Search Results

Now showing 1 - 10 of 17
  • Item
    Open Access
    Social Cohesion and Jewish Otherness in Late Medieval Catalonia
    (Brepols, 2023) Sabaté, Flocel
    The rulers of Catalonia during the high Middle Ages tried to maintain the multi-ethnic character of their country, as explained by Maria Bonet Donato in the previous chapter, always guided primarily by the economic and ideological interests of Christians who were the great landowners and who were at this point adapting their beliefs to the values introduced by the so-called Gregorian Reforms of the eleventh and twelfth centuries. We are now going to analyse how this evolved in the following centuries, in the Catalonia of the late Middle Ages. The values on which the cohesion of society was based conditioned the criteria for integration and exclusion. The outlook and treatment that the dominant Christian society in late medieval Catalonia offered the Jewish minority was an excellent paradigm.
  • Item
    Open Access
  • Item
    Open Access
    L'ordenament municipal de la relació amb els jueus a la Catalunya medieval
    (Editorial Milenio, 2009) Sabaté, Flocel
  • Item
    Open Access
    La Baixa Edat Mitjana Catalana (1214-1499)
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 1995) Sabaté, Flocel
  • Item
    Open Access
    Pròleg. Catalunya i Europa a través de l'Edat Mitjana
    (Pagès Editors, 2002) Sabaté, Flocel
  • Item
    Open Access
    Gli schiavi davanti alla giustizia nella Catalogna bassomedievale
    (Firenze University Press, 2014) Sabaté, Flocel
  • Item
    Open Access
    La insolvència municipal a la segona meitat del segle XIV
    (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1999) Sabaté, Flocel
  • Item
    Open Access
    Els pobles de Catalunya a l'edat mitjana. Aportació a l'estudi de la morfogènesi dels llocs de poblament
    (Edicions de la Universitat de Lleida, 1998-12) Bolòs i Masclans, Jordi
    Aportació a l'establiment d'una tipologia dels pobles catalans en època medieval. El coneixement de la construcció o construccions (cases, esglèsia, castell) que actuen com a elements generadors dels pobles és bàsicament el que permet d'establir l'existència de diversos tipus pobletans. Es parla dels pobles oberts (on les cases són l'element estructurador), dels pobles de sagrera (nascuts al voltant d'una església), dels pobles castrals (en relació amb un castell), de les viles noves (ordenades en una quadrícula, en relació amb un carrer o amb una plaça), dels pobles probablement nascuts en època islàmica, dels pobles polifocals i de les viles més complexes (amb ravals o burgs). En relació amb cadascun dels tipus, hom esmenta les principals característiques i uns quants exemples.
  • Item
    Open Access
    Història del paisatge, toponímia i cartografia a Catalunya a l’edat mitjana
    (Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2014-07) Bolòs i Masclans, Jordi
    La realització, des de l’any 1998, dels diversos volums dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia i el treball dut a terme, al llarg d’aquest darrer any 2010, en el projecte PaHisCat ens ha fet valorar d’una manera molt especial la importància que pot arribar a tenir la cartografia a l’hora d’entendre el passat. D’una manera especial, en estudiar amb una perspectiva històrica quatre unitats de paisatge, dins el projecte PaHisCat, ens hem adonat de l’interès de relacionar damunt d’una base cartogràfica les pervivències del paisatge antròpic (pobles, camins, camps, sèquies, etc.), creades en les diverses etapes del passat, amb la toponímia que ha arribat fins a l’actualitat o que trobem esmentada en la documentació pretèrita. En la comunicació plantejarem, a partir de diversos exemples, el gran interès que té el coneixement de la toponímia en els estudis històrics, especialment en aquells relacionats amb el paisatge, i la importància que també cal donar a la cartografia en aquesta mena de recerques.