Repositori Digital d'Agricultura de Precisió (Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió)

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/84070

L’Agricultura de Precisió és una estratègia de maneig que recull, processa i analitza dades temporals, espacials i individuals i les combina amb altres informacions per a recolzar decisions de maneig d’acord amb la variabilitat estimada per tal de millorar l’eficiència d’ús dels recursos, la productivitat, la qualitat, la rendibilitat i la sostenibilitat de la producció agrícola (www.ispag.org/about/definition). L’objectiu d’aquest repositori és posar materials divulgatius relacionats amb l’AP a disposició dels agricultors/es i personal tècnic a fi de facilitar la transició cap a l’Agricultura de Precisió a Catalunya. [Més informació].

Browse

Now showing 1 - 20 of 45

Open Access
Cartografia quasi 3D de la Conductivitat Elèctrica Aparent
(2022) Martínez Casasnovas, José Antonio; Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla; Universitat de Lleida. Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió
Si bé, com s'ha vist, s'han fet grans avenços en l'adquisició de dades en continu d'algunes propietats dels sòls com la conductivitat elèctrica aparent (CEa) i la seva relació posterior amb altres propietats dels sòls d'interès, queda pendent la caracterització de les propietats de sòls d'interès els sòls en 3D. Una possibilitat explorada per diferents investigadors és la combinació de dades de CEa i un model d'inversió del senyal. Amb aquesta tècnica, es poden generar models bidimensionals de la CEa a intervals de profunditat discrets, que simulen horitzons del terra, és a dir, una modelització quasi 3D.
Open Access
Posicionament i navegació: sistemes satel·litaris de navegació global
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
Tal com s’ha dit en altres documents d’aquest repositori, en Agricultura de Precisió (AP) és important saber on som. Les dades de posició es poden fer servir amb diverses finalitats (Figura 1). Bàsicament, saber on som ens permet enregistrar les dades de localització o georeferenciació de persones, equips, mostres o actuacions. Saber on som també permet anar a un altre lloc, altrament dit navegar. Sí, sí, es pot navegar pel mar però també per terra ferma i, fins i tot, per l’aire! En AP els dispositius utilitzats per saber on som són els receptors dels Sistemes Satel·litaris de Navegació Global (SSNG), en anglès anomenats Global Navigation Satellite Systems (GNSS). Així, un receptor SSNG permet determinar les coordenades de les extraccions de mostres de sòl o bé permet georeferenciar les dades d’un sensors o d’un equip (documentació de dades). També permet saber en quin punt del camp són els equips quan treballen i ajustar l’operació al lloc on són (control d’equips). Finalment, pel que fa a la navegació, els receptors SSNG permeten fer el guiatge d’equips i gestionar flotes senceres.
Open Access
Trimble WeedSeeker
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
WeedSeeker és un sensor radiomètric actualment comercialitzat per la marca Trimble. El sensor WeedSeeker és un sensor de tipus actiu (emet la seva pròpia font de llum) per a la detecció de males herbes en situacions de pre-emergència. Normalment, el sensor va associat a un sistema d’aplicació selectiva d’herbicides en temps real, un sistema equipat amb tecnologies de dosificació variable sobre la marxa (on-the-go) que només aplica producte allà on es detecta mala herba. Tanmateix, quan es decideix que cal aplicar herbicida, la dosi que aplica és sempre del 100 %.
Open Access
Tecnologia LiDAR en Agricultura de Precisió
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
Una de les tecnologies que més ha avançat en els darrers anys és la que es basa en el principi de funcionament LiDAR, una sigla anglesa per a LIght Detection And Ranging o, en català, detecció i mesura de distàncies amb llum. D’una manera equivalent a la tecnologia radar i sonar, on es fan servir ones de ràdio i so, respectivament, la tecnologia LiDAR fa servir llum per a detectar objectes i per a estimar la distància entre ells i el sensor. Bàsicament, els sensors basats en LiDAR emeten polsos de llum i esperen a que els retorni part de l’energia emesa després de rebotar en els objectes del seu voltant. A partir d’aquí el sensor estima a quina distància i en quin angle es troba l’objecte en qüestió. A partir de les dades d’aquests sensors es poden reconstruir les escenes mesurades. Tanmateix, per a fer-ho ens cal integrar aquests sensors en sistemes que inclouen altres components com receptors SSNG, unitats inercials de mesura (IMU), sistemes d’adquisició i altres components. Aquests sistemes se solen anomenar escàners làser donat que la llum que solen fer servir és una llum làser amb una longitud d’ona situada a la zona de l’infraroig proper.
Open Access
Mapes de prescripció de productes fitosanitaris en cultius arboris
(2022) Román, Carla; Escolà i Agustí, Alexandre
Un mapa de prescripció és un mapa d'una parcel·la en el que es delimiten zones diferents en les que s'hi realitzarà un maneig específic adaptat a les característiques del cultiu a cada zona. El resultat serà, per tant, una aplicació variable de productes fitosanitaris (PF). En aplicacions de PF per polvorització foliar, als mapes de prescripció generalment s’utilitza el vigor o desenvolupament del cultiu com a paràmetre per a crear les zones de maneig, ja que no es necessitarà la mateixa quantitat de producte en zones on hi ha molta vegetació que en zones on hi ha poca. Per tant, es podrà estalviar producte al no sobredosificar les zones de baix vigor. Generalment es delimiten 2 o 3 zones de vigor i la dosi s’ajusta a cada zona basant-se en recomanacions de sistemes de suport a la presa de decisions. Ara bé, per a aconseguir una polvorització variable és necessari instal·lar algun tipus de tecnologia al polvoritzador que permeti regular el volum d’aplicació, carregar els mapes de prescripció i obtenir les coordenades de la posició del polvoritzador.
Open Access
Transformació de coordendades
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
En la georeferenciació de les dades, el seu tractament, la generació de mapes de prescripció i en les actuacions a camp és molt important utilitzar correctament les coordenades. En el document de Conceptes Bàsics Posicionament i navegació: sistemes satel·litaris de navegació global - SSNG/GNSS s’explica que hi ha dos grans tipus de coordenades, les geogràfiques i les projectades, que les coordenades es poden expressar en diferents unitats i que poden estar referides a diferents sistemes de referència. En aquest tutorial s’expliquen diferents maneres de convertir les unitats de les coordenades i de convertir-les d’un tipus a un altre.
Open Access
Aplicació variable de recursos
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
Una vegada s’arriba a la conclusió que la variabilitat d’una parcel·la justifica agronòmicament i econòmica l’aplicació variable d’un determinat recurs, és el moment d’aplicar-lo al camp. Si el patró espacial de la variabilitat ho permet, es podrà realitzar l’aplicació de fertilitzant o fitosanitaris o la sembra de llavor modificant la regulació d’equips convencionals. Si, per contra, la variabilitat és tal que fa inviable la utilització dels equips convencionals, serà necessari utilitzar maquinària equipada amb tecnologies d’aplicació variable. Ja sigui en Agricultura de Precisió basada en mapes o bé en temps real, les tecnologies d’aplicació variable permeten dos tipus d’aplicacions: • Aplicació selectiva • Dosificació variable
Open Access
Mesura de la conductivitat elèctrica aparent del sòl
(2022) Martínez Casasnovas, José Antonio; Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla; Universitat de Lleida. Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió
La conductivitat elèctrica (CE) és la mesura de la capacitat d'un material per deixar passar el corrent elèctric a través seu. La seva unitat de mesura és S/m (siemens per metre), el siemens és la unitat del Sistema Internacional d'Unitats per a la mesura de la conductància elèctrica. En aquest cas, el material que actua com a conductor és el terra i la CE en mesura la capacitat per conduir el corrent elèctric gràcies a la interacció de diferents propietats. Les mesures estàndard de la CE es fan en extractes aquosos de mostres de sòl (p.e., en extracte de pasta saturada, o en extracte aquós 1:5). A causa del temps, la mà d'obra i el cost d'obtenir extractes de la solució del sòl, en les darreres dècades, s'han desenvolupat tècniques per a la mesura de la CE del sòl “en brut”, cosa que es coneix com a conductivitat elèctrica aparent del sòl (CEa). Així, la CEa mesura la conductància no només a través de la solució del sòl, sinó també a través de les partícules sòlides del sòl i mitjançant els cations intercanviables que existeixen a la interfície sòlid-líquid dels minerals argilosos (Corwin i Lesch, 2003). Per tant, la conductància elèctrica en sòls suficientment humits es deu, principalment, a les sals contingudes a la solució del sòl que ocupen els porus més grans; en conseqüència, el mesurament de la CEa està estretament relacionat amb la salinitat del sòl. No obstant això, també hi ha una contribució de la fase sòlida, principalment a través dels cations intercanviables associats a les argiles (component textural del sòl) i, a més, a través de les partícules del sòl en contacte directe i continu entre si.
Open Access
Com utilitzar un SIG
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
Els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) o, en anglès, els Geographic Information Systems (GIS) són programes informàtics dissenyats per a visualitzar, editar i processar dades espacials. En aquest tutorial es mostren les operacions més bàsiques que cal tenir en compte en iniciar un projecte amb un SIG. Concretament, s’ha fet servir el SIG QGIS v3.16 Hannover.
Open Access
Els Índexs de Vegetació
(2022) Román, Carla; Escolà i Agustí, Alexandre
Els índex de vegetació (IV) són ràtios calculats amb la reflectància espectral de la vegetació en diferents bandes de l’espectre electromagnètic mesurades per un sensor (Figura 1). Es fan servir com indicadors de la presència de plantes o arbres i per a conèixer el seu estat general. La relació entre aquestes bandes té al darrere un estudi empíric que demostra la relació directa entre el valor numèric calculat i un determinat paràmetre de la planta a mesurar.
Open Access
Casos d’aplicació de la mesura de CEa en Cultius Arboris (I): Vigor
(2022) Martínez Casasnovas, José Antonio; Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
La conductivitat elèctrica aparent (CEa) del sòl és una mesura ràpida i es pot adquirir en multitud de punts dins d'una parcel·la amb una alta resolució espacial. A partir d'aquí, mitjançant interpolació, es poden generar mapes continus amb l'estimació del valor de la CEa a cada punt de la parcel·la. Això pot servir per conèixer com és el camp quant a la variabilitat de les propietats del sòl, obtenint amb això una informació complementària a la proporcionada pels mapes de vigor o els de rendiment. I és que aquests mapes (vigor i/o rendiment) no proporcionen per ells mateixos tota la informació necessària per al coneixement de les causes de la variabilitat dels cultius ni per conèixer les possibles actuacions de millora. En altres casos, els mapes de CEa poden posar de manifest una variabilitat induïda per accions antròpiques, que no són fàcilment detectables per altres mitjans.
Open Access
Rendibilitat de l’Agricultura de Precisió
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
En agricultura convencional, les actuacions uniformes al camp i l’aplicació de recursos amb dosis úniques comporten costos uniformes per unitat de superfície tant de la maquinària com dels productes emprats. Des del moment en que el coneixement i la tecnologia permeten actuacions variables en Agricultura de Precisió, els costos derivats per hectàrea també esdevindran variables. No és el mateix aplicar 50 kg/ha de fertilitzant que 150 kg/ha. No és el mateix fer servir 250 L/ha de volum d’aplicació unitari en la distribució d’un producte fitosanitari que aplicar 500 L/ha. No és el mateix sembrar 85.000 llavors de panís per hectàrea que 100.000. A més, el fet de distribuir quantitats diferents de recursos per hectàrea també modifica les capacitats de treball dels equips i els seus rendiments i eficiències.
Open Access
Generació de núvols de punts 3D i extracció d’informació
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla; Universitat de Lleida. Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió
Una vegada adquirides les dades amb un escàner làser o bé amb càmeres RGB-D o simplement amb càmeres RGB, cal generar els núvols de punts que recrearan l’escena escanejada en 3D. Els processos utilitzats dependran de la tecnologia aplicada i dels sensors utilitzats.
Open Access
Tècniques i tecnologies utilitzades en Agricultura de Precisió
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
Donat que l’Agricultura de Precisió (AP) és una estratègia molt àmplia i transversal, les tècniques i tecnologies que hi participen són moltes i diverses. L’AP té fama d’utilitzar molt tecnologia digital i això la fa massa cara per a determinats sistemes de cultiu. Aquesta fama és força merescuda, tanmateix, a la definició d’AP de la International Society of Precision Agriculture la tecnologia no apareix esmentada per enlloc. Per tant, quan parla de recollir, processar i analitzar dades i dur a la pràctica les decisions preses, això es pot fer amb l’ajut de tecnologia digital o sense. És evident que la tecnologia facilita tots aquests processos però això no és un impediment en sistemes amb parecel·les petites o en el que es disposi d’alternatives com, per exemple, mà d’obra a un cost raonable. Per exemple, és possible prendre dades de l’estat del cultiu o de l’afectació de determinades plagues o malalties a partir d’observacions visuals i aquestes es poden georeferenciar en mapes impresos amb una quadrícula raonable. Una vegada preses les decisions de maneig en forma de mapes de prescripció (d’aplicació de fertilitzant o productes fitosanitaris, o de sembra, reg o altres), aquestes es podrien portar a la pràctica amb equips convencionals sempre que les variacions de les dosis a aplicar tinguessin uns patrons espacials fàcils d’executar. En la terminologia anglòfona, aquest tipus d’AP s’anomena Soft Precision Agriculture, que es podria traduir per AP suau.
Open Access
Càlcul de l'NDVI amb Sentinel-2 i QGIS
(2022) Román, Carla; Escolà i Agustí, Alexandre
L’índex de vegetació de diferència normalitzada o NDVI (de les sigles en anglès Normalized Difference Vegetation Index) serveix, principalment, per a caracteritzar creixement i vigor de la vegetació.
Open Access
Obtenció del parcel·lari amb QGIS
(2022) Román, Carla; Escolà i Agustí, Alexandre
La localització i delimitació de les parcel·les objectiu és el primer pas per treballar les dades obtingudes mitjançant sensors o mostreig directe. Es proposen dues metodologies per a dur a terme aquesta tasca. En primer lloc, de manera manual amb el SIG QGIS. I en segon lloc, des del visor del SIGPAC (http://sigpac.mapama.gob.es/fega/visor/).
Open Access
Metodologies de l’Agricultura de Precisió
(2022) Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
Les diferents operacions de maneig basades en l’Agricultura de Precisió (AP) es poden dur a terme seguint tres metodologies diferents: a) Agricultura de Precisió basada en mapes b) Agricultura de Precisió en temps real c) Fusió de les dos anteriors En tots els casos, les operacions han de seguir les 4 etapes del cicle de l’AP. La diferència entre elles rau en quins són els resultats de cada etapa i, principalment, el temps que es tarda en completar tot el cicle. A continuació es descriuen cadascuna de les metodologies i les seves característiques.
Open Access
Casos d’aplicació de la mesura de CEa en Cultius Extensius
(2022) Martínez Casasnovas, José Antonio; Escolà i Agustí, Alexandre; Román, Carla
La conductivitat elèctrica aparent (CEa) del sòl és una mesura ràpida i es pot adquirir en multitud de punts dins d'una parcel·la amb una alta resolució espacial. A partir d'aquí, mitjançant interpolació, es poden generar mapes continus amb l'estimació del valor de la CEa a cada punt de la parcel·la. Això pot servir per conèixer com és el camp quant a la variabilitat de les propietats del sòl, obtenint amb això una informació complementària a la proporcionada pels mapes de vigor o els de rendiment. I és que aquests mapes (vigor i/o rendiment) no proporcionen per ells mateixos tota la informació necessària per al coneixement de les causes de la variabilitat dels cultius ni per conèixer les possibles actuacions de millora. En altres casos, els mapes de CEa poden posar de manifest una variabilitat induïda per accions antròpiques, que no són fàcilment detectables per altres mitjans.
Open Access
Descàrrega d’Imatges de la missió Sentinel-2
(2022) Román, Carla; Escolà i Agustí, Alexandre
Sentinel-2 (https://sentinels.copernicus.eu/web/sentinel/missions/sentinel-2) és una de les missions del programa Copernicus. Copernicus (www.copernicus.eu) és un programa d’observació de la Terra de la Unió Europea mitjançant el qual s’han posat i es posaran en òrbita satèl·lits amb diferents sensor per tal d’obtenir dades de la Terra de forma contínua, oberta i gratuïta. Una manera ràpida i senzilla de visualitzar i descarregar imatges de la missió Sentinel-2 i, fins i tot, de visualitzar la distribució espacial de l'índex NDVI calculat amb les seves capes vermella i infraroig és mitjançant el visor Agroforestal i3. Aquest visor és fruit d'un projecte desenvolupat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya per encàrrec del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (DARP) i de la Fundació Mas Badia, cofinançat pel projecte europeu LIFE+FUTUR AGRARI (2007-2013). Utilitza imatges de satèl·lit generades pel projecte Copernicus de l’Agència Espacial Europea (ESA).
Open Access
Protecció de cultius: Aplicacions en base a mapes
(2022) Román, Carla; Escolà i Agustí, Alexandre
Els mapes de prescripció de productes fitosanitaris (PF) basats en el vigor o desenvolupament del dosser foliar dels cultius estan començant a utilitzar-se per a l'aplicació de PF en cultius arboris. La variabilitat dins del camp és habitual en aquests cultius. De fet, molts factors, com ara les característiques del sòl, la topografia i el microclima, tenen un paper important en l'heterogeneïtat del vigor. S'han utilitzat sensors pròxims i remots per caracteritzar el vigor dels cultius i obtenir mapes de volum del dosser foliar i/o mapes d'índex de vegetació. Posteriorment, aplicant algorismes de classificació adequats, els mapes es converteixen en mapes de prescripció diferenciant 2 o 3 classes de maneig.

Browse

Browsing Repositori Digital d'Agricultura de Precisió (Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió) by Issue Date

Results Per Page

Sort Options