Informes i estudis (Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM))

Permanent URI for this collection

https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/67614

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 5 of 11
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    L’església parroquial de Sant Pere “ad vincula” de Rosselló
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2022-12) Puig, Isidre
    El present estudi recull bona part d’un text anterior elaborat en 2010, conjuntament amb el Dr. Ximo Company. Es tractava d’un informe historicoartístic encarregat per l’Ajuntament de Rosselló per a iniciar el procediment de declaració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de l’Església de Sant Pere ad vincula de la mateixa localitat. Treball que havia de formar part d’un document redactat per un equip multidisciplinar, format per arquitectes, historiadors, historiadors de l’art i arqueòlegs. Finalment, el Consell Comarcal del Segrià va concedir la protecció de BCIL a l’església de Rosselló en 2011 (Núm. Registre / Catàleg: 3563-I. Disposició: Acord Ple Consell Comarcal. Data Disposició: 24/02/2011). Posteriorment, el text d’aquest informe historicoartístic ha sigut utilitzat per a documentar i descriure l’edifici en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, sense fer-se esment a aquest. Els fets esdevinguts al gener de 2016, l’esfondrament del campanar del temple de Rosselló, ens han estimulat a donar a conéixer aquest estudi, afegint tota la documentació inèdita de la construcció de l’església, de xicotetes restauracions, reformes, ampliacions, rehabilitacions, en definitiva, deixar constància documental per a garantir la permanència de la seua memòria històrica. És una manera de donar a conéixer el seu valor històric, artístic i arquitectònic, però també de reivindicar la seua recuperació, protecció i conservació futura.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Les pintures murals del Torneig-batalla de Louvezerp, de Pisanello. Diagnosi artística, estudi de la tècnica i proposta interpretativa
    (Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2022) Artoni, Paola; Bertelli, Paolo; Herrero Cortell, Miquel Àngel; Raïch Creus, Marta
    Publiquem el present estudi científic sobre les pintures murals de Pisanello a Màntua, quan es compleix mig segle de la seua primera exhibició pública, després del que fou un del més emocionants descobriments de pintura quatrecentista del segle XX. D'aquesta manera prolonguem en l'espai i en el temps l'emoció d'aquella sorprenent troballa i coprotagonitzem les seues conseqüències. I és que, gràcies a un recentment finalitzat Joint Project, el CAEM de la Universitat de Lleida ha sigut copartícip juntament amb el LANIAC de la Università di Verona d'aquesta extraordinària investigació coordinada des de la seu acadèmica italiana.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Círculo de Cornelio Schut III. Cristo de la humildad y la paciencia
    (Universitat de Lleida. Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM), 2021-07) Company, Ximo; Borrás Espinosa, Marc
    En las siguientes páginas se analiza pormenorizadamente un hermoso Cristo de la humildad y la paciencia, filiado técnica, estilística e iconográficamente con el ambiente sevillano del siglo XVII. Así, tras la realización de distintas pruebas y un profundo estudio comparativo, el equipo del CAEM concluyó que la obra debe atribuirse al círculo de Cornelio Schut III..
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Círculo de Jan Claesz. Retrato de un niño con perro
    (Universitat de Lleida. Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM), 2021-07) Company, Ximo; Villalba Alpera, Ana; Diez Reyes, Salut; Negre Cano, Marina; Borrás Espinosa, Marc
    El presente informe muestra el trabajo en equipo entre historiadores del arte, restauradores y técnicos, cuyos esfuerzos comunes permitieron cimentar la ubicación temporal y espacial de la obra. Este retrato ingresó en el CAEM bajo un gran repolicromado, de calidad artística más modesta que aquello que ocultaba, y había sido atribuida a la escuela madrileña del siglo XVII. Sin embargo, los resultados obtenidos por las primeras pruebas que se le realizaron indicaban cuan cambiada se encontraba la obra, razón por la que una restauración le devolvió su aspecto original, subsanándose lo errores atributivos a los que estaba ligada la pieza.
  • Thumbnail Image
    Item
    Open Access
    Jaume Ferrer II. El retaule de la Paeria de Lleida
    (Universitat de Lleida. Centre d'Art d'Època Moderna (CAEM), 2022) Puig, Isidre
    El segle XV és, sens dubte, l’època d’esplendor de la pintura medieval catalana i lleidatana. Els tipus d’obra més representativa d’aquesta expressió plàstica són els retaules, que tenien una clara finalitat didàctica, catequètica i, perquè no, ornamental. Estaven formats per una diversitat d’escenes que narren els cicles, més o menys compliments, de la vida i miracles de Crist, la Mare de Déu i dels sants. Normalment, era un col·lectiu qui contractava l’obra i un expert més o menys erudit dictava la iconografia que s’havia de representar. A vegades els artistes acudien a les fonts tradicionals per a desenvolupar-les. Les fonts més importants eren els Evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Joan), els evangelis apòcrifs (protoevangeli de Sant Jaume, evangeli del Pseudo Mateu, etc.) i la Llegenda Àurea de Jacobus de Voragine escrita en el segle XIII. Els cicles que narraven la història de la Salvació s’iniciaven amb escenes de la infància de Jesús, continuaven amb la seua passió i culminaven amb la mort a la Creu i la Resurrecció, en definitiva, amb la redempció de l’Home. Els retaules dedicats a la Mare de Déu són nombrosos, sobretot els que s’inspiraven en les narracions de l’evangelista Sant Lluc, que concloïen amb l’Assumpció al cel de Maria en cos i ànima, o bé en la seua coronació. Aquest culte marià, tan arrelat a la pietat popular, va afavorir escenes familiars, fet que va permetre a l’home laic identificar-se amb la Sagrada Família i les seues tribulacions. Els clients dels retaules eren fonamentalment entitats religioses: els capítols catedralicis, parròquies, comunitats religioses, gremis, confraries, etc, perquè aquestes obres anaven destinades a catedrals, esglésies, capelles i ermites. Hi ha alguns casos que el comitent és un particular o una institució pública, en cas que el retaule estigues concebut per a ús privat o capella funerària. Aquests col·lectius contractaven un notari públic i estipulaven les condicions tècniques i artístiques a les quals s’hauria de comprometre el pintor de l’obra, així com l’aprovació la traça. Els cost del conjunt era important, perquè incloïa el preu del disseny, la fusta, els pigments i sobretot el daurat, a més del transport i col·locació al lloc destinat pel culte. A la Lleida del segle XV els pintors de retaules més rellevants van ser, sens dubte, els membres d’una mateixa nissaga, els Ferrer. El primer pintor conegut d’aquesta nissaga és Jaume Ferrer I, apel·latiu que ho distingeix del seu fill homònim Jaume Ferrer II, el qual constitueix la figura artística central o màxim exponent de la pintura gòtica lleidatana quatrecentista, autor del Retaule de la Paeria. Fins ara no hem identificat documentalment la figura de Jaume Ferrer I, però conservem una taula signada (Iacobus Ferrarii) al Museu de Lleida, concretament una taula que recull dues escenes, el Naixement i l’Epifania, les quals formarien part d’un retaule segurament dedicat a la Mare de Déu, tal vegada procedent d’alguna capella de la Seu Vella.