173 results
Search Results
Now showing 1 - 10 of 173
- ItemOpen AccessViolència i estralls contra el patrimoni artístic lleidatà durant la guerra civil espanyola(Generalitat de Catalunya, 2017) Velasco González, Alberto; Berlabé, Carmen
- ItemOpen AccessEls serveis socials a les comarques de Lleida. Ruralitats, proximitat i distància(Edicions de la Universitat de Lleida, 2023) Hernández-Trejo, Mario; Blavia, Carolina; Miranda Ruche, Xavier; Mata Romeu, AnnaAquest treball ha explicat el funcionament dels serveis socials a les comarques de la província de Lleida, i ha seguit dues línies temàtiques i d’anàlisi. D’una banda, ha posat èmfasi en l’adaptació de les formes d’organització dels serveis socials a aspectes físics i socials del territori, i, de l’altra, ha explorat la relació entre els serveis socials i la ruralitat. La justificació per a aquest enfocament ve donada, primer, per la falta de literatura que estudiï les particularitats dels serveis socials en zones considerades rurals, i, segon, principalment pels canvis demogràfics i econòmics recents, els quals han canviat de manera important les problemàtiques ateses pels serveis socials de les zones rurals catalanes. Ens referim, per exemple, a l’augment de les taxes de desocupació, a l’agreujament de l’envelliment segons la població rural i a l’aprofundiment dels problemes d’habitatge. El treball confirma que els habitants i els professionals de serveis socials dels indrets considerats rurals a Lleida sovint mobilitzen la idea de la comunitat com un tret important de la seva identitat rural. Tanmateix, la reproducció dels símbols i les pràctiques comunitàries vinculats a la ruralitat mitjançant els serveis socials s’enfronta a la dispersió de la població o, com s’ha exposat al marc teòric, a la transformació accelerada del teixit comunitari local amb l’arribada de població migrada a nuclis en procés d’urbanització.
- ItemOpen AccessEmpreses familiars al sector de la fruita dolça. Evolució a l'àrea d'Osca i Lleida(Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de Lleida, 2022) Royo Pulido, VanessaLleida compta amb una superfície de 38.500 ha i suposa la concentració més gran de fruita dolça d'Espanya, fins i tot es considera una de les més importants de la Unió Europea. És la província espanyola amb més producció de fruites de llavor i una de les primeres en fruites de pinyol. Tot i això, avui dia el sector agrícola pateix inestabilitat estructural i dins d'aquest el fructícola, és un dels més afectats, el qual porta en crisi alguns anys. Des de l'anunci del veto rus el 2014 es va produir un fort desequilibri estructural entre l'oferta i la demanda, cosa que provoca que no es puguin pagar les produccions a preus raonables per als productors. En aquest treball es duu a terme un estudi del sector dels productes objecte d'estudi, anàlisi dels costos que integren aquests productes i marges obtinguts, desglossant cadascuna de les baules d'aquesta cadena. La finalitat del present treball de recerca és obtenir una visió de la tendència del sector, les possibles vies d'acció, els desequilibris de poder, així com la cura del medi ambient del sector.
- ItemOpen AccessEmpresas familiares en el sector de la fruta dulce. Evolución en el área de Huesca y Lleida(Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de Lleida, 2022) Royo Pulido, VanessaLleida cuenta con una superficie de 38.500 Has y supone la mayor concentración de fruta dulce de España, incluso se considera una de las más importantes de la Unión Europea. Es la provincia española con mayor producción de frutas de pepita y una de las primeras en frutas de hueso. Sin embargo, hoy en día el sector agrícola sufre inestabilidad estructural y dentro de este el frutícola, es uno de los más afectados, el cual lleva en crisis algunos años. Desde el anuncio del veto ruso en 2014 se produjo un fuerte desequilibrio estructural entre la oferta y la demanda, lo que provoca que no se puedan pagar las producciones a precios razonables para los productores. En este trabajo se lleva a cabo un estudio del sector de los productos objeto de estudio, análisis de los costes que integran estos productos y márgenes obtenidos, desglosando cada uno de los eslabones de esta cadena. La finalidad del presente trabajo de investigación, es obtener una visión de la tendencia del sector, las posibles vías de acción, los desequilibrios de poder, así como el cuidado del medioambiente del sector.
- ItemOpen AccessAprovechamiento de los residuos de la agricultura y de las heces animales en la zona de Lleida(2022-09-30) Garrido, Ricardo- Viabilidad y potencial de Los residuos ganaderos para producir bioplasticos y energía. -> Existe un problema con las heces de los animales. - Revalorizar mediante creación de energía y/o productos. OBJETIVO: estudiar los residuos disponibles, para revalorizar. Investigar la composición de los mismos, y las posibles transformaciones. Llegar a la bioeconomía circular.
- ItemOpen AccessQuè se n’ha fet del 0,7%?(2022) Civiac Preixens, EloiAquest treball explica què va ser el “Moviment 0’7%” i es centra en la seva implantació i evolució a la ciutat de Lleida. També pretén veure com va evolucionar aquest moviment i examinar quins són els actors que té la ciutat de Lleida pel que fa a solidaritat, cooperació i desenvolupament avui en dia. A més, es fa un estudi crític sobre algunes actuacions de l’Estat pel que fa a polítiques d’ajuda al desenvolupament i es plantegen una sèrie de reflexions sobre l’actualitat pel que fa als reptes i problemes que tenim com a societat en relació a l’ajut i la cooperació internacional.
- ItemOpen AccessDel gris al violeta(2022) Pubill Quintillà, Helena Carme“DEL GRIS AL VIOLETA” es un trabajo de investigación que gira en torno a las feministas de la ciudad de Lleida durante la transición democrática, partiendo de la hipótesis inicial que la población desconoce completamente quiénes son estas feministas y lo que hicieron para que podamos disfrutar hoy de los derechos que ellas consiguieron con su lucha. Además de confirmar esta hipótesis, los objetivos de la investigación han sido investigar el papel de las feministas leridanas durante la transición democrática, su repercusión en el surgimiento de los estudios feministas en la Universidad de Lleida y darlo a conocer a la gente de mi generación. Para ello, se abrieron tres frentes de acción: primero, una encuesta al alumnado y al profesorado del centro; en segundo lugar, entrevistas a 11 feministas: 8 activistas luchadoras durante la transición democrática, 2 pioneras en la introducción de la perspectiva de género en la Universidad de Lleida en los años 90 y una investigadora experta en los movimientos de mujeres en la ciudad de Lleida; por último, la creación de una página web con finalidad divulgativa y pedagógica sobre el tema. Después de dar por finalizada la investigación, podemos concluir que, efectivamente, como preveía la hipótesis inicial, la gente de Lleida, jóvenes y no tan jóvenes, desconoce casi por completo la existencia y papel del movimiento feminista en la ciudad durante la transición democrática. De las entrevistas se desprende que lucharon activamente por convicción, sin esperar reconocimientos, que tienen muchas cosas que aportar al debate feminista actual, además de su experiencia y conocimientos, y que es importante establecer una genealogía feminista en la ciudad de Lleida, tejiendo lazos entre la lucha en la época gris del franquismo y las nuevas inquietudes y rumbo del feminismo actual.
- ItemOpen AccessGender differences between the emotions experienced and those identified in an urban space, based on heart rate variability(Elsevier, 2022-09-27) Paül i Agustí, Daniel; Guilera Lladós, Teresa; Guerrero i Lladós, MontseThe effects that urban spaces can have on people have been analysed by various means. However, in the majority of cases, such analyses have been carried out after the event and based on memories of what was experienced. Such an approach can limit the number of emotions identified. The current research analyses the extent to which emotions identified after an event coincide with those experienced in situ (obtained using measurements of heart rate variability). The results highlight relevant differences between the emotions identified a posteriori and those experienced at a given moment. Specifically, significant differences in the perception of space according to gender have been identified: spaces in which fear was experienced and identified by men tended to differ from those identified by women.
- ItemOpen AccessEl turisme de floració a Lleida: una realitat des del Baix Segre(Cercle de Belles Arts de Lleida, 2022) Casals Bergés, QuintíEl turisme de floració es va donar a conèixer l’any 2011, bàsicament des d’Aitona. Impulsat per l’ajuntament d’aquesta localitat, naixia com una nova experiència turística que proposava “una vivència única de sensacions acompanyades dels sabors i les dolces degustacions de la terra del Baix Segre”. Poc després, concretament el 2015, vaig fer una proposta de turisme de proximitat en aquesta revista titulada “El Baix Segre: una proposta de turisme de proximitat” (Arts: Revista del Cercle de Belles Arts de Lleida, 2015, núm. 40, p. 49-53). En aquell escrit, i quan el projecte turístic des del Baix Segre encara era a les beceroles, afirmava: “En aquest territori s’ha desenvolupat el conreu de fruita dolça, la principal font econòmica dels seus habitants i de bellesa fotogràfica amb l’esclat florit de la primavera. Per als amants de la fotografia, recomano visitar la zona, sobretot al març i a l’abril de cada temporada, quan els camps llueixen en la seva màxima esplendor. La millor atalaia per contemplar el paisatge florit dels fruiters del Baix Segre ens la dona el tossal de Carrassumada, a 2,5 km de Torres de Segre, al cim del qual hi ha l’ermita del mateix nom.”
- ItemOpen AccessLa localización de topónimos en los mapas : propuestas de mejora del proceso de aprendizaje a partir de la cartografía digital(Departamento de Geografía y Ordenación del Territorio. Universidad de Zaragoza, 2015) Paül i Agustí, DanielEl estudio parte de la observación de los efectos que el trabajo con herramientas de cartografía digital pueden generar en la capacidad para situar correctamente los topónimos en los mapas. Para ello se trabajó con distintos estudiantes universitarios de la provincia de Lleida quienes realizaron las prácticas del curso con varias herramientas de cartografía digital. Se pretendía analizar si el uso de estas herramientas podía ayudar a aproximar la realidad a la experiencia vivida y mejorar, así, el conocimiento del territorio. También se quería valorar si el uso de este recurso cartográfico permitiría mejorar la localización correcta de varios topónimos. Para ello se realizaron dos pruebas, una al inicio del curso y otra al final, en las que se compararon la localización de los mismos topónimos. Los resultados muestran, tras realizar los ejercicios previstos, una cierta mejora de la capacidad de los alumnos para emplazar correctamente los distintos topónimos. Pese a ello, en algunos casos, los resultados fueron peores en la segunda prueba y en otros persistieron algunos de los errores detectados.