L’església Parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu del Cogul va ser construïda durant la primera meitat del segle XIX, hereva de l’empresa edilícia que s’havia endegat en tot el territori català, durant el segle XVIII, però sobretot durant la segona meitat. Per tant, l’església combina l’estètica barroca preponderant del segle XVIII i el nou llenguatge neoclàssic, l’estil imperant a principis del segle XIX. De la influència d’ambos estils neix una creació única i peculiar, en la que hi destaca la portalada barroca, però amb una clara influència academicista, que es fa evident en tota la façana principal. La seva fàbrica es distingeix per altres aspectes, comuns dins de l’estil de l’època, ja que es tracta d’una planta de saló amb transsepte, i una cúpula i cimbori octogonal al centre, a més a més d’un absis poligonal estilitzat que contrasta amb l’ampli cor situat als peus de l’edifici. A la seva dreta, s’eleva el símbol del poble, un campanar alt de dos cossos rematat per una cúpula vuitavada.