Introducció: L’aturada cardiorespiratòria és un succés agut que implica al sistema respiratori, cardiovascular i/o cerebral, traduït en una disminució o en una absència de consciència. L’augment de l’edat materna, els embarassos d’alt risc i les comorbiditats de malalties cardíaques i l’obesitat, posicionen l’aturada en dones gestants amb una incidència d’una entre 25.000 embarassos. Aquesta serà una emergència mèdica perquè genera una important morbi-morbiditat, pel fet de tractar el binomi matern-fetal. Objectiu: Analitzar l’evidència científica sobre el maneig en el suport vital avançat en dones en estat de gestació. Metodologia: S’ha realitzat una revisió sistemàtica de la literatura en diferents bases de dades (PubMed, Cochrane, CercaTot) des d’octubre del 2021 fins al maig 2022, obtenint finalment un resultat de nou documents que es van analitzar posteriorment. Resultats: L’algoritme a seguir durant l’aturada cardiorespiratòria en una dona gestant és el mateix que en la població general adulta, però amb algunes modificacions com, la necessitat de dur a terme un desplaçament manual uterí cap a l’esquerra, anticipar-se a una possible via aèria difícil, valorar la hipovolèmia i preparar-se per una histerectomia d’emergència. A més també s’ha evidenciat el benefici deteràpies més invasives com la hipotèrmia terapèutica o l’oxigenació per membrana extracorpòria. Conclusions: Els diversos documents consultats coincideixen en el maneig de l’aturada cardiorespiratòria durant la gestació i la importància que aquest es realitzi amb un equip multidisciplinari. Tant mateix, són necessaris més estudis d’alt nivell d’evidència i recomanació per tal d’elaborar guies específiques oficials i estandarditzar les cures.