L’any 1923 es va posar al descobert un extens conjunt de restes arqueològiques, bona part de les quals estaven relacionades amb una enorme necròpolis, amb més de 2.000 enterraments. Aquesta necròpolis, localitzada a la vora del riu Francolí, va estar en ús entre els segles III i V dC. En aquest treball volem presentar una nova lectura de part d’aquestes estructures, les que tradicionalment s’anomenen domus suburbana i que estan integrades en el conjunt arqueològic del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona. En un primer moment, a finals segle I-inicis del segle II dC, hi hauria hagut una domus suburbana equipada amb un jardí annex. Posteriorment, aquesta domus hauria estat objecte de reformes, amb la construcció de dos sectors termals i una important ampliació. Aquest edifici hauria perdut la funció original i s’hauria convertit en el que es coneix com a balnea meritoria, uns banys probablement equipats amb zona d’hostatgeria. La datació proposada per a aquesta nova fase seria mitjan segle II dC.