Filologia i Comunicació
Permanent URI for this community
Browse
Browsing Filologia i Comunicació by Title
Now showing 1 - 20 of 860
Results Per Page
Sort Options
- ItemOpen Access7en Obrador de Lingüistica Occitana (Associacion de Lingüistica Occitana; Ludwig-Maximilians-Universität Munchen, 6-8 de juliol de 2015)(Institut d'Estudis Catalans, 2016) Carrera Baiget, AitorL'associació Lingüistica Occitana, fundada formalment l'any 2004, organitza periòdicament ¿anualment, bianualment o trianual¿ col·loquis que s'interessen per la recerca sobre la llengua occitana, anomenats Obradors de Lingüistica Occitana. Aquests mateixos col·loquis, i concretament el primer que es va celebrar a Nimes l'any 2002 (organitzat per Enric Comis, Arvèi Lieutard i Patric Sauzet), van ser de fet els que van originar l'existència mateixa de l'associació, que s'encarrega de publicar una revista en línia que recull els continguts d'aquelles trobades científiques i altres treballs originals sobre la llengua occitana (que podeu consultar a l'adreça següent: http://revistadoc.com). L'associació, presidida per Gerard-Joan Barceló, compta també amb un comitè de lectura que revisa i valida els textos que cal publicar a la revista (format per Miriam Bras, Jacques Bres, Aitor Carrera, Arvèi Lieutard, Patric Sauzet i Domergue Sumien) i, entre altres projectes, preveu posar a la disposició de tothom un diccionari occità en línia, anomenat Superlexic, que ha de tenir en compte tant les formes referencials generals com les dels diferents estàndards regionals de la llengua de Mistral. Els Obradors atrauen desenes d'investigadors en un ambient que afavoreix especialment l'intercanvi d'idees i el debat sobre aspectes de lingüística occitana (i no pas solament en les sessions de comunicacions), i fins ara han tingut la virtut ¿potser no sempre formulada explícitament¿ d'encoratjar no només la recerca sobre la llengua d'oc (i de presentar sovint les principals novetats que hi fan referència en el període que va d'un congrés de l'AEIO a un altre), sinó específicament la investigació sobre l'occità feta també en occità, com pot comprovar qualsevol navegant que visiti la pàgina web de l'associació.
- ItemOpen AccessA l'entorn de la unitat de la llengua: sociolingüística i filologia(Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1998) Pueyo París, MiquelEl tema de la indiscutible i tanmateix discutidíssima unitat del català recorda cada cop més l'anècdota familiar de les galetes que ranciegen i que es treuen sempre que hi ha visites, a veure si algun dia s'acaben. La discussió sobre el particular s'hi assembla força perquè, en definitiva, es basa justament en la contraposició de dues fermes voluntats: la dels qui aspiren a veure desaparèixer les galetes i la d'aquells que no estan disposats a cruspir-se-les, encara que els matin. Això significa senzillament que el tema de la unitat s'ha plantejat gairebé per atzar en el camp de la filologia, ja que no es tracta, al capdavall, d'una polèmica lingüística, sinó d'una disputa que té un rerefons eminentment ideològic, sociològic i actitudinal.
- ItemOpen AccessA note on the "Thrax" of Euphorion: SH 15.II.1FF.(Universitat de Barcelona, 2014) Clua Serena, Josep AntoniThis paper tries to consider the Archaic or Classical origins of Dike or dike, starting by Hesiod and Aeschylus or some indexes which show its religious meaning, and its evolution from the “religious” treatment to the “exemplum” by Euphorion in his “curse poem” the Thrax. Although the probable ironical nature of the Thrax would suggest that Dike is a literary rather than religious figure, it is difficult to support so, because the poem may well be something of a mock-‐‑ complaint on either a dog or another pet animal, but this does not imply that Dike, as a figure, is not serious. The relevant lines of the poem (SH 415.ii.1ff.) are quite serious in themselves: Dike and Themis are introduced as powerful divine entities regulating human life. But references to the possible “dog” in the Thrax may involve “l´énigme par fragmentation” and this shows the importance attached to “enigma” in Greek texts, as well as in the Thrax, according to Hurst´s proposal.
- ItemOpen AccessÀ propos des noms du râteau et de la herse en occitan aranais. Étude de microdialectologie gasconne(Universitat de Barcelona, 2020-08-01) Carrera Baiget, AitorCet article porte sur les désignations de deux outils agricoles en gascon aranais : le râteau et la herse. Comme prévu, pour connaître les dénominations de ce genre d'instruments ayant trait à la vie traditionnelle, on doit s'en remettre aux recherches de Joan Coromines sur l'aranais. Mais, dans ce cas, on y décèle des manques, des lacunes très importantes, parfois des contradictions. Après avoir réalisé de nombreuses enquêtes dialectologiques dans le Val d'Aran, on est en mesure de dresser le répertoire des mots désignant ces outils et de préciser leur répartition géographique, qui s'avère assez complexe. Au total, on compte une demi-douzaine de dénominations, dont certaines ne figurent même pas chez Coromines. On va profiter de l'occasion pour en apprendre plus sur la position linguistique des parlers aranais et sur les rapports qu'ils entretiennent avec les dialectes gascons situés de l'autre côté de la frontière politique.
- ItemOpen Access"...ab milans caç la ganta / y ab lo branxet la lebre corredora' (LXIV, 25-26). Arnau Daniel i Ausiàs March(Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1999) Grifoll, Isabel
- ItemOpen AccessAcerca de Dios y del demonio en la fraseología española y catalana(Iberoamericana, 1998) Calero Fernández, Ma. ÁngelesCapítol del llibre: Estudios de fraseología y fraseografía del español actual / Gerd Wotjak (ed.). Iberoamericana, 1998
- ItemOpen AccessAcerca del sufijo -astra, -astro. Necesidad del análisis lexicomórfico para el estudio etimológico.(EUNSA: Ediciones Universidad de Navarra S.A., 2002) Terrado Pablo, Javier
- ItemOpen AccessAcotaciones a la traducción de clásicos grecolatinos y modernos de José María Valverde(Centro de Estudios Extremeños, 2007) Clua Serena, Josep AntoniEste trabajo es un comentario a un diálogo-entrevista con José María Valverde (Valencia de Alcántara/Cáceres/1926-Barcelona, 1996), en su vertiente estrictamente traductora. La importancia del comentario estriba en el hecho de que muchas traducciones del eximio teórico de la literatura, poeta y traductor extremeño servirán, con el tiempo, de modelo de lengua y cultura. De ahí la importancia de leer en su contexto, reseñar y comentar sus opiniones. Así, pues en el trabajo se reproducen y se comentan hasta seis items: 1. Para traducir bien, hay que oír al autor original. 2. El traductor tiene que vivir de su trabajo. 3. En Italia se traduce bien. 4. Está por escribir una historia del sentido del humor. 5. Cuando no existe una tradición hay que inventarla. 6. Lo primero es hablar; después traducir.
- ItemOpen AccessActe d’homenatge a Carles Miralles(Institut d'Estudis Catalans, 2015) Malé i Pegueroles, Jordi
- ItemOpen AccessActitud e aptitud(Diari Segre, 2007-05-01) Carrera Baiget, AitorArticle divulgatiu sobre les assimilacions consonàntiques en l'occità de la Vall d'Aran.
- ItemOpen AccessLes actituds lingüístiques en els escolars de la frontera catalanoaragonesa(Societat Catalana de Sociolingüística, 2000) Suïls, Jordi; Huguet, Àngel
- ItemOpen AccessActivitats de la Càtedra d'Estudis Occitans de la Universitat de Lleida(Institut d'Estudis Catalans, 2014) Carrera Baiget, AitorExposició de les principals recerques científiques i activitats de la Càtedra d'Estudis Occitans de la Universitat de Lleida, en el marc d'una de les revistes filològiques de més prestigi en l'àmbit de la romanística.
- ItemOpen AccessActivitats de la Càtedra Màrius Torres durant l’«Any Lladó»(Institut d'Estudis Catalans, 2020) Veny-Mesquida, Joan R.
- ItemOpen AccessAdnotaciones variae sobre los elementos paratextuales en la Alejandra de Licofrón(Levante Editori, 2016) Clua Serena, Josep AntoniEl principal objetivo de este trabajo es el de enfatizar cómo las paráfrasis y los escolios pueden coadyuvar a la fijación del texto crítico de la Alejandra de Licofrón, quizá la obra más ilegible de la literatura clásica, con versiones múltiples (manuscritos pertenecientes a diversas familias y papiros recientes). En efecto, existe una relación estrecha entre los elementos que denominamos “paratextuales” (las paráfrasis y los escolios) para el apoyo de una lectura u otra y la fijación de un texto (constitutio textus), para discriminar entre lectio difficilior y lectio facilior y, a su vez, para mostrar cómo los mismos textos han sido transmitidos por la tradición directa o indirecta, ya que los primeros, ciertamente, aportan un material insubstituible al “stemma” o apoyan la lectura dada por algunos manuscritos o incluso son testigo de variantes significativas.
- ItemOpen AccessAeschylean tragedy, religion and heuremata: Prometheus and Palamedes(Signifer Libros, 2016) Clua Serena, Josep Antoni
- ItemOpen AccessAl amor de una melodía: La Barcarola de Pablo Neruda(Universidad de Alicante, 1999) Tovar Blanco, FranciscoEl término barcarola designaba en su origen un canto de gondoleros venecianos, mimético y frecuentemente improvisado, que llegará a incluirse más tarde en las composiciones de ópera, valorándose como pieza vocal o instrumental independiente durante el romanticismo1. En este proceso de configuración, la barcarola conserva sus raíces populares, desplazándolas hacia formas de expresión cultas; evoca situaciones y paisajes amables, adecuando esos referentes a cada circunstancia; mantiene ciertos rasgos líricos, siempre respetando las pautas y el tono de la melodía; y asume su verdadera condición de artificio representativo, rindiendo cuentas de una particular historia común que no extraña momentos de franca intensidad reflexiva. En cualquier caso, la antigua canción veneciana, antes acotada en la realidad de un espacio urbano favorable a las fantasías, pasa a ocupar un lugar significativo en un discurso estético de orden superior y carácter imaginativo, sirviendo de contrapunto independiente a sus secuencias; no deja de acumular motivos y escenas, proyectando sus visiones más allá de los límites que se les reservaba en un principio; y adquiere dimensiones simbólicas, ajustándose a las leyes del propio sistema expresivo. Todos esos antecedentes tendrán su correlato en la literatura, sin confundir nunca las reglas que deben observarse para efectuar el consecuente ejercicio de adaptación.
- ItemOpen AccessAl compás de La Habana en la obra de Alejo Carpentier(Facultad de Humanidades, Universidad Nacional de Mar del Plata, 1997) Tovar Blanco, Francisco
- ItemOpen AccessAl més enyorat dels sinòfils. Homenatge a Quim Minguell (Tàrrega, 1965 - Lleida, 2015)(Universitat de Lleida, 2016) Julià i Muné, Joan
- ItemOpen AccessAl voltant del pregascó de Joan Coromines. Fitònims amb una vocal àtona final aparentment anòmala en occità aranès(Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2023) Carrera Baiget, AitorEn consonància amb els fets fonètics precatalans que Joan Coromines va trobar en el territori del català nord-occidental pirinenc (i sobretot al Pallars), aquest mateix lingüista va referir-se a fets de fonètica pregascona a la veïna Vall d’Aran, per als quals fins i tot va suggerir una frontera territorial exacta. En aquest treball no només mostrem que aquesta frontera no existeix, sinó que ens interessem pels manteniments aparentment anòmals de -o àtona final (abundants en la toponímia) en alguns fitònims que Coromines mateix dona com a pretesos testimonis d’aquell fet lingüístic. No només sembla evident que algun cas citat pel gran lingüista català no té res a veure amb un manteniment excepcional d’aquella vocal, sinó que altres exemples poden ser comparats a formes amb -o àtona final que apareixen en múltiples zones del domini gascó en determinats contextos i per a certs referents, cosa que posa en dubte que els termes citats per Coromines puguin justificar la presència de varietats bascoides en una vall concreta.
- ItemOpen AccessÁlbum de familia: la máscara como instrumento de desmitificación(Universitat de Lleida. Departament de Filologia Clàssica, Francesa i Hispànica., 1996) Mateu Serra, Rosa
