El foc esdevé una de les pertorbacions més rellevants dels ecosistemes mediterranis. En els darrers anys, la freqüència d’incendis forestals en aquesta àrea s’ha vist incrementada notablement, causant un gran impacte ecològic. A la llarga, però, el pas del foc ha actuat com un dels màxims influents en l’adquisició d’estratègies vegetatives que permeten assolir una regeneració exitosa. Malgrat això, la forta severitat d’un incendi pot provocar danys irreparables. Per evitar-ne la degradació absoluta, es poden realitzar gestions forestals que disminueixin la intensitat d’un possible incendi o afavoreixin la recuperació de la vegetació. El present treball reuneix tots els conceptes anteriors encarats, bàsicament, en l’espècie mediterrània Quercus suber, coneguda popularment com a alzina surera. Destacada per l’extraordinària estratègia regenerativa que presenta, la rebrotada, i per l’aprofitament del suro, esdevé una espècie molt abundant a la comarca catalana de l’Alt Empordà, afectada sovint per grans incendis forestals. Així doncs, mitjançant un estudi del creixement de la comunitat de suredes de l’Alt Empordà basat en la metodologia de l’estimació pericial, es valoren els efectes del foc i la gestió sobre el sòl i la vegetació, posant a prova la capacitat regenerativa de l’alzina surera i del sotabosc que l’acompanya i determinant-ne si els tractaments silvícoles aplicats n’afavoreixen la regeneració post incendi. Els resultats clarament evidencien una alteració negativa del creixement del Quercus suber, condicionat per la presència d’un sotabosc abundant i d’un sòl magre producte dels incendis. No obstant això, la intervenció de la sureda resulta efectiva i n’accelera la recuperació.