Any: 2018 Núm.: 21-22

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/65932

Browse

Now showing 1 - 20 of 32

Open Access
Pascale Auraix-Jonchière, George Sand et la fabrique des contes, Paris, Classiques Garnier, Études romantiques et dixneuviémistes, nº 73, 2017, 274 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, Àngels
Ressenya del llibre: Pascale Auraix-Jonchière, George Sand et la fabrique des contes, Paris, Classiques Garnier, Études romantiques et dixneuviémistes, nº 73, 2017, 274 p.
Open Access
Christian Malaplate, Feuilles de route sur la chevelure des vagues, Editions les Poètes français, 2016, 83 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, Michel
Ressenya del llibre: Christian Malaplate, Feuilles de route sur la chevelure des vagues, Editions les Poètes français, 2016, 83 p.
Open Access
Milan : lieu d’une écriture, radiographie d’un pays. L’univers urbain de Giorgio Scerbanenco dans le roman Ils nous trahiront tous
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Di Pasquale, Fabrizio
La novel·la negra és una gran consumidora d’espai urbà. La ciutat, amb les seves perifèries constitueix el seu territori favorit. La seva imatge, majorment decadent i corruptora genera l’acció centrada en la trobada dels universos policíac i criminal. D’aquesta imatge emana una atmosfera particular: lúgubre, nocturna, tensa i violenta. Giorgio Scerbanenco planteja totes aquestes qüestions a la seva novel·la Ils nous trahiront tous. Ils nous trahiront tous és la segona part, després de Vénus privée de les aventures de Duca Lamberti, considerat com un dels personatges més atípics de la literatura policíaca. El autor italià esbossa aquí el retrat de Milà, ciutat del miracle econòmic italià durant els anys 60; però també capital del crim i de la corrupció.
Open Access
Claude Bardinet, Nomographie poétique, éditions Edilivre, Paris, 2016, 123 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, Michel
Ressenya del llibre: Claude Bardinet, Nomographie poétique, éditions Edilivre, Paris, 2016, 123 p.
Open Access
Figures de la marginalité dans la littérature policière française contemporaine
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Belkaïd, Meryem
Els marginats han estat considerat durant mont de temps com un grup d’individus relegats a la perifèria. Són aquests delinqüents que resisteixen a l’ordre i acaben per recórrer a la violència i al crim. En la ficció policíaca francesa contemporània, el marginal té a partir d’ara una cara nova. Ja no encarna la figura del criminal malèfic que se situa conscientment i activa al marge. La desaparició de tota centralitat allibera marginalitats noves. Cada personatge és invitat a construir-se per ell mateix i a elaborar pels seus propis medis un sistema de valors que la societat ja no es troba en mesura d’imposar-li. El marginal es converteix així en l’inactiu deprimit, enganxat per un temps sense futur, i sense energia. D’altra part només aconsegueix alliberar-se de la seva apatia, marginalisant-se encara més, pel recurs a la violència.
Open Access
Simone Bernard-Griffiths, Essais sur l’imaginaire de George Sand, Paris, Classiques Garnier, 2018, 616 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, Àngels
Ressenya del llibre: Simone Bernard-Griffiths, Essais sur l’imaginaire de George Sand, Paris, Classiques Garnier, 2018, 616 p.
Open Access
Poétiques de la marge et sur la marge dans les arts romanesques de Joseph Zobel et Conceição Evaristo
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Massoni Da Rocha, Vanessa
Aquest article està dedicat a estudiar el discurs sobre el marge en la tessitura novel·lesca del martiniquès Joseph Zobel i de la brasilera Conceição Evaristo. Es tracta d’ analitzar les històries La Rue Cases-Negres (1950) i Banzo - records de la favela (2016) que parlen dels pobres de la perifèria i de les plantacions, éssers reduïts a l’anonimat de la dinàmica social de les ciutats. Incorporant l’espai definit per Glissant com Neo-Amèrica (1996, p.15), el Brasil i Martinica comparteixen experiències colonials marcades pel comerç d’esclaus, la dicotomia entre els colonitzadors i els colonitzats i la formació de una jerarquia cultural, social, política i econòmica que allunya els negres i els blancs, els amos del poder i les víctimes que han patit qualsevol tipus d’explotació. A partir d’aquesta experiència, la presència de la marginalitat està molt arrelada en la societat.
Open Access
La marginalité et l’ambiguïté du personnage cynique en France. Une étude des romans (1990- 2010) de Frédéric Beigbeder
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Kari Mereau, Louise
El cinisme, des dels seus orígens a la Antiga Grècia, és un corrent de pensament marginat ja que necessita sortir ja sigui per a denunciar-lo i millorar-lo, com volia Diògenes, o per a utilitzar els seus codis per al seu plaer personal, pràctica heretada dels llibertins durant el segle XVIII. En el segle XX, es percep al cínic com a un personatge arrogant, pedant i negatiu: se’l menysprea i critica sense tenir cap solució. S’exclou a si mateix tant com ho fa la societat. En l’obra de Beigbeder, la marginalitat del personatge cínic és omnipresent i ambigua. Aquest cinisme es podria resumir en el següent: Com ser altruista sense ser individualista? Seria el cinisme un combat interior, sovint necessari que es llueix com a marginal per a trobar el seu lloc, paradoxalment en el si de la societat? Aquests dos personatges, Marc i Octavi, son els alter-ego de l’autor, que sempre ha oscil·lat entre l’èxit literari i comercial com la marginació cínica. Aquesta popularitat dels llibres de Beigbeder mostra la represa de l’atracció i la fascinació que la figura marginal del cínic exerceix a França des de la dècada dels 90.
Open Access
Manchette des paumés ou la marginalité intérieure des personnages du roi du néo-polar
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Poučová, Marcela
La història del neopolar francès és sobretot una història de protesta contra el conformisme i la pertinença a les estructures oficials de la societat. El disgust cap a la societat de consum manté als personatges del neopolar en una marginalitat interna que, quan es produeix una situació de crisi, aflora a la superfície i els personatges —ja víctimes dels seus propis fantasmes— es converteixen en víctimes dels representants de l‘ordre públic. El lliscament lent o brusc de la marginalitat interna igual que l‘externa és el tema de la nostra anàlisi que es basa en les novel·les Nada (1973), Le petit Bleu de la côte ouest (1976) i La Position du tireur couché (1981) de l‘autor emblemàtic del neopolar Jean-Patrick Manchette (1942-1995).
Open Access
George Sand, OEuvres complètes sous la direction de Béatrice Didier. "Fictions brèves : nouvelles, contes et fragments". 1865. Laura, voyage dans le cristal, édition critique par Marie Cécile Levet, Paris, Honoré Champion, 191 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, Àngels
Ressenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes sous la direction de Béatrice Didier. "Fictions brèves : nouvelles, contes et fragments". 1865. Laura, voyage dans le cristal, édition critique par Marie Cécile Levet, Paris, Honoré Champion, 191 p.
Open Access
Pour une typologie de la marginalité dans les romans de Delly: la fonction de la femme
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Lozano Sampedro, María Teresa
L’obra de Delly (1875-1947), que s’inscriu en l’àmbit de la novel·la sentimental, presenta com una de les seves característiques principals la funció central de la dona. La situació inicial d’inferioritat de l’heroïna, sovint marcada per la pobresa, constitueix el punt de partida d’una intriga en què la jove, òrfena dotada de qualitats excepcionals —entre d’altres, la caritat envers els desafortunats— es trobarà envoltada de personatges secundaris diversos que exerciran el paper d’oponents o d’ajudants. Parentes pobres, geloses i venjatives, o de vegades parentes riques desdenyoses i ambicioses, són l’antítesi d’un altre tipus de dones: les criades velles, fidels i abnegades, el paper de les quals és indispensable per a aconseguir un final feliç de la història. En les tres novel·les que ens proposem analitzar —Esclave... ou reine (1910), La fin d’une Walkyrie (1916) i La Maison des Rossignols (1945)— l’etern maniqueïsme de la novel »la popular es manifesta a través d’una vasta tipologia.
Open Access
Béatrice Didier, L’infâme et le sublime. Quelques représentations du sacré des Lumières au Romantisme, Paris, Honoré Champion, 2017, 393 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, Àngels
Ressenya del llibre: Béatrice Didier, L’infâme et le sublime. Quelques représentations du sacré des Lumières au Romantisme, Paris, Honoré Champion, 2017, 393 p.
Open Access
George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1939. Spiridion, édition critique par Isabelle Hoog Naginski, notes en collaboration avec Marie-Jacques Hoog, Paris, Honoré Champion, 2018, 600 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, Àngels
Ressenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1939. Spiridion, édition critique par Isabelle Hoog Naginski, notes en collaboration avec Marie-Jacques Hoog, Paris, Honoré Champion, 2018, 600 p.
Open Access
Jean-Paul Person, L’état crépusculaire, éditions La Nouvelle Pléiade, Paris, 2016, 79 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, Michel
Ressenya del llibre: Jean-Paul Person, L’état crépusculaire, éditions La Nouvelle Pléiade, Paris, 2016, 79 p.
Open Access
Touchez pas au grisbi! d’Albert Simonin : une initiation à l’argot et au monde interlope du «mitan» parisien dans le polar à la française, à l’usage des «non-affranchis» et des «gambergeologues avertis»
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Andrieux, Charlotte
Amb la publicació l’any 1953 de Touchez pas au grisbi! Albert Simonin va inaugurar « l’escola de la novel·la negra a la francesa ». El primer volum d’una trilogia consagrada a la persona de Max-le-Menteur va ser un èxit entre la crítica i el gran públic, fet que va fer que fos adaptat al cinema a l’any següent per Jacques Becker, amb la col·laboració del novel·lista. Simonin fins i tot ha participat en la constitució del mite literari i cinematogràfic “brètol a la francesa”. Inicia el lector amateur en el món marginal del “mitan”, és a dir de la púrria, en una novel·la escrita i pensada en argot. La seva originalitat rau en la idea que aquest llenguatge menyspreat pot convertir-se en una forma estilística que sobrepassa les convencions d’un gènere com la literatura popular.
Open Access
Nathalie Lescop-Boeswillwald, Pour une éternité de plus, Editions Les Amis de Thalie. Paris, 53 pages. Préface Michel Bénard. Postface Christian Boeswillwald. Illustrations originales (22 + 1 ère et 4 ème de couverture) Eliane Hurtado
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Bénard, Michel
Ressenya del llibre: Nathalie Lescop-Boeswillwald, Pour une éternité de plus, Editions Les Amis de Thalie. Paris, 53 pages. Préface Michel Bénard. Postface Christian Boeswillwald. Illustrations originales (22 + 1 ère et 4 ème de couverture) Eliane Hurtado.
Open Access
Présentation
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Figuerola Cabrol, M. Carme
Open Access
Marginaux dans les marges littéraires : Les personnages de mendiants et vagabonds dans les contes quotidiens (1902-1921)
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Buard, Jean-Luc
En reinvertir el caràcter tradicional del vagabund, els narradors de la premsa popular dels primers vint anys del segle XX (1902-1921), hereus de Maupassant i Mirbeau, han renovat el seu interès dramàtic, pintoresc o estètic, en el marc de tant una «nova i cruel història» com una «nova comèdia social», arribant fins a un cert art «sublim», que es transposa més fàcilment al teatre i després al cinema. De les obres populars de Marie Aycard i Marcel Prévost, les històries de Maurice Leblanc i Maurice Level, Henri Bachelin, Charles-Louis Philippe, Henri Duvernois, Binet-Valmer, André Birabeau persegueixen una genealogia literària que porta a Boudu sauvé des eaux de René Fauchois (1919), dibuixant una corba i alimentant tots els mitjans de comunicació en transformació, des de l’escriptura fins a la pantalla, una genealogia que la digitalització massiva pot reconstruir amb més precisió.
Open Access
El ethos enunciativo de los protagonistas de Barbe bleue como desdoblamiento de la ‘posture’ de Amélie Nothomb
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Segura Tornero, Alfredo
Amélie Nothomb proposa una Barba Blava moderna, ideada a partir de les sensacions viscudes durant la seva infància mentre la seva mare li llegia el seu conte preferit. D’una banda, l’heroïna serà una dona determinada i lliure que no tem el cruel assassí, convertit aquesta vegada en noble espanyol al qual l’escriptora belga li donarà més profunditat psicològica que en la versió clàssica. Es tracta, per tant, d’una reescriptura situada al París actual on els protagonistes són éssers marginals en un món capitalista al qual no semblen pertànyer. Tots dos difereixen en les seves paratopies, social, la de Saturnine i identitària, la d’Elmirio. Malgrat el seu inicial desacord, els dos convergiran com dos pols oposats que s’atrauen per mitjà d’un procés alquímic en la recerca de l’absolut, influenciats per un ethos comú que filtra, en realitat, la postura de la pròpia escriptora.
Open Access
George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1856. Évenor et Leucippe, édition critique par Claire Le Guillou, Paris, Honoré Champion, 2016, 365 p.
(Edicions de la Universitat de Lleida, 2018) Santa, Àngels
Ressenya del llibre: George Sand, OEuvres complètes, sous la direction de Béatrice Didier, 1856. Évenor et Leucippe, édition critique par Claire Le Guillou, Paris, Honoré Champion, 2016, 365 p.