Any: 2019 Vol.: 31

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 7
  • Item
    Open Access
    Modèles et “vices” de prononciation du français aux XVIIe et XVIIIe siècles en France et en Espagne
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019) Viémon, Marc
    En aquest treball pretenem aportar més informació sobre els models de pronunciació francesa durant, principalment, el segle XVIII, a França i Espanya. Amb aquest objectiu analitzem, en primer lloc, la situació a França pel que fa a l’ús i al «bon ús» del francès en general i, més particularment, de la pronunciació, basant-nos en una sèrie d’obres influents en matèria de llengua. D’aquestes obres recopilem les referències que s’hi fan a models de pronunciació i assenyalem també les variants considerades com «vicis» pels autors. Fem després el mateix amb les recomanacions fonètiques prescriptives dels gramàtics de francès a Espanya de la mateixa època per comprovar si existia o no una correspondència entre els dos països.
  • Item
    Open Access
    La cortesía lingüística en el discurso político
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019) Escribano Hernández, Asunción
    El llenguatge polític fa ús de totes les estratègies argumentatives possibles amb la finalitat de convèncer els votants i, concretament, hi destaquen les estratègies lingüístiques corteses i descorteses. Aquestes estratègies, que reforcen la imatge o el territori dels dos pols del procés comunicatiu, emissor i receptor, o que mitiguen la vulneració de tots dos, en el llenguatge polític es posen al servei de la persuasió. Per tant, en l’àmbit polític es recorre a la cortesia per millorar la imatge del partit polític o del candidat, i també per aconseguir l’increment de vots. La cortesia s’aconsegueix, doncs, de dues maneres: la primera, mitjançant l’ús de reforços valoritzants de la imatge i del territori; la segona, utilitzant mecanismes atenuadors en el cas dels actes descortesos.
  • Item
    Open Access
    Uso de una herramienta didáctica para la práctica de la entonación en hablantes no nativos de español
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019) Oplustil, Pilar; Toledo, Gloria
    Aquest estudi parteix de la caracterització de l’entonació de les peticions i les ordres en l’espanyol de Xile, amb l’objectiu de crear una eina computacional per a la didàctica de l’espanyol com a llengua estrangera (ELE) i amb la finalitat de posar a prova aquesta eina entre 10 aprenents d’ELE. La caracterització realitzada entre parlants xilens revela diferències entre l’entonació d’homes i dones pel que fa als actes de parla abordats, i l’aplicació de l’eina entre els aprenents d’ELE posa de manifest la major dificultat que tant els homes com les dones experimenten per imitar el patró entonatiu de les ordres. D’altra banda, aquest estudi demostra els avantatges de l’eina, ja que el 100% dels aprenents va millorar la seva producció després d’haver-servit d’aquest recurs didàctic.
  • Item
    Open Access
    La lingüística de corpus como herramienta de análisis literario: La narración retrospectiva de los silencios en las novelas de Galdós
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019) Nieto Caballero, Guadalupe
    En aquest article s’aborda el potencial de la lingüística de corpus en l’anàlisi de textos literaris en espanyol. Amb aquest objectiu s’ha utilitzat la narrativa de Galdós (prop de 6,4 milions de paraules), que ha estat processada amb l’eina WordSmith Tools (Scott, 2016b). L’anàlisi se centra en com els narradors informen dels silencis que envolten la representació del discurs dels personatges. Com es veurà, els silencis apareixen freqüentment narrats de manera retrospectiva, la qual cosa comporta una sèrie d’implicacions estilístiques que han passat desapercebudes per a la crítica tradicional. Aquesta manera de narrar els silencis suggereix, a més, un clar ressò dickensià, que servirà per reforçar la coneguda influència que el novel·lista anglès va exercir en Galdós. L’article pretén ser una mostra de la validesa dels estudis de corpus en l’anàlisi de textos literaris en espanyol, una àrea en què encara són escassos aquest tipus d’enfocaments.
  • Item
    Open Access
    Usos de porque en el habla infantil: Implicaciones del desarrollo de la complejidad sintáctica
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2019) Enríquez Martínez, Iván
    El procés d’adquisició i desenvolupament de les construccions complexes en la parla infantil és un tema d’interès creixent en la bibliografia especialitzada, tant per les seves implicacions teòriques com pràctiques. En aquest article es presenta un estudi longitudinal que pretén descriure l’emergència i les funcions del connector porque entre els 2; 0 i els 4; 0 anys, la qual cosa permet conèixer l’origen ontogènic de les construccions complexes de tipus causal. S’han examinat produccions espontànies emeses per un total de deu participants procedents del corpus Koiné de parla infantil. Els resultats, coincidents amb els obtinguts en altres contextos idiomàtics, indiquen que porque és un connector primerenc que es caracteritza pels seus valors pragmaticodiscursius i que apareix fonamentalment en estructures coconstruïdes amb l’interlocutor adult. Aquestes característiques d’ús han de ser tingudes en compte a l’hora d’elaborar materials pedagògics, així com per conformar perfils de desenvolupament típic.