El gascó pirinenc oriental --on s'inclouen les varietats de la Vall d'Aran-- ha estat objecte de nombroses publicacions on sovint apareixen designacions de vegetals. Tanmateix, també és freqüent que aquests mateixos treballs presentin llacunes i contradiccions, fins al punt que rarament podem establir catàlegs detallats i exhaustius de les formes usades en determinades zones o localitats. Amb dades de vint anys d'enquestes dialectològiques a la mà (que un dia ens han de permetre arribar a l'objectiu d'un nou atles lingüístic aranès), aquest article vol explicar i determinar la distribució territorial de les designacions corresponents a dos referents vegetals: les del timó (o farigola) i el serpoll (o timó de muntanya). En el primer cas conviuen apel·lacions autòctones i d'altres d'importades. En el segon es pot observar, a més, una realització africada fora de les poblacions on és regular com a resultat de -LL'. Entenem que són només un parell d'exemples que il·lustren l'existència de diferències geolingüístiques dins d'aquell petit país de muntanya i la necessitat de fer-ne una radiografia fitonímica profunda.