Πῶς ἀξιολογεῖται : entorn dels enfocaments teòrics en l'avaluació de les llengües clàssiques
| dc.contributor.author | Clua Serena, Josep Antoni | |
| dc.date.accessioned | 2022-03-04T16:21:10Z | |
| dc.date.available | 2022-03-04T16:21:10Z | |
| dc.date.issued | 2020-08-04 | |
| dc.description.abstract | Per als professors de llengües clàssiques, la qualitat de la pedagogia lingüística emprada afecta directament el resultat de l’ensenyament de la llengua. Fins i tot hi ha una broma entre els classicistes segons la qual la proporció de gramàtiques gregues clàssiques per professors és de 10:9, i semblantment podríem dir de l’enfocament triat d’avaluació. Aquest article exposa algunes reflexions generals sobre l’avaluació del grec i del llatí. L’autor parteix d’un tema evident: en el mètode tradicional l’avaluació es limitava a un examen final (en la major part dels casos, només escrit) que verificava els coneixements de llengua adquirits per l’estudiant (per exemple, el coneixement de les regles gramaticals). En la mesura que es tracta d’una mena d’educació que ofereix un model de gramàtica normativa i en què la llengua esdevé un fi en si mateix, que exigeix una reflexió metalingüística i que sovint és exemplificada per models literaris, no és d’estranyar que el “test” tingui en compte criteris morfològics i sintàctics i que inclogui proves de traducció per verificar que s’han après el vocabulari i les normes d’ortografia. Aquest article, que parteix de la revisió de l’etern problema de l’objectivitat a l’hora d’avaluar el llatí i el grec, proposa alguns possibles enfocaments teòrics per millorar-ho i prova de donar algunes breus propostes concretes de millora o de canvi de paradigma. El nostre punt de partida ha estat el nou model de docència universitària que s’esdevé amb la implantació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. De totes les implicacions associades al procés de convergència europea, aquest document se centra també en el procés d’adquisició i avaluació de les competències transversals, per poder-lo abordar des de qualsevol ensenyament universitari i a la secundària. | ca_ES |
| dc.description.abstract | For teachers of classical languages, the quality of the language pedagogy employed directly affects the outcome of language instruction. There is even a joke among classicists that the ratio of Classical Greek grammars to professors is 10:9, and we could similarly say on the approaches to evaluate. This papers aims to present some general reflections on the evaluation of Greek and Latin. The author starts from an obvious topic: in the traditional method the evaluation was limited to a final exam (in most cases only written) that verified the knowledge of the student in terms of language (for example knowledge of grammar rules). Insofar as it is a kind of education that offers a model of normative grammar and in which language becomes a goal in itself, that demands a metalinguistic reflection and that is often exemplified by literary models, it is not surprising that the ‘test’ takes into account morphological and syntactic criteria and includes translation exercises to verify that the vocabulary and spelling rules have been learned. This paper, based on the revision of the old problem of objectivity when evaluating Latin and Greek, reviews some possible theoretical approaches to improve it and tries to give some brief proposals for improvement or paradigm shift. Our starting point has been the new education model, the result of developing the European Higher Education Area. Among all implications related to the European convergence process, this paper focuses on transversal competences acquisition and assessment processes, in order to deal with these processes in any higher education studies at the universities and at the secondary education. | ca_ES |
| dc.identifier.doi | https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.10 | |
| dc.identifier.idgrec | 032046 | |
| dc.identifier.issn | 2014-1386 | |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10459.1/73184 | |
| dc.language.iso | cat | ca_ES |
| dc.publisher | Universitat de Barcelona | ca_ES |
| dc.relation.isformatof | Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.1344/AFAM2020.10.2.10 | ca_ES |
| dc.relation.ispartof | Anuari de Filologia. Antiqua et Mediaeualia, 2020, vol. 2, núm. 10, p. 111-124 | ca_ES |
| dc.rights | cc-by (c) Clua Serena, Josep Antoni, 2021 | ca_ES |
| dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | ca_ES |
| dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca | |
| dc.subject | Competències | ca_ES |
| dc.subject | Avaluació a l’educació superior | ca_ES |
| dc.subject | Educació secundària | ca_ES |
| dc.subject | Filologia Clàssica | ca_ES |
| dc.subject | Grec | ca_ES |
| dc.subject | Llatí | ca_ES |
| dc.title | Πῶς ἀξιολογεῖται : entorn dels enfocaments teòrics en l'avaluació de les llengües clàssiques | ca_ES |
| dc.title.alternative | Πῶς ἀξιολογεῖται : on Theoretical Approaches to the Evaluation of Classical Languages | ca_ES |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/article | ca_ES |
| dc.type.version | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | ca_ES |