La aplicación de la metabolómica en el ataque isquémico transitorio
Loading...
Access the documents
Date
2018-12-12
Authors
Mauri-Capdevila, Gerard
Other authors
Purroy Garcia, Francisco
Universitat de Lleida. Departament de Medicina
Impact
Export
Share
Journal Title
Journal ISSN
Volume Title
Abstract
Introducció: L’estudi del biomarcadors relacionats amb l’atac isquèmic transitori (AIT) està adquirint un interès creixent per tal de facilitar el seu diagnòstic i millorar el coneixement dels canvis fisiopatològics que esdevenen. La metabolòmica, definida com l’estudi dels metabòlits de petita mida derivats del metabolisme cel·lular, ofereix un abordatge innovador per a l’obtenció de biomarcadors.
Objectiu: Obtenir els perfils metabolòmics dels pacients que han patit un AIT per identificar biomarcadors relacionats amb la recurrencia en forma d’ictus isquèmic (RI), arteriosclerosi de gran vas (AGV), patrons temporales de RI, i amb les troballes de la seqüència potenciada en difusió (DF) de la ressonància magnètica (RM).
Mètodes: Els análisis metabolòmics es van obtener mitjançant un sistema de cromatografía líquida acoblada a espectrometría de masses a partir de les mostres plasmàtiques procedents de dos cohorts de pacients amb AIT reclutats en les primeres 24 hores des de l’inici dels símptomes. La primera cohort va inclure a 131 pacients i la segona a 162. Es van excloure 12 pacients de l’estudi amb RM per presentar contraindicacions a la seva seva realització, 2 de la primera cohort i 10 de la segona. Resultats: 35 (11,9%) individus van patir una RI. La RI, els patrons temporals de RI i els pacients amb AGV van obtenir un perfil metabolòmic específic. Diferents lisofosfatidilcolines (LPC) van resultar ressaltables en l’anàlisi de les variables clíniques. Unes concentraciones baixes de LPC (16:0) es van relacionar significativamnet amb RI. La LPC (20:4) va augmentar el poder predictiu de l’escala ABCD2 i AGV. La LPC (22:6) es va destacar com a biomarcador potencial d’AGV. Un total de 115 (40,9%) individus van presentar una DF positiva. El patró de lesió més freqüent va resultar el fragmentat en un territorio vascular (35,7%) que es va mostrar relacionat a AGV. Una DF positiva i el volum de lesió isquémica van determinar un patró distintiu de metabòlits. Lisofosfolípids i creatinina van permetre distingir el patró subcortical dels altres patrons.
Conclusions: La metabólica és un abordatge factible i útil en la identificació de biomarcadors d’AIT amb implicacions diagnostiques i pronòstiques.