Search Results

Now showing 1 - 10 of 110
Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

Presència de Jaume Agelet i Garriga a les revistes literàries del període d'entreguerres

2008, Macià, Xavier, Falguera García, Enric

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

La represa dels estudis universitaris a la ciutat de Lleida: els estudis de Lletres i la seva Facultat 1971-2021

2023, López Esteve, Manel

El curs 1971-1972 es reprengueren els estudis universitaris de Filosofia i Lletres a la ciutat de Lleida. Aquests primers passos de la recuperació dels estudis de lletres van ser el punt d'inici d'una seqüència històrica que va transcórrer, amb tot un seguit d'avenços i retrocessos, fins a arribar a la consolidació institucional dels estudis universitaris de lletres de la seva Facultat i de la renovada Universitat de Lleida (UdL) el 1991 amb l'aprovació de la Llei de creació de la mateixa per part del Parlament de Catalunya. El present article reconstrueix la represa dels estudis universitaris de lletres a Lleida a les acaballes de la dictadura franquista, amb la transformació d'una universitat elitista en una altra de massificada, la seva consolidació al llarg de la dècada dels vuitanta en el marc d'un procés ampli de democratització formant part de la Universitat de Barcelona, primer com a divisió territorial i després pròpiament com a Facultat de Lletres, i el desplegament acadèmic i institucional a partir de la dècada dels noranta com un dels centres constitutius de la nova UdL. Juntament amb la dimensió acadèmica i institucional dels darrers cinquanta anys de la Facultat de Lletres s'analitza l'impacte social, cultural i polític de la mateixa en les dinàmiques socials del conjunt de la capital del Segrià i de les comarques de Ponent.

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

Violència i estralls contra el patrimoni artístic lleidatà durant la guerra civil espanyola

2017, Velasco González, Alberto, Berlabé, Carmen

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

Empresas familiares en el sector de la fruta dulce. Evolución en el área de Huesca y Lleida

2022, Royo Pulido, Vanessa

Lleida cuenta con una superficie de 38.500 Has y supone la mayor concentración de fruta dulce de España, incluso se considera una de las más importantes de la Unión Europea. Es la provincia española con mayor producción de frutas de pepita y una de las primeras en frutas de hueso. Sin embargo, hoy en día el sector agrícola sufre inestabilidad estructural y dentro de este el frutícola, es uno de los más afectados, el cual lleva en crisis algunos años. Desde el anuncio del veto ruso en 2014 se produjo un fuerte desequilibrio estructural entre la oferta y la demanda, lo que provoca que no se puedan pagar las producciones a precios razonables para los productores. En este trabajo se lleva a cabo un estudio del sector de los productos objeto de estudio, análisis de los costes que integran estos productos y márgenes obtenidos, desglosando cada uno de los eslabones de esta cadena. La finalidad del presente trabajo de investigación, es obtener una visión de la tendencia del sector, las posibles vías de acción, los desequilibrios de poder, así como el cuidado del medioambiente del sector.

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

Pròleg: All I have is a voice. El day for night d’Enric Boluda.

2018, Macià , Xavier

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

ARTS. Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida. Núm. 56. Josep Vallverdú

2023-09, Abella Brescó, Marçal, Alonso, Christian, Baldomà, Albert, Canosa Farran, Francesc, Comes, Melcior, Espinagosa i Marsà, Jaume, Gironell Gamero, Martí, Juanico, Núria, Macip, Salvador, Manso, Anna, Marín, David, Llimós, Albert, Pou, Jordi V., Sirera, Ton, Vallès, Tina, Vàzquez Romero, Andreu

Amb un disseny renovat, la revista presenta el número 56. És un número especial, doncs la revista s’afegeix a la celebració dels 100 anys de l’escriptor Josep Vallverdú. Coordinat per en Francesc Canosa, el tema central inclou els articles següents: “Inventors de fantasmes del futur” (Francesc Canosa Farran), “#LIJKM0 (literatura infantil i juvenil km0” (Anna Manso), “106 paraules” (Tina Vallès), “El testament de l’aventura (i l’aventura del testament)” (Melcior Comes), “La petja de Vallverdú” (Martí Gironell Gamero), “Un segle obrint finestres a mons nous” (Salvador Macip), i “Vallverdú sempre ha estat allà” (David Marín). En la secció Divers tenim els següents articles: “La ferida i el cini” (Albert Baldomà), “El silenci feridor d’Àngel Ros” (Albert Llimós i Núria Juanico), “El Centre d’Art la Panera, compromès més que mai amb el seu territori” (Christian Alonso), i “Dits! Dits! I no flabiol…” (Jordi V. Pou). Presentem també la nova secció Bits de plom, centrada en la llengua catalana, i que la inaugura l’Andreu Vàzquez Romero amb “Traiem la llengua”. El Focus d'aquest número tracta del projecte Catalunya Visió, en què hi va participar en Josep Vallverdú juntamente amb en Ton Sirera, que es va encarregar de realitzar les fotografies. El número acaba amb la secció del Cercle de Belles Arts de Lleida.

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

Els serveis socials a les comarques de Lleida. Ruralitats, proximitat i distància

2023, Hernández-Trejo, Mario, Blavia, Carolina, Miranda Ruche, Xavier, Mata Romeu, Anna

Aquest treball ha explicat el funcionament dels serveis socials a les comarques de la província de Lleida, i ha seguit dues línies temàtiques i d’anàlisi. D’una banda, ha posat èmfasi en l’adaptació de les formes d’organització dels serveis socials a aspectes físics i socials del territori, i, de l’altra, ha explorat la relació entre els serveis socials i la ruralitat. La justificació per a aquest enfocament ve donada, primer, per la falta de literatura que estudiï les particularitats dels serveis socials en zones considerades rurals, i, segon, principalment pels canvis demogràfics i econòmics recents, els quals han canviat de manera important les problemàtiques ateses pels serveis socials de les zones rurals catalanes. Ens referim, per exemple, a l’augment de les taxes de desocupació, a l’agreujament de l’envelliment segons la població rural i a l’aprofundiment dels problemes d’habitatge. El treball confirma que els habitants i els professionals de serveis socials dels indrets considerats rurals a Lleida sovint mobilitzen la idea de la comunitat com un tret important de la seva identitat rural. Tanmateix, la reproducció dels símbols i les pràctiques comunitàries vinculats a la ruralitat mitjançant els serveis socials s’enfronta a la dispersió de la població o, com s’ha exposat al marc teòric, a la transformació accelerada del teixit comunitari local amb l’arribada de població migrada a nuclis en procés d’urbanització.

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

"La pensativa" de Leandre Cristòfol

2009, Perpinyà, Núria

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

The Historical Space as a Living Museum: A Situated and Historical View as an Axis of Teaching Innovation

2023, Roca Cabau, Guillem, Gutiérrez-Ujaque, Daniel

This article presents the methodological proposal made during two academic years in the subject “Geography and History” of the degree in Social Education at the University of Lleida. An analysis of the old town was presented in the proposal, which was given a historical and social context. To reflect on current problems affecting the community of residents of the old town, we examined different spaces understood as open-air museums. The experience —which was part of the University of Lleida’s call for the Improvement of University Education— demonstrates the effectiveness of placing the spaces, together with their historical context, as protagonists of the historical narrative to encourage active learning that is compatible with the training requirements of students pursuing a degree in social education.

Loading...
Thumbnail Image
Item
Open Access

Empreses familiars al sector de la fruita dolça. Evolució a l'àrea d'Osca i Lleida

2022, Royo Pulido, Vanessa

Lleida compta amb una superfície de 38.500 ha i suposa la concentració més gran de fruita dolça d'Espanya, fins i tot es considera una de les més importants de la Unió Europea. És la província espanyola amb més producció de fruites de llavor i una de les primeres en fruites de pinyol. Tot i això, avui dia el sector agrícola pateix inestabilitat estructural i dins d'aquest el fructícola, és un dels més afectats, el qual porta en crisi alguns anys. Des de l'anunci del veto rus el 2014 es va produir un fort desequilibri estructural entre l'oferta i la demanda, cosa que provoca que no es puguin pagar les produccions a preus raonables per als productors. En aquest treball es duu a terme un estudi del sector dels productes objecte d'estudi, anàlisi dels costos que integren aquests productes i marges obtinguts, desglossant cadascuna de les baules d'aquesta cadena. La finalitat del present treball de recerca és obtenir una visió de la tendència del sector, les possibles vies d'acció, els desequilibris de poder, així com la cura del medi ambient del sector.