Introducció: La pràctica d’esports al medi natural, especialment el senderisme, ha experimentat un notable augment entre la població en els darrers anys, fet que ha comportat un ascens en l’accidentalitat i el nombre d’intervencions realitzades pels serveis de rescat estatals. Des d’una perspectiva infermera, aquesta situació s’interpreta com un problema de salut pública en la qual s’ha d’intervenir impulsant activitats i campanyes que permetin difondre els coneixements necessaris per a disminuir l’accidentalitat i minimitzar-ne les conseqüències. Objectiu: Elaborar una guia de pràctica clínica amb la finalitat de prevenir l’accidentalitat d’excursionistes amateurs en muntanya i proposar una intervenció clínica precoç en cas d’accident. Metodologia: L’elaboració del treball s’ha dividit en dues etapes, per una banda, s’ha realitzat una cerca per avaluar i analitzar l’accidentalitat recollida en muntanya. D’altra banda, s’ha elaborat l’esborrany de la GPC amb propostes de prevenció i intervencions de primers auxilis. Conclusions: El senderisme és una de les activitats esportives on més nombre d’intervencions realitzen els grups de rescat estatals, tot i això, no s’ha d’interpretar com una activitat perillosa, sempre i quan es realitzi des d’una pràctica conscient i responsable. La popularitat de la pràctica esportiva en l’àmbit natural va en augment gràcies als avenços de la societat actual i l’impacte posterior al confinament per COVID19. Aquests desencadenants han afavorit l’aparició d’un nou perfil de senderista, caracteritzat per un baix nivell físic, falta d’experiència i consciència preventiva, augmentant l’accidentalitat i nombre d’intervencions. Motiu pel qual, es fa d’evident importància la necessitat d’impulsar activitats preventives per afavorir que s’acudeixi a la muntanya amb les condicions òptimes de seguretat.