertit aquesta vegada en noble espanyol al qual l’escriptora belga li donarà més profunditat psicològica que en la versió clàssica. Es tracta, per tant, d’una reescriptura situada al París actual on els protagonistes són éssers marginals en un món capitalista al qual no semblen pertànyer. Tots dos difereixen en les seves paratopies, social, la de Saturnine i identitària, la d’Elmirio. Malgrat el seu inicial desacord, els dos convergiran com dos pols oposats que s’atrauen per mitjà d’un procés alquímic en la recerca de l’absolut, influenciats per un ethos comú que filtra, en realitat, la postura de la pròpia escriptora.
- ItemOpen AccessFéminité et marginalité dans la prose postcoloniale : essai de réflexion sur la polygamie et le mariage arrangé dans Celles qui attendent de Fatou Diome(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Magnima Kakassa, ArsèneAquesta reflexió argumenta que la literatura africana sempre ha presentat personatges femenins marginats i dominats pels homes. Diome, com escriptores com Mariama Bâ (Une si longue lettre, 2001), Maryse Conde (Moi Tituba sorcière, 1986), etc., representa figures femenines amb destins complexos, exclosos de tots els òrgans de decisió de la vida social i que estan experimentant la poligàmia i el matrimoni concertat, malauradament, legitimats per les seves respectives societats. Aquest article postula que l’espai africà en general i el de Celles qui attendent (2010) tenen en comú la imatge de les dones confinades pel seu sexe en rols opressius reforçats per les institucions patriarcals. En altres paraules, aquesta novel·la revela un costat de la tradició africana que ha quedat obsolet, i les pràctiques que han de ser desafiades per trencar finalment els estereotips i la manipulació orquestrada pels homes.
- ItemOpen AccessFigures de la marginalité dans la littérature policière française contemporaine(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Belkaïd, MeryemEls marginats han estat considerat durant mont de temps com un grup d’individus relegats a la perifèria. Són aquests delinqüents que resisteixen a l’ordre i acaben per recórrer a la violència i al crim. En la ficció policíaca francesa contemporània, el marginal té a partir d’ara una cara nova. Ja no encarna la figura del criminal malèfic que se situa conscientment i activa al marge. La desaparició de tota centralitat allibera marginalitats noves. Cada personatge és invitat a construir-se per ell mateix i a elaborar pels seus propis medis un sistema de valors que la societat ja no es troba en mesura d’imposar-li. El marginal es converteix així en l’inactiu deprimit, enganxat per un temps sense futur, i sense energia. D’altra part només aconsegueix alliberar-se de la seva apatia, marginalisant-se encara més, pel recurs a la violència.
- ItemOpen AccessGeorge Sand, OEuvres complètes sous la direction de Béatrice Didier. "Fictions brèves : nouvelles, contes et fragments". 1865. Laura, voyage dans le cristal, édition critique par Marie Cécile Levet, Paris, Honoré Champion, 191 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes sous la direction de Béatrice Didier. "Fictions brèves : nouvelles, contes et fragments". 1865. Laura, voyage dans le cristal, édition critique par Marie Cécile Levet, Paris, Honoré Champion, 191 p.
- ItemOpen AccessGeorge Sand, OEuvres complètes sous la direction de Béatrice Didier. 1846. Isidora, édition critique par Annabelle R. Rea, Paris, Honore Champion, 2018, 271 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes sous la direction de Béatrice Didier. 1846. Isidora, édition critique par Annabelle R. Rea, Paris, Honore Champion, 2018, 271 p.
- ItemOpen AccessGeorge Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1856. Évenor et Leucippe, édition critique par Claire Le Guillou, Paris, Honoré Champion, 2016, 365 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1856. Évenor et Leucippe, édition critique par Claire Le Guillou, Paris, Honoré Champion, 2016, 365 p.
- ItemOpen AccessGeorge Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1939. Spiridion, édition critique par Isabelle Hoog Naginski, notes en collaboration avec Marie-Jacques Hoog, Paris, Honoré Champion, 2018, 600 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1939. Spiridion, édition critique par Isabelle Hoog Naginski, notes en collaboration avec Marie-Jacques Hoog, Paris, Honoré Champion, 2018, 600 p.
- ItemOpen AccessGeorge Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier. "Fictions brèves : nouvelles, contes et fragments", 1873- 1876. Contes d’une grand-mère, édition établie par Suzel Esquier, Paris, Honoré Champion, 2017, 507 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier. "Fictions brèves : nouvelles, contes et fragments", 1873- 1876. Contes d’une grand-mère, édition établie par Suzel Esquier, Paris, Honoré Champion, 2017, 507 p.
- ItemOpen AccessGuillaume Trotignon, Souvenirs de Madame Sand, col. Romans Marivole, Pruniers-en-Sologne, Éditions Marivole, 2018, 394 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, ÀngelsRessenya del llibre: Guillaume Trotignon, Souvenirs de Madame Sand, col. Romans Marivole, Pruniers-en-Sologne, Éditions Marivole, 2018, 394 p.
- ItemOpen AccessJean-Paul Person, L’état crépusculaire, éditions La Nouvelle Pléiade, Paris, 2016, 79 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, MichelRessenya del llibre: Jean-Paul Person, L’état crépusculaire, éditions La Nouvelle Pléiade, Paris, 2016, 79 p.
- ItemOpen AccessLe Voleur de Georges Darien : une figure romanesque et idéologique de la marge(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Lorig, AurélienL’any 1897 El lladre de Georges Darien recorre a la novel·la fulletó per a fer de la pretesa marginalitat de l’heroi lladre encarnat per Georges Randal, un repte literari ple de paradoxes. Les figures novel·lesques de la marginalitat es posen al servei d’una ètica i una estètica que situen la novel·la al centre de l’entramat literari a finals del segle. Els llocs comuns, les consideracions genèriques i les perspectives ideològiques del moment —l’anarquisme entre d’altres— ens conviden a llegir o rellegir El lladre com a obra de deformació i desviació amb finalitats de protesta. La força de la convicció d’aquest objectiu subversiu, sens dubte, explica el singular propòsit del text tant a l’obra de Darien (resposta còmica de El lladre amb la publicació de Gottlieb Krumm, Made in England, 1904) com en la filmografia de Louis Malle (adaptació de la novel·la l’any 1967 amb Jean-Paul Belmondo).
- ItemOpen AccessLuce Péclard, Poésie état de grâce, Editions du Madrier, Paris, Illustrations Ingrid Ulla Mehlart (personnages poétiques), 122 p.(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, MichelRessenya del llibre: Luce Péclard, Poésie état de grâce, Editions du Madrier, Paris, Illustrations Ingrid Ulla Mehlart (personnages poétiques), 122 p.
- ItemOpen AccessManchette des paumés ou la marginalité intérieure des personnages du roi du néo-polar(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Poučová, MarcelaLa història del neopolar francès és sobretot una història de protesta contra el conformisme i la pertinença a les estructures oficials de la societat. El disgust cap a la societat de consum manté als personatges del neopolar en una marginalitat interna que, quan es produeix una situació de crisi, aflora a la superfície i els personatges —ja víctimes dels seus propis fantasmes— es converteixen en víctimes dels representants de l‘ordre públic. El lliscament lent o brusc de la marginalitat interna igual que l‘externa és el tema de la nostra anàlisi que es basa en les novel·les Nada (1973), Le petit Bleu de la côte ouest (1976) i La Position du tireur couché (1981) de l‘autor emblemàtic del neopolar Jean-Patrick Manchette (1942-1995).
- ItemOpen AccessLa marginalité et l’ambiguïté du personnage cynique en France. Une étude des romans (1990- 2010) de Frédéric Beigbeder(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Kari Mereau, LouiseEl cinisme, des dels seus orígens a la Antiga Grècia, és un corrent de pensament marginat ja que necessita sortir ja sigui per a denunciar-lo i millorar-lo, com volia Diògenes, o per a utilitzar els seus codis per al seu plaer personal, pràctica heretada dels llibertins durant el segle XVIII. En el segle XX, es percep al cínic com a un personatge arrogant, pedant i negatiu: se’l menysprea i critica sense tenir cap solució. S’exclou a si mateix tant com ho fa la societat. En l’obra de Beigbeder, la marginalitat del personatge cínic és omnipresent i ambigua. Aquest cinisme es podria resumir en el següent: Com ser altruista sense ser individualista? Seria el cinisme un combat interior, sovint necessari que es llueix com a marginal per a trobar el seu lloc, paradoxalment en el si de la societat? Aquests dos personatges, Marc i Octavi, son els alter-ego de l’autor, que sempre ha oscil·lat entre l’èxit literari i comercial com la marginació cínica. Aquesta popularitat dels llibres de Beigbeder mostra la represa de l’atracció i la fascinació que la figura marginal del cínic exerceix a França des de la dècada dels 90.
- ItemOpen AccessMarginaux dans les marges littéraires : Les personnages de mendiants et vagabonds dans les contes quotidiens (1902-1921)(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Buard, Jean-LucEn reinvertir el caràcter tradicional del vagabund, els narradors de la premsa popular dels primers vint anys del segle XX (1902-1921), hereus de Maupassant i Mirbeau, han renovat el seu interès dramàtic, pintoresc o estètic, en el marc de tant una «nova i cruel història» com una «nova comèdia social», arribant fins a un cert art «sublim», que es transposa més fàcilment al teatre i després al cinema. De les obres populars de Marie Aycard i Marcel Prévost, les històries de Maurice Leblanc i Maurice Level, Henri Bachelin, Charles-Louis Philippe, Henri Duvernois, Binet-Valmer, André Birabeau persegueixen una genealogia literària que porta a Boudu sauvé des eaux de René Fauchois (1919), dibuixant una corba i alimentant tots els mitjans de comunicació en transformació, des de l’escriptura fins a la pantalla, una genealogia que la digitalització massiva pot reconstruir amb més precisió.