La figura de Salomé, nascuda a l’episodi de la mort de Joan Baptista del Nou Testament, ha acabat sent un personatge artístic universal. L’evolució pictòrica i literària d’aquesta figura al llarg dels anys es veu afectada per la distorsió del relat bíblic inicial, però qui sens dubte proposa un canvi rotund en la tradició artística del personatge i la seva història és Oscar Wilde amb la seva obra Salomé, l’any 1891, que va cridar l’atenció d’artistes d’arreu. Aquesta obra orienta la història cap a una tragèdia d’amor i mort impregnada de l’essència finisecular decadentista de l’època, i amb trets que es confonen amb la personalitat i la biografia mateixa de l’artista. Seguint els trets principals que atorga el dramaturg irlandès a Salomé i el caràcter transgressor de què dota la història, el mite assoleix el màxim auge a través d’escriptors, pintors i cineastes que creen les seves noves versions del relat. Aquest treball estudia l’evolució esmentada a partir del canvi que suposa l’obra de Wilde.